dissabte, 26 de gener del 2008

Una solució, novel·lesca, per la justícia

Una solució, novel·lesca, per la justícia

Escrito por: jpolinya el 26 Ene 2008 - URL Permanente

Al blog Malas Lenguas, que acostume llegir, avui es congratulaven de que la fiscalia haja decidit re-estudiar el cas del personatge (no sé com dir-li, la veritat, no em surt cap paraula que siga suficientment insultant) que després d'haver assassinat un pobre ciclista, corrent a 160 i begut per una carretera de 90, i haver sortit ben parat (quina justícia tenim, redéu, quins jutges!) ha demandat els pares del xiquet per poder cobrar l'assegurança del seu cotxe.

En homenatge a tots aquests jutges malparits les sentències dels quals ens esgarrifen a la gent que intentem ser decents, he recordat la gran novel·la Tirant lo Blanc, publicada en 1490 i una de les històries que conta. Que la gaudiu.

Capítol XLI

A Anglaterra estan celebrant haver guanyat i impedit la invasió del rei moro de Canàries, i s'hi organitzen grans festes, amb processons i tot allò normal en aquells temps.

facsímil primera pàgina

facsímil segona pàgina

transcripció:

(…) Lo Duch decontinent se mes primer e tota la gent d’armes passà davant lo Rey molt ben armats a ab bell orde, e ab molts cavalls ab paraments de brocat e de xaperia d’or e d’argent e moltes cubertes e penatxos e simeres a modo de ytàlia e de lombardia. Aprés del Duch anaven tots los ordens cascú ab un ciri encés en la mà. Aprés venien tots los menestrals cascun ofici ab sa lurea que feta havien, e fon molt gran divís entre los oficis que yo pensí que los uns ab los altres se matarien. Sobre quina causa fon aquexa divisió dix l’ermità: senyor dix Tirant yo us ho diré. Entre los ferrés e los teixidós fon lo divís: car los teixidós de li deyen que devíen precehir als ferrés. E los ferrés deyen lo contrari que ells devien haver la honor dels texidós. Ajuntaren-se en calcuna part passats .x. mília hòmens e los juristes foren causa de tot açò: car al·legaven per part dels teixidós que no’s podía dir missa ni consegrar lo preciós cors de Jesu-crist sens drap de li. E los juristes per part dels ferrés al·legaven que primer fon l’ofici de ferrer que no de texidor per quant lo teler del texidor no podía ésser fet sens ferramenta perquè era provat l’ofici de ferrés ésser més antich e deure precehir als texidós, moltes al·legacions se al·legaren per cascuna part que no tinc en recort e aquesta fon la causa del divís, e si no fos stat lo Duch qui’s trobà a cavall e armat fort jornada fora stada car lo Rey no’y podía dar remey. Lo Duch se mes en mig de la pressa de tota la gent e pres sis juristes tres de cascuna part e trague’ls fora de la ciutat ells se pensaren que lo duch los volia per demanar quala part tenia millor justícia.

Com foren fora de la ciutat al cap del pont feu restar mil hòmens de armes que no dexassen passar a negú si la persona del Rey no era. Lo Duch descavalcà en mig del pont e tan prestament com pogué feu posar dues forques ben altes e feu penjar tres juristes en cascuna cap avall per fer los molta honor e no’s partí de allí fins que agueren trameses les miserables ànimes en infern.

Com lo Rey sabé tal nova prestament anà hon era lo Duch e dix-li semblants paraules. Mon oncle en lo món no’m podieu fer major plaer e servir del que fet haveu per quant aquests hòmens de leys fan richs a si mateyx e destroexen tota Anglaterra e tot lo poble perquè jo man que stiguen ací en la manera que stan fins ademà, e aprés sien-ne fets quartes e posen-los per los camins. Respòs lo Duch senyor si la magestat vostra me volia creure fésseu en vostre regne que no’y hagués sinó dos juristes e aquells dins .x. o .xv. dies aguessen determenada qualsevulla causa ab sentencia diffinitiva e dar-los bon salari a cascú, e si prenien res de negú que no agen altra pena sinó aquesta que havem executada. E lo pròsper rey manà que axí fos fet, sabut per tot lo poble lo virtuós acte que lo duch havia fet donaren-li infinides lahors. E gens per açò la festa no restà que no’s fes en la forma que era stada hordenada.

traducció:

(…) El Duque, inmediatamente, se puso al frente, y todo el ejército pasó ante el rey, muy bien armados, en buen orden, con muchos caballos con aparejos de brocado y chapería de oro y de plata y cubiertas y penachos y cimeras al estilo de Italia y de Lombardía. Tras el Duque iban todas las órdenes, cada uno con un cirio encendido en la mano. Luego venían los menestrales, cada oficio con su banderín que habían confeccionado y hubo un gran enfrentamiento entre los oficios tal que yo pensé que unos a otros se matarían. Cual fue la causa de la disputa, preguntó el ermitaño. Señor, dijo Tirant, os lo diré. Entre los herreros y los tejedores fue la disputa, porque los tejedores de lino decían que les correspondía ir delante de los herreros. Y los herreros decían lo contrario que eran ellos los que debían tener el honor de los tejedores. En alguna parte se juntaron más de diez mil hombres y los abogados tuvieron la culpa de todo esto, porque alegaban por parte de los tejedores que no se podía decir misa ni consagrar el precioso cuerpo de Jesucristo sin paño de lino. Y los abogados de los herreros alegaban que primero fue el oficio de herrero ya que no se podía construir el telar del tejedor sin herramientas, de lo que se probaba que el oficio de herrero era más antiguo y debía preceder a los tejedores, muchas alegaciones se formularon por cada una de las partes, tantas que no me acuerdo y esta fue la causa del litigio, y si no hubiera sido por el Duque que se encontraba a caballo y armado dura jornada hubiera sido porque el Rey no podía solucionarlo. El Duque se metió en medio de la multitud y tomó seis abogados, tres de cada una de las partes y los sacó fuera de la ciudad., Ellos creyeron que el duque los quería para preguntar de que parte estaba la razón.

En cuanto estuvieron fuera de la ciudad, dejó mil soldados a la entrada del puente para que no dejasen pasar a nadie salvo al Rey. El Duque descabalgó a mitad del puente y tan rápido como pudo levantó dos horca muy altas e hizo colgar en cada una de ellas a tres juristas, cabeza abajo para hacerles mucho honor y no se marchó de allí hasta que sus miserables almas no hubieron entrado en el infierno.

En cuanto el Rey supo tal noticia, rápidamente se acercó a donde se encontraba el Duque y le dijo las siguientes palabras. Mi tío, no me podríais haber dado mayor alegría en mi vida ni servirme mejor de lo que habéis hecho, ya que estos hombres de leyes a sí mismos se enriquecen y destruyen toda Inglaterra y todo el pueblo, por lo que yo ordeno que permanezcan aquí tal como están hasta mañana, y luego sean descuartizados y los expongan por los caminos. Respondió el Duque, señor, si vuestra majestad quisiera seguir mi consejo haríais que en vuestro reino no hubiese más que dos abogados con obligación de que en el plazo de diez o quince días hubiesen juzgado cualquier causa con sentencia definitiva, y les daríais un buen salario a cada uno, y si aceptaban nada de nadie, que tuvieran el mismo castigo que el que hemos ejecutado. Y el próspero rey ordenó que así se hiciera. Sabido por todo el pueblo la virtuosa acción del duque le alabaron infinitamente. Y no por esto se suspendió la fiesta, sino que se celebró tal como había sido programada.

3 comentaris:

julio navarro ha dit...

26-01-2008

Nynaeve dijo

Muy ilustrativo, sip

julio navarro ha dit...

27-01-2008

Anónimo dijo

Buen sistema de justicia, y parece mentira que ya lo pensaran en el Siglo XV.

Saludos.

julio navarro ha dit...

27-01-2008

f-menorca dijo

La justica, mai será justa, i aixo es una justa realitat. Esls jutjes son interprets de unes lleis que els donen massa marge.
I el tipus aquest de la denuncia es un desgraciat, amb audi 8 o a peu, aquest tipus es un desgraciat, i no tenc cap mes apelatiu.