O dius el que vull, o no m'ajunte

O dius el què vull, o no m'ajunte

Escrito por: jpolinya el 12 Ene 2008 - URL Permanente

Als ja llunyans temps preconstitucionals, aparegué com a figura fiscalitzadora i defensora del poble front als poders, la de l'ombudsman.

Encara que a molts els ho semblés no era pas una figura estranya, al menys si tenim en compte els antics territoris de la corona d'Aragó. Justícia en Aragó, Síndic de greuges a Catalunya i a València.

Així que es va establir la figura de Defensor del Pueblo a nivell general, i a nivell autonòmic s'implantà igualment, respectant els noms tradicionals en la majoria de casos.

Reconec que es tracta d'una figura incòmoda, necessàriament dotada d'independència dels executius, si volem que es guanye el sou que li paguem.

Avui llegesc que el Molt Honorable D. Francisco Camps (de golf) exigeix la dimissió de l'actual síndic de greuges valencià, Dª Emilia Caballero, perquè sembla que no li ha agradat gents l'informe que aquesta senyora ha publicat sobre l'any 2006.

Curiós personatge, aquest membre de l'opus, catòlic practicant, D. Francisco Camps (de golf), que se sent indefens quan un jutge de Castelló li denega l'entrada al repetidor Bartolo per tancar-lo, que protesta perquè, d'acord amb el protocol del Vaticà, M. Teresa de la Vega, anava per davant d'ell, i que, ara, exigeix la dimissió d'una persona independent (afortunadament no pot cesar-la), senzillament perquè no li agrada l'informe que, complint amb la seua obligació, ha redactat i fet públic.

Però això sí, l'hem votat la majoria dels valencians, a ell, i al seu partit.

No sé on vaig llegir que si els valencians fórem negres, votaríem el K.K.K.

I així ens va...