Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles (I)
Escrito por: jpolinya el 30 Ene 2008 - URL Permanente
Rebuscant entre els llibres de la meua biblioteca, he retrobat i, com no?, rellegit el Llibre de Meravelles, de l'immens poeta Vicent Andrés Estellés.
Dins de dos mesos, el proper 27 de març, farà 15 anys que ens va deixar, i he pensat en fer-li el meu petit homenatge, des d'aquest espai que, quasi diariament, ompl.
En successives entregues compartiré amb tots aquells que ho vulguen, les escases poesies d'aquest llibre, editat en 1971, i que parlen, com tota la seua obra, de l'amor i de la mort, de la guerra vista des de l'òptica dels vençuts, del seu país, del seu poble, que són també els meus.
He deixat al final, una petita traducció el més literal possible, com una petita ajuda a aquells que no entenen prou l'idioma en què originalmente han estat escrits els seus versos. Recomane però, la lectura en veu alta, perquè el ritme és part fonamental d'aquests versos, i de tots els parits (com li agradava a ell dir) per aquest gran poeta, incontinent, salvatge, que no sempre l'encerta, però que sempre transmet la urgència dels sentits.
I aquí va el primer poema:
TEORIA I PRÀCTICA DE LA FLOR NATURAL
I
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, treballen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, badallen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, gemeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, s’ofeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i preguen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, barallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i tallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants.
TEORÍA Y PRÁCTICA DE LA FLOR NATURAL
I
Uno entre tantos como esperan y callan. Uno entre tantos. Uno entre tantos como esperan, trabajan. Uno entre tantos. Uno entre tantos como esperan, bostezan. Uno entre tantos. Uno entre tantos. Un entre tantos como esperan, gimen. Uno entre tantos. Uno entre tantos como esperan, se ahogan. Uno entre tantos. Uno entre tantos como esperan y ruegan. Uno entre tantos. Uno entre tantos. Uno entre tantos como esperan, pelean. Uno entre tantos. Uno entre tantos como esperan y cortan. Uno entre tantos. Uno entre tantos como esperan y callan. Uno entre tantos. Uno entre tantos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
07-05-2008
uru dijo
Fa tant de temps que no el llegia...
i de sobte, em retrobo precisament aquest poema...
i de sobte m'he retrobat amb qui vaig ser...
i de sobte he descobert que encara hi sóc.
Gràcies jpolinya
Publica un comentari a l'entrada