Per què a Dínio sí, i a Camps ningú no li diu res?
Escrito por: jpolinya el 23 Dic 2007 - URL Permanente
Llegit al Levante:
"Un juez de Gandia ha condenado al personaje de la prensa del corazón Dinio García como autor de un delito de robo tentado al intentar ocultar en los bajos del carro a la salida de un centro comercial una televisión valorada en 700 euros."
I mentrestant el Molt Honorable (!) senyor Camps (de golf), continua tancant els nostres repetidors (pagats per subscripció popular) i furtant-nos la televisió als valencians que volem veure-la en el nostre idioma.
I després diran que hi ha justícia...!
diumenge, 23 de desembre del 2007
dimecres, 19 de desembre del 2007
El Corte Inglés retira un llibre
El Corte Inglés retira un llibre
Escrito por: jpolinya el 19 Dic 2007 - URL Permanente
El títol del llibre retirat "Zaplana, el brazo incorrupto del PP" sembla una ironia, ja que si haguérem de definir a don Eduardo amb una única paraula, tindríem seriosos dubtes entre els mots corrupte i gàngster.
Deixant a banda la llibertat en quant a política comercial a què qualsevol empresa té dret, no hauríem d'oblidar mai la llibertat dels lectors en elegir la botiga on comprar.
Hi han moltes altres llibreries, millors, més professionals, on acudir.
No he llegit mai res de Grimaldos, però mira per on, m'han entrat ganes de llegir el llibre segrestat.
Escrito por: jpolinya el 19 Dic 2007 - URL Permanente
El títol del llibre retirat "Zaplana, el brazo incorrupto del PP" sembla una ironia, ja que si haguérem de definir a don Eduardo amb una única paraula, tindríem seriosos dubtes entre els mots corrupte i gàngster.
Deixant a banda la llibertat en quant a política comercial a què qualsevol empresa té dret, no hauríem d'oblidar mai la llibertat dels lectors en elegir la botiga on comprar.
Hi han moltes altres llibreries, millors, més professionals, on acudir.
No he llegit mai res de Grimaldos, però mira per on, m'han entrat ganes de llegir el llibre segrestat.
dimarts, 18 de desembre del 2007
Sopar d'amics
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Dissabte passat sopàvem, la dona i jo, amb una parella d'amics, portuguès ell de naixença, i de cor supose, però espanyol consort, d'adopció, voluntari, furibund i desaforat.
Cadascú esdevé fill de la pròpia història, i em fa la impressió que els efectes de la revolució dels clavells sobre la seua família, l'han dut a unes postures radicalment dretanes, tal com els efectes del franquisme i les seqüeles de la postguerra sobre mi, la meua família i el meu país, m'han conduït a la meua visió profundament nacionalista i aproximadament esquerrana.
La combinació, explosiva, ens va arrossegar a que, com sempre i malgrat el disgust de les respectives senyores, no ens poguérem estar de discutir sobre tot allò que s'hi anava plantejant en la conversa, des de la gramàtica, fins a la política, passant pels costums i algunes notícies recents.
En un moment donat, i parlant sobre la prohibició de les bufetades, li vaig manifestar que, encara que no s'ho cregués, jo opinava d'una forma semblant a la seua, i que si no fós perquè aquest blog és escrit en català, ho podria comprovar.
La seua resposta, tanmateix, em va deixar descol·locat. Em va dir que entenia el català millor del que jo em podia suposar, però que es negava a llegir res escrit en aquest idioma.
Li vaig contestar que jo entenia el portuguès més del que ell suposava i molt menys del que jo voldria, i que intentava millorar els meus coneixements del seu idioma sempre que tenia ocasió, llegint textos en qualsevol de les seues variants.
I em va fer tanta llàstima...!
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Dissabte passat sopàvem, la dona i jo, amb una parella d'amics, portuguès ell de naixença, i de cor supose, però espanyol consort, d'adopció, voluntari, furibund i desaforat.
Cadascú esdevé fill de la pròpia història, i em fa la impressió que els efectes de la revolució dels clavells sobre la seua família, l'han dut a unes postures radicalment dretanes, tal com els efectes del franquisme i les seqüeles de la postguerra sobre mi, la meua família i el meu país, m'han conduït a la meua visió profundament nacionalista i aproximadament esquerrana.
La combinació, explosiva, ens va arrossegar a que, com sempre i malgrat el disgust de les respectives senyores, no ens poguérem estar de discutir sobre tot allò que s'hi anava plantejant en la conversa, des de la gramàtica, fins a la política, passant pels costums i algunes notícies recents.
En un moment donat, i parlant sobre la prohibició de les bufetades, li vaig manifestar que, encara que no s'ho cregués, jo opinava d'una forma semblant a la seua, i que si no fós perquè aquest blog és escrit en català, ho podria comprovar.
La seua resposta, tanmateix, em va deixar descol·locat. Em va dir que entenia el català millor del que jo em podia suposar, però que es negava a llegir res escrit en aquest idioma.
Li vaig contestar que jo entenia el portuguès més del que ell suposava i molt menys del que jo voldria, i que intentava millorar els meus coneixements del seu idioma sempre que tenia ocasió, llegint textos en qualsevol de les seues variants.
I em va fer tanta llàstima...!
García Calvo (Roberto)
Garcia Calvo (Roberto)
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Puntualitze, perquè no hi haja error de cap tipus.
No l'Agustin, filòsof, lingüista, àcrata, catedràtic estimat i admirat pels seus alumnes, sino el Roberto, actual component del tribunal constitucional, fustigador de la seua presidenta (m'enrecorde de les historietes d'Iznogoud el visir que volia ser califa en lloc del califa) i prestigiós feixista als seus anys de joventut (actitud que dubte enormement que mai l'haja abandonat)
Ara surt a la llum una denúncia per amenaces amb arma de foc durant una discusió de tràfic, incident que s'endevina ravaler per ambdues parts, si fem cas de l'historial del denunciant, i de les maniobres públiques protagonitzades recentment per l'interfecte, amb la clara intenció d'alterar la composició d'un organisme que, per les seues característiques d'arbitre qualificat, hauria de ser escrupulosament neutral.
Desitjaria que aquesta denúncia no patís les demores que s'observen en altres causes, com per exemple la de l'ínclit president de la diputació de Castelló, senyor Fabra, de la qual, el jutjat que en porta la instrucció ja va pel seu vuité jutge.
La justícia, si arriba tard, acaba sent totalment injusta, per un motiu o altre.
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Puntualitze, perquè no hi haja error de cap tipus.
No l'Agustin, filòsof, lingüista, àcrata, catedràtic estimat i admirat pels seus alumnes, sino el Roberto, actual component del tribunal constitucional, fustigador de la seua presidenta (m'enrecorde de les historietes d'Iznogoud el visir que volia ser califa en lloc del califa) i prestigiós feixista als seus anys de joventut (actitud que dubte enormement que mai l'haja abandonat)
Ara surt a la llum una denúncia per amenaces amb arma de foc durant una discusió de tràfic, incident que s'endevina ravaler per ambdues parts, si fem cas de l'historial del denunciant, i de les maniobres públiques protagonitzades recentment per l'interfecte, amb la clara intenció d'alterar la composició d'un organisme que, per les seues característiques d'arbitre qualificat, hauria de ser escrupulosament neutral.
Desitjaria que aquesta denúncia no patís les demores que s'observen en altres causes, com per exemple la de l'ínclit president de la diputació de Castelló, senyor Fabra, de la qual, el jutjat que en porta la instrucció ja va pel seu vuité jutge.
La justícia, si arriba tard, acaba sent totalment injusta, per un motiu o altre.
divendres, 14 de desembre del 2007
Galtades, carxots, bescollades, bateculs...
Galtades, carxots, bescollades, bateculs...
Escrito por: jpolinya el 14 Dic 2007 - URL Permanente
Llegesc a El País que torna la polèmica sobre la prohibició absoluta o la permissivitat dels càstigs físics als xiquets.
Totalment d'acord en que la violència física és la mostra d'un fracàs previ en l'educació dels fills.
Però sense ser cap expert en temes d'educació, estic plenament convençut que la correcta combinació de premis i càstigs és una part indefugible de l'educació.
I parle de correcta combinació i de justícia en la seua aplicació, és a dir proporcionalitat i immediatesa (o al menys una suficient proximitat temporal que permeta el sancionat amb un qualsevol premi o càstig relacionar aquests amb l'acció sancionada)
Dit açò, i me n'adone que no estic parlant només de xiquets, l'actual sistema de justícia per als majors donaria molt que parlar, és més cruel un batecul que un silenci prolongat dels pares? No crec que siga gens convenient magnificar els traumes infantils. Tampoc menystenir-los, és clar.
Recorde un acudit del Forges, on el pare d'un xiquet que va amb una motoserra a la mà, li diu a un pobre home amb la cama tallada i xorrant sang, "no li cride al meu fill que me'l traumatitza"
Escrito por: jpolinya el 14 Dic 2007 - URL Permanente
Llegesc a El País que torna la polèmica sobre la prohibició absoluta o la permissivitat dels càstigs físics als xiquets.
Totalment d'acord en que la violència física és la mostra d'un fracàs previ en l'educació dels fills.
Però sense ser cap expert en temes d'educació, estic plenament convençut que la correcta combinació de premis i càstigs és una part indefugible de l'educació.
I parle de correcta combinació i de justícia en la seua aplicació, és a dir proporcionalitat i immediatesa (o al menys una suficient proximitat temporal que permeta el sancionat amb un qualsevol premi o càstig relacionar aquests amb l'acció sancionada)
Dit açò, i me n'adone que no estic parlant només de xiquets, l'actual sistema de justícia per als majors donaria molt que parlar, és més cruel un batecul que un silenci prolongat dels pares? No crec que siga gens convenient magnificar els traumes infantils. Tampoc menystenir-los, és clar.
Recorde un acudit del Forges, on el pare d'un xiquet que va amb una motoserra a la mà, li diu a un pobre home amb la cama tallada i xorrant sang, "no li cride al meu fill que me'l traumatitza"
dijous, 13 de desembre del 2007
Una pregunta (galega) al president. On eren els valencians?
Una pregunta (galega) al president. On eren els valencians?
Escrito por: jpolinya el 13 Dic 2007 - URL Permanente
Ahir, vaig veure, a CNN+, un trosset de la sessió de control al govern dels dimecres.
Anava a apagar la tele quan escolte una interpel·lació d'un diputat gallec, crec que del BNG, demanant la col·laboració del govern d'Espanya amb el gover gallec per aconseguir (a través de la concessió d'un multiplex) poder veure les televisions portugueses a la banda nord del Miño/Minho.
Els motius al·legats, claríssims: defensa de la cultura i la llengua galega, de la què el portugués no és sinó una variant no gaire diferenciada. I no només de la cultura i la llengua, sino de les relacions de tot tipus, incloses evidentment les econòmiques i comercials.
La resposta del president R. Zapatero, positiva -podia haver estat una altra?- encara que apuntant dificultats (espectre radiofònic molt ple (?), necessària col·laboració del govern portuguès (?), problemes econòmics per mor de la publicitat (?)...) més bé excuses vàries i variades. Ni sembla verosímil que l'espectre radiofònic estigui gaire ple, ni que un repetidor necessite del concurs de l'emisor per fer la seua funció, ni que les empreses que paguen publicitat, vagen a queixar-se d'arribar a més públic amb els mateixos diners.
I m'entrà no morrinha/saudade sinó ràbia, de no trobar cap diputat català ni balear, ni tan sols valencià, que denunciés el tancament el passat dia 9 a mitjanit d'un repetidor a Alacant (La Carrasqueta) que permetia la recepció dels senyals de TV3 i Canal 33 a les comarques del sud del País Valencià, i l'imminent tancament (ja anunciat) del repetidor a Castelló (El Bartolo) o el quasi segur tancament del de València (La Perenxissa).
Moltes gràcies BNG.
De res, PSC, CiU, ERC, IC, PSI, PSPV
Escrito por: jpolinya el 13 Dic 2007 - URL Permanente
Ahir, vaig veure, a CNN+, un trosset de la sessió de control al govern dels dimecres.
Anava a apagar la tele quan escolte una interpel·lació d'un diputat gallec, crec que del BNG, demanant la col·laboració del govern d'Espanya amb el gover gallec per aconseguir (a través de la concessió d'un multiplex) poder veure les televisions portugueses a la banda nord del Miño/Minho.
Els motius al·legats, claríssims: defensa de la cultura i la llengua galega, de la què el portugués no és sinó una variant no gaire diferenciada. I no només de la cultura i la llengua, sino de les relacions de tot tipus, incloses evidentment les econòmiques i comercials.
La resposta del president R. Zapatero, positiva -podia haver estat una altra?- encara que apuntant dificultats (espectre radiofònic molt ple (?), necessària col·laboració del govern portuguès (?), problemes econòmics per mor de la publicitat (?)...) més bé excuses vàries i variades. Ni sembla verosímil que l'espectre radiofònic estigui gaire ple, ni que un repetidor necessite del concurs de l'emisor per fer la seua funció, ni que les empreses que paguen publicitat, vagen a queixar-se d'arribar a més públic amb els mateixos diners.
I m'entrà no morrinha/saudade sinó ràbia, de no trobar cap diputat català ni balear, ni tan sols valencià, que denunciés el tancament el passat dia 9 a mitjanit d'un repetidor a Alacant (La Carrasqueta) que permetia la recepció dels senyals de TV3 i Canal 33 a les comarques del sud del País Valencià, i l'imminent tancament (ja anunciat) del repetidor a Castelló (El Bartolo) o el quasi segur tancament del de València (La Perenxissa).
Moltes gràcies BNG.
De res, PSC, CiU, ERC, IC, PSI, PSPV
dimarts, 11 de desembre del 2007
Sorolla, Renau, Alfaro...
Sorolla, Renau, Alfaro...
Escrito por: jpolinya el 11 Dic 2007 - URL Permanente
El passat divendres, set de desembre, el vaig dedicar a recórrer algunes exposicions a València.
Comencem per Sorolla. Seu Social de Bancaixa (actualment Bancaja únicament). Dues hores llargues de cua al carrer, sort dels 22 graus de temperatura. Curiós que en tot el temps d'espera no vaig veure entrar ningú de les visites concertades per internet. Molt interessant el motiu de l'encàrrec dels quadres per part de la Hispanic Society i la solució donada per Sorolla (parlem dels anys 20) no una sèrie de imatges tòpiques sobre una tòpica història d'Espanya (allò que li demanaven), sinó una sèrie d'imatges (no per això menys tòpiques o diríem típiques?) sobre les espanyes reals (andalusia, aragó, castella, catalunya, extremadura, galícia, país basc, valència...) Monumentals quadres, colofó de tota una vida. Reconec que no va ser genial, que estava fora del seu temps, però com pintava la llum, el punyetero!
Universitat literària, La Nau, claustre renaixentista auster, i a dins, la col·lecció Guerricabeitia. Quin gran mecenes, comunista esdevingut multimilionari a ran del seu exili, però mai oblidat del seu origen, mai renegat de les seues idees. I Renau, Renau que no només és el cartellisme, no només els fotogravats, també el muralisme mexicà, la mala llet sempre, sempre la cultura. I la dedicació al jovent, que li correspon amb un homenatge esplèndid.
Per acabar, l'IVAM. Jaume Plensa, interessant, Tono Sanmartin, irònic, Andreu Alfaro... Alfaro, "torsimany de metalls" com canta/diu Raimon, de metalls, i de pedra, i de fusta. Laocont, Fuster...què més dona! Alfaro indispensable.
Acabem cansats. Però què ben aprofitat el dia!
Escrito por: jpolinya el 11 Dic 2007 - URL Permanente
El passat divendres, set de desembre, el vaig dedicar a recórrer algunes exposicions a València.
Comencem per Sorolla. Seu Social de Bancaixa (actualment Bancaja únicament). Dues hores llargues de cua al carrer, sort dels 22 graus de temperatura. Curiós que en tot el temps d'espera no vaig veure entrar ningú de les visites concertades per internet. Molt interessant el motiu de l'encàrrec dels quadres per part de la Hispanic Society i la solució donada per Sorolla (parlem dels anys 20) no una sèrie de imatges tòpiques sobre una tòpica història d'Espanya (allò que li demanaven), sinó una sèrie d'imatges (no per això menys tòpiques o diríem típiques?) sobre les espanyes reals (andalusia, aragó, castella, catalunya, extremadura, galícia, país basc, valència...) Monumentals quadres, colofó de tota una vida. Reconec que no va ser genial, que estava fora del seu temps, però com pintava la llum, el punyetero!
Universitat literària, La Nau, claustre renaixentista auster, i a dins, la col·lecció Guerricabeitia. Quin gran mecenes, comunista esdevingut multimilionari a ran del seu exili, però mai oblidat del seu origen, mai renegat de les seues idees. I Renau, Renau que no només és el cartellisme, no només els fotogravats, també el muralisme mexicà, la mala llet sempre, sempre la cultura. I la dedicació al jovent, que li correspon amb un homenatge esplèndid.
Per acabar, l'IVAM. Jaume Plensa, interessant, Tono Sanmartin, irònic, Andreu Alfaro... Alfaro, "torsimany de metalls" com canta/diu Raimon, de metalls, i de pedra, i de fusta. Laocont, Fuster...què més dona! Alfaro indispensable.
Acabem cansats. Però què ben aprofitat el dia!
dilluns, 10 de desembre del 2007
Ja ho han fet, o el que significa la llibertat d'expressió per al Pp
Ja ho han fet, o el que significa la llibertat d'expressió per al PP
Escrito por: jpolinya el 10 Dic 2007 - URL Permanente
Ho havien anunciat tants cops (o colps com en diem ací, al País Valencià) que sempre ens quedava l'esperança de que no ho feren.
Des d'anit, les gents de les comarques del sud han deixat de poder seguir veient unes emissions de televisió en el seu idioma, l'únic pecat de les quals, era ser emeses des de Barcelona.
I tot això, després d'inacabables negociacions a dues i tres bandes, per aconseguir del "Gobierno de España" un multiplex extra i una reciprocitat de recepció a l'altra banda del Sènia concedida d'antuvi i sense cap problema.
Política de terra cremada se'n diu d'això. Però els cremats realment som nosaltres, els tristos usuaris perjudicats per la "burrera" -no sóc capaç ni vull de trobar la paraula equivalent- dels qui, a més, es permeten qualificar-nos d'antivalencians, per demanar poder veure una televisió mínimament digna i en la nostra llengua.
I vindran eleccions i, guanyi qui guanyi, molt em tem que seguirà la mateixa conya: a l'enemic -realment som l'enemic els valenciano parlants?- ni aigua.
Comunicat d'ACPV
10.12.2007
La Generalitat Valenciana tanca amb nocturnitat i sense avís el repetidor de la Carrasqueta
Des d'ahir els valencians i les valencianes del sud no poden veure TV3
Un dia abans del finalitzar el termini donat pel Contenciòs Administratiu d'Alacant, a les deu de la nit d'ahir diumenge, funcionaris de la Generalitat Valenciana van procedir al precintat i tancament del repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí). Avui es reunirà d'urgència la Junta Directiva d'ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d'expressió i al dret a la pluralitat informativa dels valencians.
Escrito por: jpolinya el 10 Dic 2007 - URL Permanente
Ho havien anunciat tants cops (o colps com en diem ací, al País Valencià) que sempre ens quedava l'esperança de que no ho feren.
Des d'anit, les gents de les comarques del sud han deixat de poder seguir veient unes emissions de televisió en el seu idioma, l'únic pecat de les quals, era ser emeses des de Barcelona.
I tot això, després d'inacabables negociacions a dues i tres bandes, per aconseguir del "Gobierno de España" un multiplex extra i una reciprocitat de recepció a l'altra banda del Sènia concedida d'antuvi i sense cap problema.
Política de terra cremada se'n diu d'això. Però els cremats realment som nosaltres, els tristos usuaris perjudicats per la "burrera" -no sóc capaç ni vull de trobar la paraula equivalent- dels qui, a més, es permeten qualificar-nos d'antivalencians, per demanar poder veure una televisió mínimament digna i en la nostra llengua.
I vindran eleccions i, guanyi qui guanyi, molt em tem que seguirà la mateixa conya: a l'enemic -realment som l'enemic els valenciano parlants?- ni aigua.
Comunicat d'ACPV
10.12.2007
La Generalitat Valenciana tanca amb nocturnitat i sense avís el repetidor de la Carrasqueta
Des d'ahir els valencians i les valencianes del sud no poden veure TV3
Un dia abans del finalitzar el termini donat pel Contenciòs Administratiu d'Alacant, a les deu de la nit d'ahir diumenge, funcionaris de la Generalitat Valenciana van procedir al precintat i tancament del repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí). Avui es reunirà d'urgència la Junta Directiva d'ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d'expressió i al dret a la pluralitat informativa dels valencians.
dimarts, 4 de desembre del 2007
Millor construir que destruir
Millor construir que destruir
Escrito por: jpolinya el 04 Dic 2007 - URL Permanente
Supose que tot lo món hi estarà d'acord, però aquest comentari té segona intenció. Fa una garbera d'anys, més de disset, dos arquitectes Grassi i Portaceli, van fer una intervenció al teatre romà de Sagunt, que molts van qualificar de modèlica.
No era una reconstrucció, sinó una rehabilitació. I com que en aquell moment hi manaven uns (els socialistes), els altres (els peperos) es van juramentar per destruir allò que hom havia re-construït. I van avisar que en quan arribaren al poder, tot allò aniria fora, i tornarien a haver només les quatre pedres que els del poble, al llarg dels segles anteriors, no s'havien endut.
I efectivament, en quan van pujar al poder, ho van portar a la justícia. Avui, després de disset anys, el tribunal suprem començarà a deliberar. I si n'hi ha sort, ja no ho assolaran. Això que ens haurem guanyat els qui volem saber com era un teatre romà, i no les ruïnes d'un teatre romà.
Aquests mateixos dies, l'ajuntament de València, ha derruït algunes parts de l'edifici de Tabacalera. Alguns valencians havien demanat una suspensió fins que la justícia dictaminés si calia conservar o no l'edifici. Encara que dins d'uns anys, el tribunal suprem li done la raó als conservacionistes, ja serà tard. Massa tard.
Millor construir encara que siga en forma heterodoxa, que destruir. Q.E.D.
Escrito por: jpolinya el 04 Dic 2007 - URL Permanente
Supose que tot lo món hi estarà d'acord, però aquest comentari té segona intenció. Fa una garbera d'anys, més de disset, dos arquitectes Grassi i Portaceli, van fer una intervenció al teatre romà de Sagunt, que molts van qualificar de modèlica.
No era una reconstrucció, sinó una rehabilitació. I com que en aquell moment hi manaven uns (els socialistes), els altres (els peperos) es van juramentar per destruir allò que hom havia re-construït. I van avisar que en quan arribaren al poder, tot allò aniria fora, i tornarien a haver només les quatre pedres que els del poble, al llarg dels segles anteriors, no s'havien endut.
I efectivament, en quan van pujar al poder, ho van portar a la justícia. Avui, després de disset anys, el tribunal suprem començarà a deliberar. I si n'hi ha sort, ja no ho assolaran. Això que ens haurem guanyat els qui volem saber com era un teatre romà, i no les ruïnes d'un teatre romà.
Aquests mateixos dies, l'ajuntament de València, ha derruït algunes parts de l'edifici de Tabacalera. Alguns valencians havien demanat una suspensió fins que la justícia dictaminés si calia conservar o no l'edifici. Encara que dins d'uns anys, el tribunal suprem li done la raó als conservacionistes, ja serà tard. Massa tard.
Millor construir encara que siga en forma heterodoxa, que destruir. Q.E.D.
dilluns, 3 de desembre del 2007
Noves accions de la Kale-Barraka
Noves accions de la Kale-Barraka
Escrito por: jpolinya el 03 Dic 2007 - URL Permanente
El GAV ha repartit pamflets a Meliana, denunciant dos professors d'un institut del poble, del greu delicte de ser "pancatalanistes"
El text inclou les fotografies dels interfectes (no sé si amb diana sobreimpressa o no), així com el seu correu electrònic.
La notícia no diu si, a més, dóna l'adreça dels dos verificats (res de suposats) delinqüents (no sé si per professors, o per conseqüents amb el seu idioma i el del poble on hi imparteixen classe) ni l'idioma en què estan redactats els pamflets que, supose, serà l'espanyol, com el nom dels nostres benvolguts benefactors (GAV = Grup d'acció valencianista) presuposa.
Tampoc no diu si han tingut res a veure amb la bomba de l'altre dia, encara que no seria d'estranyar, vist que enguany les falles van adelantades, i l'ambient està lleugerament escalfat.
Supose que "las autoridades, por supuesto, competentes" diran que no és més que una xiquillada, però que cansat que estic
"d'aquesta vella, trista, dissortada pàtria"
Escrito por: jpolinya el 03 Dic 2007 - URL Permanente
El GAV ha repartit pamflets a Meliana, denunciant dos professors d'un institut del poble, del greu delicte de ser "pancatalanistes"
El text inclou les fotografies dels interfectes (no sé si amb diana sobreimpressa o no), així com el seu correu electrònic.
La notícia no diu si, a més, dóna l'adreça dels dos verificats (res de suposats) delinqüents (no sé si per professors, o per conseqüents amb el seu idioma i el del poble on hi imparteixen classe) ni l'idioma en què estan redactats els pamflets que, supose, serà l'espanyol, com el nom dels nostres benvolguts benefactors (GAV = Grup d'acció valencianista) presuposa.
Tampoc no diu si han tingut res a veure amb la bomba de l'altre dia, encara que no seria d'estranyar, vist que enguany les falles van adelantades, i l'ambient està lleugerament escalfat.
Supose que "las autoridades, por supuesto, competentes" diran que no és més que una xiquillada, però que cansat que estic
"d'aquesta vella, trista, dissortada pàtria"
diumenge, 2 de desembre del 2007
Cediran al xantatge? Esperem que no
Cediran al xantatge? esperem que no.
Escrito por: jpolinya el 02 Dic 2007 - URL Permanente
La Biblioteca Nacional, sembla que, ja era hora!, està codificant els llibres escrits en català (encara que estiguen escrits per persones de la generalitat de baix) amb el preceptiu "cat", seguint la ISO 639-2 de la Library of Congress del Estats Units.
El Consell (està escrit aquest nom en català o en valencià?) per boca de la secretària autonòmica d'educació, Concha Gómez es queixa i exigeix «el cumplimiento de la ley de la denominación de nuestra lengua por encima de criterios tecnicistas»
Supose que ho haurà dit en espanyol, ja que d'haver utilitzat el que eufemísticament anomena nuestra lengua, s'hagués pogut adonar del ridícul de dir en perfecte català que allò que hom està dient no és català.
De totes formes si, com desgraciadament sol ser habitual, el govern espanyol cedeix un cop més al xantatge, seria convenient de començar a crear, i demanar, noves codificacions per les variants de l'únic idioma realment oficial a Espanya, com poden ser l'andalús (oriental i occidental), el canari (en totes les seues variants insulars), l'extremeny (no confondre amb el castuo) i la sèrie de variants americanes, com el xilè, el peruà, el bolivià, l'argentí, el mexicà, el cubà i tots els etzèteres que calguen.
O no caldria?
Escrito por: jpolinya el 02 Dic 2007 - URL Permanente
La Biblioteca Nacional, sembla que, ja era hora!, està codificant els llibres escrits en català (encara que estiguen escrits per persones de la generalitat de baix) amb el preceptiu "cat", seguint la ISO 639-2 de la Library of Congress del Estats Units.
El Consell (està escrit aquest nom en català o en valencià?) per boca de la secretària autonòmica d'educació, Concha Gómez es queixa i exigeix «el cumplimiento de la ley de la denominación de nuestra lengua por encima de criterios tecnicistas»
Supose que ho haurà dit en espanyol, ja que d'haver utilitzat el que eufemísticament anomena nuestra lengua, s'hagués pogut adonar del ridícul de dir en perfecte català que allò que hom està dient no és català.
De totes formes si, com desgraciadament sol ser habitual, el govern espanyol cedeix un cop més al xantatge, seria convenient de començar a crear, i demanar, noves codificacions per les variants de l'únic idioma realment oficial a Espanya, com poden ser l'andalús (oriental i occidental), el canari (en totes les seues variants insulars), l'extremeny (no confondre amb el castuo) i la sèrie de variants americanes, com el xilè, el peruà, el bolivià, l'argentí, el mexicà, el cubà i tots els etzèteres que calguen.
O no caldria?
dissabte, 1 de desembre del 2007
Assassins. Ja n'hi ha prou
Assassins. Ja n'hi ha prou.
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Un altre mort i un ferit molt greu a mans d'uns assassins que, quan seran capturats, gaudiran del avantatges d'aquestes democràcies occidentals, imperfectes, capitalistes, i tantes altres coses que se'n diuen.
Cap idea, cap ni una, per vàlida que puga ser, mereixerà mai una mort.
Però no oblidem que la gran majoria d'idees, d'ideals, llevat de molt escasses excepcions, no són criminals, són les persones (persones?) que maten en el seu nom, els criminals.
No crec que fóra res de l'altre món, res descabellat, que una de les dues últimes tribus europees (l'altra és la dels lapons) aconseguís la seua independència, o alguna de les graduals possibilitats entre una situació colonial com la que van tindre en algun moment ja fa anys, l'autonomia actual i una independència absoluta (???).
Però, ja està bé de pistoles, ja està bé de bombes, d'amenaces, de morts, de crims.
Ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou.
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Un altre mort i un ferit molt greu a mans d'uns assassins que, quan seran capturats, gaudiran del avantatges d'aquestes democràcies occidentals, imperfectes, capitalistes, i tantes altres coses que se'n diuen.
Cap idea, cap ni una, per vàlida que puga ser, mereixerà mai una mort.
Però no oblidem que la gran majoria d'idees, d'ideals, llevat de molt escasses excepcions, no són criminals, són les persones (persones?) que maten en el seu nom, els criminals.
No crec que fóra res de l'altre món, res descabellat, que una de les dues últimes tribus europees (l'altra és la dels lapons) aconseguís la seua independència, o alguna de les graduals possibilitats entre una situació colonial com la que van tindre en algun moment ja fa anys, l'autonomia actual i una independència absoluta (???).
Però, ja està bé de pistoles, ja està bé de bombes, d'amenaces, de morts, de crims.
Ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou.
Museu de Lleida
Museu de Lleida
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Avui visitem el Museu de Lleida, acabat d'inaugurar ahir mateix.
Deixant a banda la polèmica amb l'administració veïna d'Aragó, que el museu no refusa, per la col·lecció diocesana d'art religiós, iniciada pel bisbe Messeguer, una part de la qual va pertànyer en algun moment a parròquies de la franja, la col·lecció prehistòrica i històrica (ibers, romans, i en part també visigots, musulmans, cristians) de ceràmica és esplèndida.
En poques paraules, un museu a visitar.
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Avui visitem el Museu de Lleida, acabat d'inaugurar ahir mateix.
Deixant a banda la polèmica amb l'administració veïna d'Aragó, que el museu no refusa, per la col·lecció diocesana d'art religiós, iniciada pel bisbe Messeguer, una part de la qual va pertànyer en algun moment a parròquies de la franja, la col·lecció prehistòrica i històrica (ibers, romans, i en part també visigots, musulmans, cristians) de ceràmica és esplèndida.
En poques paraules, un museu a visitar.
divendres, 30 de novembre del 2007
Quin país, quina vergonya!
Quin país, quina vergonya!
Escrito por: jpolinya el 30 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir hi hagué un atemptat, afortunadament sense víctimes, l'objectiu del qual era la seu d'ERPV a la ciutat de València.
La notícia ha originat una sèrie de comentaris (30) al diari Levante en la seua edició digital.
Llegits els comentaris:
vint dels trenta (67%) condemnen clarament l'atemptat, la majoria des d'una posició d'esquerres i nacionalista, si bé he de reconèixer que en algunes d'aquestes condemnes s'endevina que un atemptat en sentit contrari no hagués estat tan clarament condemnat.
cinc dels trenta (17%) justifiquen l'atemptat donat el caràcter suposadament català de les víctimes
Tres (10%) es reconeixen anticatalans, però condemnen l'atemptat, defenent que no és el camí.
Dos (7%) no tenen massa a veure amb el tema i són més atacs personals que altra cosa.
Em preocupa molt aquest 17% partidari de la Kale Barraka, i sobretot em preocupa la tradicional ineficàcia de la policia, i la postura oficial del partit dominant quan parla de que, TOTAL, la metralla no eren més que uns quants claus i unes quantes boles de rodament.
A què esperen? a que hi hagen morts?
Escrito por: jpolinya el 30 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir hi hagué un atemptat, afortunadament sense víctimes, l'objectiu del qual era la seu d'ERPV a la ciutat de València.
La notícia ha originat una sèrie de comentaris (30) al diari Levante en la seua edició digital.
Llegits els comentaris:
vint dels trenta (67%) condemnen clarament l'atemptat, la majoria des d'una posició d'esquerres i nacionalista, si bé he de reconèixer que en algunes d'aquestes condemnes s'endevina que un atemptat en sentit contrari no hagués estat tan clarament condemnat.
cinc dels trenta (17%) justifiquen l'atemptat donat el caràcter suposadament català de les víctimes
Tres (10%) es reconeixen anticatalans, però condemnen l'atemptat, defenent que no és el camí.
Dos (7%) no tenen massa a veure amb el tema i són més atacs personals que altra cosa.
Em preocupa molt aquest 17% partidari de la Kale Barraka, i sobretot em preocupa la tradicional ineficàcia de la policia, i la postura oficial del partit dominant quan parla de que, TOTAL, la metralla no eren més que uns quants claus i unes quantes boles de rodament.
A què esperen? a que hi hagen morts?
dijous, 29 de novembre del 2007
Pleonasme necessari?
Pleonasme necessari?
Escrito por: jpolinya el 29 Nov 2007 - URL Permanente
Un artefacte ha esclatat davant la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià a la ciutat de València. No és el primer. Desgraciadament no serà l'últim.
Encara que molt casolà, primitiu i imperfecte, la intenció criminal en forma de tatxes, cargols i altra metralla estava garantida.
Joan Fuster va patir dos atemptats, Sanchis Guarner un, la llibreria 3i4 uns quants, la llibreria Àmbit uns quants més, la Universitat, i tants etcèteres
ERPV sap de què (i sobre tot de qui) parla quan acusa l'ultra dreta blavera anticatalana.
Hi hauria prou si hagués parlat senzillament de la dreta?, possiblement.
Desafortunadament, a València, és quasi equivalent.
ERPV incurreix en un pleonasme: acumulació d'adjectius per donar més força a la idea que hom vol expressar.
Ara, esperem (no confondre esperar amb confiar) que la policia, per una vegada, actue i detinga els qui (tot lo món a València sap qui són) ho han fet.
Quant al autors intel·lectuals (ara que s'ha posat de moda la parauleta) són intocables, els podrien buscar al Consell (o Consejo donada la seua tendència a no soltar-ne ni una en l'idioma oficial del País)
Escrito por: jpolinya el 29 Nov 2007 - URL Permanente
Un artefacte ha esclatat davant la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià a la ciutat de València. No és el primer. Desgraciadament no serà l'últim.
Encara que molt casolà, primitiu i imperfecte, la intenció criminal en forma de tatxes, cargols i altra metralla estava garantida.
Joan Fuster va patir dos atemptats, Sanchis Guarner un, la llibreria 3i4 uns quants, la llibreria Àmbit uns quants més, la Universitat, i tants etcèteres
ERPV sap de què (i sobre tot de qui) parla quan acusa l'ultra dreta blavera anticatalana.
Hi hauria prou si hagués parlat senzillament de la dreta?, possiblement.
Desafortunadament, a València, és quasi equivalent.
ERPV incurreix en un pleonasme: acumulació d'adjectius per donar més força a la idea que hom vol expressar.
Ara, esperem (no confondre esperar amb confiar) que la policia, per una vegada, actue i detinga els qui (tot lo món a València sap qui són) ho han fet.
Quant al autors intel·lectuals (ara que s'ha posat de moda la parauleta) són intocables, els podrien buscar al Consell (o Consejo donada la seua tendència a no soltar-ne ni una en l'idioma oficial del País)
dimecres, 28 de novembre del 2007
El Ppaís Valencià i la informació que ens neguen
El Ppaís Valencià i la informació que ens neguen
Escrito por: jpolinya el 28 Nov 2007 - URL Permanente
No és només l'escandalosa pressió (multes astronòmiques incloses) per impedir que ens arribe la TV3, avui llegesc que l'ajuntament de València ha decidit impedir que els del Fòrum per la memòria del País Valencià puguen accedir als llibres de registre d'enterraments dipositats a l'oficina d'informació del Cementiri General de la ciutat de València.
El buidat d'aquests llibres, que la gent del Fòrum porta realitzant des de fa uns dos anys, ha permés conéixer a moltes famílies la fossa comuna (hi han unes quantes al Cementiri General de la ciutat de València) on van ser soterrats els seus parents assassinats o simplement podrits a les infectes pressons franquistes de la postguerra.
Segons sembla, la base legal d'aquesta nova cacicada és la sentència del TSJ a favor de que una de les fosses a la secció setena del CG sigui coberta de ciment, per edificar sobre ella un grapat més de nínxols. En la citada sentència, el tribunal superior de justícia es permet recriminar a l'ajuntament el haver consentit l'accés als llibres «sin que haya adoptado siquiera las debidas medidas de protección a los datos que con excesiva facilidad ha expuesto sin las previas cautelas que en ocasiones el propio ordenamiento jurídico establece».
Increïble?
NO,
senzillament PP, València, Justícia
Escrito por: jpolinya el 28 Nov 2007 - URL Permanente
No és només l'escandalosa pressió (multes astronòmiques incloses) per impedir que ens arribe la TV3, avui llegesc que l'ajuntament de València ha decidit impedir que els del Fòrum per la memòria del País Valencià puguen accedir als llibres de registre d'enterraments dipositats a l'oficina d'informació del Cementiri General de la ciutat de València.
El buidat d'aquests llibres, que la gent del Fòrum porta realitzant des de fa uns dos anys, ha permés conéixer a moltes famílies la fossa comuna (hi han unes quantes al Cementiri General de la ciutat de València) on van ser soterrats els seus parents assassinats o simplement podrits a les infectes pressons franquistes de la postguerra.
Segons sembla, la base legal d'aquesta nova cacicada és la sentència del TSJ a favor de que una de les fosses a la secció setena del CG sigui coberta de ciment, per edificar sobre ella un grapat més de nínxols. En la citada sentència, el tribunal superior de justícia es permet recriminar a l'ajuntament el haver consentit l'accés als llibres «sin que haya adoptado siquiera las debidas medidas de protección a los datos que con excesiva facilidad ha expuesto sin las previas cautelas que en ocasiones el propio ordenamiento jurídico establece».
Increïble?
NO,
senzillament PP, València, Justícia
dimarts, 27 de novembre del 2007
El jutge Vázquez Honrubia i l'article 3.1 de la constitució espanyola
El jutge Vázquez Honrubia i l'article 3.1 de la constitució espanyola
Escrito por: jpolinya el 27 Nov 2007 - URL Permanente
Llegesc a la sentència de la foto del rei cremada a Girona, l'explicació de per què no hi ha hagut indefensió dels acusats al no admetre un traductor de català al judici.
El senyor jutge Vázquez Honrubia, que va tractar d'impedir que els dos joves s'expressaren en català (cosa en la que no va a reeixir, sota el meu punt de vista, afortunadament) diu que no existí indefensió, ja que els acusats en la seua qualitat d'espanyols i d'acord amb l'article 3.1 de la constitució tenen l'obligació de conéixer el castellà i el dret d'usar-lo
Em fa la impressió, després de llegir el text de la sentència, de que en cap moment els acusats ni directament ni a través dels seus advocats, van negar que conegueren i comprengueren l'espanyol, ni li van exigir al jutge que parlés català, ni que traduís les seues paraules al repetit idioma.
Però em sembla també que el dret a usar una certa cosa (per exemple un idioma) porta implícit el dret de no fer-ne us, d'altra forma no seria dret sinó deure, i no és això el que diu l'article citat.
La indefensió, més bé, sorgeix de la probable falta de comprensió del jutge qui, evidentment, no tenia cap obligació de conèixer el català, però que malgrat el seu monolingüisme, no hi va posar els mitjans adequats per solucionar aquesta carència, mitjançant la utilització d'un traductor competent.
I em sembla ben pobra l'excusa de que el tribunal no radicava a la comunitat autònoma dels acusats, on sí que els hagués pogut permetre la utilització del seu (de ells) idioma. No eren pas els acusats els que havien elegit el lloc del judici.
Escrito por: jpolinya el 27 Nov 2007 - URL Permanente
Llegesc a la sentència de la foto del rei cremada a Girona, l'explicació de per què no hi ha hagut indefensió dels acusats al no admetre un traductor de català al judici.
El senyor jutge Vázquez Honrubia, que va tractar d'impedir que els dos joves s'expressaren en català (cosa en la que no va a reeixir, sota el meu punt de vista, afortunadament) diu que no existí indefensió, ja que els acusats en la seua qualitat d'espanyols i d'acord amb l'article 3.1 de la constitució tenen l'obligació de conéixer el castellà i el dret d'usar-lo
Em fa la impressió, després de llegir el text de la sentència, de que en cap moment els acusats ni directament ni a través dels seus advocats, van negar que conegueren i comprengueren l'espanyol, ni li van exigir al jutge que parlés català, ni que traduís les seues paraules al repetit idioma.
Però em sembla també que el dret a usar una certa cosa (per exemple un idioma) porta implícit el dret de no fer-ne us, d'altra forma no seria dret sinó deure, i no és això el que diu l'article citat.
La indefensió, més bé, sorgeix de la probable falta de comprensió del jutge qui, evidentment, no tenia cap obligació de conèixer el català, però que malgrat el seu monolingüisme, no hi va posar els mitjans adequats per solucionar aquesta carència, mitjançant la utilització d'un traductor competent.
I em sembla ben pobra l'excusa de que el tribunal no radicava a la comunitat autònoma dels acusats, on sí que els hagués pogut permetre la utilització del seu (de ells) idioma. No eren pas els acusats els que havien elegit el lloc del judici.
I, en capella, Serra Perenxisa
I, en capella, Serra Perenxisa
Escrito por: jpolinya el 27 Nov 2007 - URL Permanente
TANCAMENT IMMINENT DEL REPETIDOR
DE TV3 D'ACPV
SITUAT A LA SERRA
CARRASQUETA (XIXONA- ALACANT)
ESTIGAU ALERTA!!!!
ES POT PRODUIR AQUESTA SETMANA
EIXIRAN AUTOBUSOS DES DE:
ALACANT: tlf:
ALCOI: tlf:
ELX: tlf:
GANDIA: tlf:
VALÈNCIA: tlf:
CASTELLÓ“: tlf:
VILA-REAL: tlf:
PER RESERVAR LA VOSTRA PLAÇA:
Podeu posar-vos en contacte als telèfons dalt indicats o bé a:
campanyatv3@acpv.cat (pregunteu per Irina)
dilluns, 26 de novembre del 2007
A quatre mesos de les eleccions
A quatre mesos de les eleccions
Escrito por: jpolinya el 26 Nov 2007 - URL Permanente
Aquest matí, a les set, la SER informa que el PSOE incrementa distància amb el PP i que, segons el "Pulsómetro", s'aproximen a una majoria absoluta.
Llegesc el País, i me n'assabente que el senyor Rodríguez Zapatero demana una majoria suficient que l'ajude (ens ajude) a desbloquejar la situació creada per la postura del PP.
Cristo!, com diria el meu paisà Joan Fuster, que no puguen arribar més que a una minoria majoritària, confortable si voleu, però minoria. Que necessiten pactar, perquè si no és així, mal anirem.
D'absolut, ni el vodka.
Escrito por: jpolinya el 26 Nov 2007 - URL Permanente
Aquest matí, a les set, la SER informa que el PSOE incrementa distància amb el PP i que, segons el "Pulsómetro", s'aproximen a una majoria absoluta.
Llegesc el País, i me n'assabente que el senyor Rodríguez Zapatero demana una majoria suficient que l'ajude (ens ajude) a desbloquejar la situació creada per la postura del PP.
Cristo!, com diria el meu paisà Joan Fuster, que no puguen arribar més que a una minoria majoritària, confortable si voleu, però minoria. Que necessiten pactar, perquè si no és així, mal anirem.
D'absolut, ni el vodka.
diumenge, 25 de novembre del 2007
Una mica de turisme
Una mica de turisme
Escrito por: jpolinya el 25 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir i avui dedicat a Aragó. Quin descans!
Ahir dissabte Valle del Tena, Piedrafita de Jaca, La Cuniacha. Un petit parc amb uns quants grups d'animals que disposen de suficient espai vital. Daines, rens, cérvols, linx, cabres, bisons, cavalls, llops. Esquirols en llibertat, una rabosa per la carretera... i un paisatge senzillament esplèndid. El trajecte dins del parc, una passejada de aproximadament dues hores, amb algun desnivell que als mes cinquanta tants ja comence a notar.
A la tornada, ens aturem a Ipiés a comprar xocalata a "Chocolates de la abuela", petit obrador regentat per un argentí i la seua dona.
Avui, Monegros, Lanaja, Cartoixa de las fuentes. Celebració del 500 anys de la seua fundació. Malgrat la desamortització, la guerra i la postguerra, no solament continua en peu sinó que presenta una col·lecció de frescos de Fra Manuel Bayeu, cunyat de Goya, realment genial. I on la humitat no ha arribat, els colors es conserven amb una puresa meravellosa.
Només una queixa, haurien d'actualitzar la informació a Internet, ja que no es correspon a la realitat. Es pot visitar cada diumenge, i no un sol dia a l'any com figura a les pàgines visitades. Si algú llegeix açò i hi vol arribar, hi ha d'anar a Lanaja, prop de Sariñena, i des d'allí, prendre la carretera 1221. A uns quatre quilòmetres trobarà el monestir.
Tornant a Saragossa ens parem a dinar a Leciñena al santuari de "Nuestra Señora de Magallón". Una mostra de com restaurar, conservar i aprofitar el patrimoni d'un poble, transformant en alberg i restaurant a preus mòdics, un lloc de culte i pelegrinatge, tot conservant la seua funció primera. Recomanable.
Escrito por: jpolinya el 25 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir i avui dedicat a Aragó. Quin descans!
Ahir dissabte Valle del Tena, Piedrafita de Jaca, La Cuniacha. Un petit parc amb uns quants grups d'animals que disposen de suficient espai vital. Daines, rens, cérvols, linx, cabres, bisons, cavalls, llops. Esquirols en llibertat, una rabosa per la carretera... i un paisatge senzillament esplèndid. El trajecte dins del parc, una passejada de aproximadament dues hores, amb algun desnivell que als mes cinquanta tants ja comence a notar.
A la tornada, ens aturem a Ipiés a comprar xocalata a "Chocolates de la abuela", petit obrador regentat per un argentí i la seua dona.
Avui, Monegros, Lanaja, Cartoixa de las fuentes. Celebració del 500 anys de la seua fundació. Malgrat la desamortització, la guerra i la postguerra, no solament continua en peu sinó que presenta una col·lecció de frescos de Fra Manuel Bayeu, cunyat de Goya, realment genial. I on la humitat no ha arribat, els colors es conserven amb una puresa meravellosa.
Només una queixa, haurien d'actualitzar la informació a Internet, ja que no es correspon a la realitat. Es pot visitar cada diumenge, i no un sol dia a l'any com figura a les pàgines visitades. Si algú llegeix açò i hi vol arribar, hi ha d'anar a Lanaja, prop de Sariñena, i des d'allí, prendre la carretera 1221. A uns quatre quilòmetres trobarà el monestir.
Tornant a Saragossa ens parem a dinar a Leciñena al santuari de "Nuestra Señora de Magallón". Una mostra de com restaurar, conservar i aprofitar el patrimoni d'un poble, transformant en alberg i restaurant a preus mòdics, un lloc de culte i pelegrinatge, tot conservant la seua funció primera. Recomanable.
dissabte, 24 de novembre del 2007
I ara un llibre
I ara un llibre
Escrito por: jpolinya el 24 Nov 2007 - URL Permanente
M'entere de que Pilar Manjón s'ha sentit perjudicada per una informació apareguda al llibre de la dona del jutge Bermúdez, el de l'11 M
Sembla que s'hi parla de la denúncia que, en nom d'una altra persona, i com a testimoni protegit, va fer a través del jutge Bermúdez. I que això l'ha deixada en evidència, i en perill per tant, davant dels terroristes islamistes que, com tots els terroristes, tenen fluix el cervell i fàcil la bomba.
Lector empedreït com sóc, segurament ni compraré ni llegiré aquest llibre. M'interessen més bé poc les xafarderies, i tinc en molt bona estima tant a Pilar Manjón, el discurs de la qual davant de la comissió del parlament que tractava sobre l'atemptat va ser extraordinari, com al jutge Bermúdez, el comportament del qual pilotant un dels judicis més importants del nostre temps, ha de ser qualificat com a modèlic.
Em fa la impressió que el llibre era prescindible, i que la dona del jutge, si volia escriure de res, podria haver elegit qualsevol altre tema.
Escrito por: jpolinya el 24 Nov 2007 - URL Permanente
M'entere de que Pilar Manjón s'ha sentit perjudicada per una informació apareguda al llibre de la dona del jutge Bermúdez, el de l'11 M
Sembla que s'hi parla de la denúncia que, en nom d'una altra persona, i com a testimoni protegit, va fer a través del jutge Bermúdez. I que això l'ha deixada en evidència, i en perill per tant, davant dels terroristes islamistes que, com tots els terroristes, tenen fluix el cervell i fàcil la bomba.
Lector empedreït com sóc, segurament ni compraré ni llegiré aquest llibre. M'interessen més bé poc les xafarderies, i tinc en molt bona estima tant a Pilar Manjón, el discurs de la qual davant de la comissió del parlament que tractava sobre l'atemptat va ser extraordinari, com al jutge Bermúdez, el comportament del qual pilotant un dels judicis més importants del nostre temps, ha de ser qualificat com a modèlic.
Em fa la impressió que el llibre era prescindible, i que la dona del jutge, si volia escriure de res, podria haver elegit qualsevol altre tema.
divendres, 23 de novembre del 2007
L'església (catòlica) contra els llocs de culte (no catòlics)
L'església (catòlica) contra el llocs de culte (no catòlics)
Escrito por: jpolinya el 23 Nov 2007 - URL Permanente
El govern de la generalitat de dalt ha aprovat una llei que pretén regular la concessió municipal d'espais dedicats al culte, i les condicions mínimes que aquests hauran de tindre.
Just i necessari, si atenem a les queixes del veïns per la falta d'insonorització dels que actualment utilitza la comunitat musulmana.
L'església catòlica fent honor a les ensenyances evangèliques ha aplaudit la llei, i mentre aquesta no estiga en vigor, ofereix els seus locals perquè puguen ser utilitzats pels creients practicants d'altres confessions.
NO, que era broma.
On aniríem a parar si els capitostos d'aquesta església catòlica (universal vol dir el nom) feren cas del missatge de pau i amor d'aquell tal Jesús el Crist de qui cada any, pel solstici d'hivern, els catòlics celebren el seu aniversari.
Escrito por: jpolinya el 23 Nov 2007 - URL Permanente
El govern de la generalitat de dalt ha aprovat una llei que pretén regular la concessió municipal d'espais dedicats al culte, i les condicions mínimes que aquests hauran de tindre.
Just i necessari, si atenem a les queixes del veïns per la falta d'insonorització dels que actualment utilitza la comunitat musulmana.
L'església catòlica fent honor a les ensenyances evangèliques ha aplaudit la llei, i mentre aquesta no estiga en vigor, ofereix els seus locals perquè puguen ser utilitzats pels creients practicants d'altres confessions.
NO, que era broma.
On aniríem a parar si els capitostos d'aquesta església catòlica (universal vol dir el nom) feren cas del missatge de pau i amor d'aquell tal Jesús el Crist de qui cada any, pel solstici d'hivern, els catòlics celebren el seu aniversari.
dimecres, 21 de novembre del 2007
Vaya por Dios! senyor bisbe Amigo...
Vaya por Dios! senyor bisbe Amigo...
Escrito por: jpolinya el 21 Nov 2007 - URL Permanente
Per una punyetera vegada que trobem un bisbe, que s'atreveix a dir que no tot va ser tal com durant una pila d'anys ens ho han contat, i que a la guerra incivil espanyola, i a la postguerra, l'actuació de l'església no va ser gaire correcta, per ser suaus, i que potser convinga demanar perdó als perjudicats, que en van ser molts, surt immediatament un senyor bisbe de Sevilla dient que l'opinió d'aquell senyor bisbe Blázquez no representa l'opinió de l'Església, i que potser l'hem mal interpretat.
Aquest senyor bisbe Amigo (no és cap broma, és el seu cognom) fa bé en defensar l'indefensable. Afortunadament viu a Sevilla, molt lluny d'aquell país heretge i salvatge on li ha pertocat viure i pastorejar al senyor Blázquez i que segurament l'ha contaminat posant-lo a favor de totes les etes, i dels rojos, i ...
Amb "amigos" així, qui necessita enemics?
Escrito por: jpolinya el 21 Nov 2007 - URL Permanente
Per una punyetera vegada que trobem un bisbe, que s'atreveix a dir que no tot va ser tal com durant una pila d'anys ens ho han contat, i que a la guerra incivil espanyola, i a la postguerra, l'actuació de l'església no va ser gaire correcta, per ser suaus, i que potser convinga demanar perdó als perjudicats, que en van ser molts, surt immediatament un senyor bisbe de Sevilla dient que l'opinió d'aquell senyor bisbe Blázquez no representa l'opinió de l'Església, i que potser l'hem mal interpretat.
Aquest senyor bisbe Amigo (no és cap broma, és el seu cognom) fa bé en defensar l'indefensable. Afortunadament viu a Sevilla, molt lluny d'aquell país heretge i salvatge on li ha pertocat viure i pastorejar al senyor Blázquez i que segurament l'ha contaminat posant-lo a favor de totes les etes, i dels rojos, i ...
Amb "amigos" així, qui necessita enemics?
dimarts, 20 de novembre del 2007
A qualsevol cosa li diuen universitat
A qualsevol cosa li diuen universitat
Escrito por: jpolinya el 20 Nov 2007 - URL Permanente
Notícia llegida avui, i que transcric tal qual:
"El Observatorio de Bioética de la Universidad Católica San Vicente Mártir de Valencia tiene su propia visión sobre la lucha contra el sida, según se desprende de las intervenciones del VI Congreso Nacional de Bioética que acogió hasta el sábado la institución dependiente del Arzobispado. Primera conclusión: los condones no sirven. Segunda: las únicas protecciones verdaderas son la monogamia y la castidad."
Supose que si, els guants metàlics que porten els qui netegen el peix als mercats, tinguessin algun significat mínimament sexual, eixiria qualsevol professor (millor no dir noms) de qualsevol universitat religiosa (millor no citar religions, totes venen a ser més o menys iguals) a dir-nos que no serveixen (els guants) i que no ofereixen cap protecció segura. Que allò millor i més correcte si volem anar al cel és no netejar, ni menjar peix.
I tenen públic els bandarres.
Ja ho sé que també existeix el Club de la Comedia, però el seu humor no és tan heavy
Escrito por: jpolinya el 20 Nov 2007 - URL Permanente
Notícia llegida avui, i que transcric tal qual:
"El Observatorio de Bioética de la Universidad Católica San Vicente Mártir de Valencia tiene su propia visión sobre la lucha contra el sida, según se desprende de las intervenciones del VI Congreso Nacional de Bioética que acogió hasta el sábado la institución dependiente del Arzobispado. Primera conclusión: los condones no sirven. Segunda: las únicas protecciones verdaderas son la monogamia y la castidad."
Supose que si, els guants metàlics que porten els qui netegen el peix als mercats, tinguessin algun significat mínimament sexual, eixiria qualsevol professor (millor no dir noms) de qualsevol universitat religiosa (millor no citar religions, totes venen a ser més o menys iguals) a dir-nos que no serveixen (els guants) i que no ofereixen cap protecció segura. Que allò millor i més correcte si volem anar al cel és no netejar, ni menjar peix.
I tenen públic els bandarres.
Ja ho sé que també existeix el Club de la Comedia, però el seu humor no és tan heavy
dilluns, 19 de novembre del 2007
Tots a la Carrasqueta
Tots a la Carrasqueta
Escrito por: jpolinya el 19 Nov 2007 - URL Permanente
El govern pepero de la CAV o comunitat anònima (sense nom) de València, territori conegut antigament i per uns pocs resistents sense dret a representació política, per País Valencià, ha aconseguit que un jutge els permeta tancar un dels repetidors que ens deixen veure una televisió en el nostre idioma emesa des de la generalitat de dalt, altrament coneguda com Catalunya.
Tot això malgrat les notícies de conversacions a tres bandes entre la generalitat de dalt, la de baix i el govern espanyol, i les concessions en forma de multiplexos addicionals.
Acció Cultural del País Valencià ens convoca a manifestar la nostra oposició a aquestes mesures amb una concentració que els dificulte al màxim l'accés.
http://www.scribd.com/doc//carta-socis-concentracio-Serra-Carrasqueta
Tots contra aquest retall de la nostra llibertat de informació
Escrito por: jpolinya el 19 Nov 2007 - URL Permanente
El govern pepero de la CAV o comunitat anònima (sense nom) de València, territori conegut antigament i per uns pocs resistents sense dret a representació política, per País Valencià, ha aconseguit que un jutge els permeta tancar un dels repetidors que ens deixen veure una televisió en el nostre idioma emesa des de la generalitat de dalt, altrament coneguda com Catalunya.
Tot això malgrat les notícies de conversacions a tres bandes entre la generalitat de dalt, la de baix i el govern espanyol, i les concessions en forma de multiplexos addicionals.
Acció Cultural del País Valencià ens convoca a manifestar la nostra oposició a aquestes mesures amb una concentració que els dificulte al màxim l'accés.
http://www.scribd.com/doc//carta-socis-concentracio-Serra-Carrasqueta
Tots contra aquest retall de la nostra llibertat de informació
dissabte, 17 de novembre del 2007
Companys de viatge
Companys de viatge
Escrito por: jpolinya el 17 Nov 2007 - URL Permanente
Als meus, ja llunyans, temps d'universitat, era moda entre els qui aleshores manaven per la gràcia d'una guerra a la que tenien la barra de dir-li déu, anomenar companys de viatge aquells qui, tot i no pertànyer a cap dels múltiples partits comunistes, marxistes, marxistes-leninistes, maoistes, trotskistes, i un llarg etc. eixíem al carrer amb ells per dir prou, no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món.
Mai no m'ha agradat aquesta definició primària, l'única intenció de la qual era "rescatar de les forces del mal" aquells que, en no ser encara oficialment comunistes, podien ser contabilitzats dintre dels "seus".
És ben cert també, que la confiança amb que ens miraven els oficialment proscrits, tampoc no era una cosa de l'altre món. Sabien que la mirada crítica continuaria estan ahí, i que la nostra adhesió no seria mai tan total com voldrien.
Ara, passat el temps, hem assistit a migracions espectaculars d'una banda a l'altra de l'espectre polític, i em ratifique en la meua idea que som els antics companys de viatge els qui seguim mantenint aquella posició centrada, lleugerament esquerrana, que ens va permetre ingressar millor o pitjor en el club de les nacions occidentals demòcrates, amb un aterratge no excessivament accidentat.
En nom del antics companys de viatge, i per la poca dignitat que ens queda, m'agradaria que aquesta mal anomenada crisi del tribunal constitucional es resolgués de l'única forma sensata possible: amb una bona botifarra coral per part dels components. Una dimissió col·lectiva que deixés els polítics amb el cul a l'aire.
Escrito por: jpolinya el 17 Nov 2007 - URL Permanente
Als meus, ja llunyans, temps d'universitat, era moda entre els qui aleshores manaven per la gràcia d'una guerra a la que tenien la barra de dir-li déu, anomenar companys de viatge aquells qui, tot i no pertànyer a cap dels múltiples partits comunistes, marxistes, marxistes-leninistes, maoistes, trotskistes, i un llarg etc. eixíem al carrer amb ells per dir prou, no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món.
Mai no m'ha agradat aquesta definició primària, l'única intenció de la qual era "rescatar de les forces del mal" aquells que, en no ser encara oficialment comunistes, podien ser contabilitzats dintre dels "seus".
És ben cert també, que la confiança amb que ens miraven els oficialment proscrits, tampoc no era una cosa de l'altre món. Sabien que la mirada crítica continuaria estan ahí, i que la nostra adhesió no seria mai tan total com voldrien.
Ara, passat el temps, hem assistit a migracions espectaculars d'una banda a l'altra de l'espectre polític, i em ratifique en la meua idea que som els antics companys de viatge els qui seguim mantenint aquella posició centrada, lleugerament esquerrana, que ens va permetre ingressar millor o pitjor en el club de les nacions occidentals demòcrates, amb un aterratge no excessivament accidentat.
En nom del antics companys de viatge, i per la poca dignitat que ens queda, m'agradaria que aquesta mal anomenada crisi del tribunal constitucional es resolgués de l'única forma sensata possible: amb una bona botifarra coral per part dels components. Una dimissió col·lectiva que deixés els polítics amb el cul a l'aire.
dijous, 15 de novembre del 2007
Benimaclet, califat independent
Benimaclet, califat independent
Escrito por: jpolinya el 15 Nov 2007 - URL Permanente
Antic habitant del barri, la notícia de la insigne alcaldessa de València ensopegant contra un rastell llargament denunciat pels veïns, m'ha retornat com la magdalena de Proust, la flaire d'aquells temps en que tot era possible, on l'alegria de la llibertat en recuperació, ens portava a inventar-nos banderes, com la senyera pirata, o la de Benimaclet, califat independent.
Després desembarcà l'Abril Martorell, i s'inventaren, amb l'aquiescència del socialistes, una guerra de banderes, i una guerra de llengües, que ens ha portat a allò que som en aquests moments, l'única comunitat sense nom, on l'únic projecte polític consisteix en un anticatalanisme primari com a senyal d'identitat.
Anys de Zaplanes, de Camps (de golf), de Rites
I així ens va. I, previsiblement així ens anirà en el pròxim futur, si un miracle no ho arregla.
Fa molt temps que no hi crec en miracles!
Escrito por: jpolinya el 15 Nov 2007 - URL Permanente
Antic habitant del barri, la notícia de la insigne alcaldessa de València ensopegant contra un rastell llargament denunciat pels veïns, m'ha retornat com la magdalena de Proust, la flaire d'aquells temps en que tot era possible, on l'alegria de la llibertat en recuperació, ens portava a inventar-nos banderes, com la senyera pirata, o la de Benimaclet, califat independent.
Després desembarcà l'Abril Martorell, i s'inventaren, amb l'aquiescència del socialistes, una guerra de banderes, i una guerra de llengües, que ens ha portat a allò que som en aquests moments, l'única comunitat sense nom, on l'únic projecte polític consisteix en un anticatalanisme primari com a senyal d'identitat.
Anys de Zaplanes, de Camps (de golf), de Rites
I així ens va. I, previsiblement així ens anirà en el pròxim futur, si un miracle no ho arregla.
Fa molt temps que no hi crec en miracles!
dimecres, 14 de novembre del 2007
Cuneros i altres paracaigudistes
Cuneros i altres paracaigudistes
Escrito por: jpolinya el 14 Nov 2007 - URL Permanente
El Pp de València (sóc incapaç de creure'l valencià) es despenja amb l'acusació de que Mª Teresa de la Vega, vicepresidenta del govern d'Espanya, i futura encapçaladora de la llista del Psoe de València (tampoc no crec que siga un partit gaire valencià) no pot ser considerada valenciana.
Tinc entès que és nascuda a València. Per circumstàncies familiars, és cert, però nascuda. No crec que excercesca molt, però nascuda.
I que això ho diga el partit de Zaplana, Trillo, i tuti quanti, és si més no, estrambòtic.
Les maquinàries dels partits s'han posat en marxa, i ens aixafaran a tots els qui caiguem sota les seues botes.
Però candidat per candidat, preferesc la vice de la Vega, executiva, treballadora, correcta, als inefables Zaplana, Trillo, Martínez Pujalte, Camps, Fabra, de España..., gent de denúncia fàcil que millor no qualificar.
Com diuen al poble: "Quants en cria la farina, i ella fina que fina..."
Escrito por: jpolinya el 14 Nov 2007 - URL Permanente
El Pp de València (sóc incapaç de creure'l valencià) es despenja amb l'acusació de que Mª Teresa de la Vega, vicepresidenta del govern d'Espanya, i futura encapçaladora de la llista del Psoe de València (tampoc no crec que siga un partit gaire valencià) no pot ser considerada valenciana.
Tinc entès que és nascuda a València. Per circumstàncies familiars, és cert, però nascuda. No crec que excercesca molt, però nascuda.
I que això ho diga el partit de Zaplana, Trillo, i tuti quanti, és si més no, estrambòtic.
Les maquinàries dels partits s'han posat en marxa, i ens aixafaran a tots els qui caiguem sota les seues botes.
Però candidat per candidat, preferesc la vice de la Vega, executiva, treballadora, correcta, als inefables Zaplana, Trillo, Martínez Pujalte, Camps, Fabra, de España..., gent de denúncia fàcil que millor no qualificar.
Com diuen al poble: "Quants en cria la farina, i ella fina que fina..."
dimarts, 13 de novembre del 2007
Justícia i temps. Els casos eterns.
Justícia i temps. Els casos eterns.
Escrito por: jpolinya el 13 Nov 2007 - URL Permanente
Cinc anys des del desastre del Prestige, i vuit jutges ja, per ara, que han passat pel cas.
Quatre anys del cas Fabra, i ignore quants jutges han passat pel cas.
Que la justícia tardana és molt semblant, si no equivalent, a la injustícia, crec que és acceptat per la majoria de la gent.
Però pitjor encara quan la sentència no arriba mai perquè hi ha que recomençar cada vegada la instrucció.
L'altre dia algú comentava que els jutges viuen en un altre món. No m'ho crec.
Senzillament, alguns d'ells, massa al meu entendre, es creuen d'una classe superior, no admeten que potser necessiten conèixer una mica la llengua del país on viuen, ignoren les seues carències, es creuen per damunt de les lleis.
I tot perquè creuen que tenen immunitat. O realment la tenen?.
Comence a pensar que en la immensa majoria dels casos, efectivament la tenen.
Escrito por: jpolinya el 13 Nov 2007 - URL Permanente
Cinc anys des del desastre del Prestige, i vuit jutges ja, per ara, que han passat pel cas.
Quatre anys del cas Fabra, i ignore quants jutges han passat pel cas.
Que la justícia tardana és molt semblant, si no equivalent, a la injustícia, crec que és acceptat per la majoria de la gent.
Però pitjor encara quan la sentència no arriba mai perquè hi ha que recomençar cada vegada la instrucció.
L'altre dia algú comentava que els jutges viuen en un altre món. No m'ho crec.
Senzillament, alguns d'ells, massa al meu entendre, es creuen d'una classe superior, no admeten que potser necessiten conèixer una mica la llengua del país on viuen, ignoren les seues carències, es creuen per damunt de les lleis.
I tot perquè creuen que tenen immunitat. O realment la tenen?.
Comence a pensar que en la immensa majoria dels casos, efectivament la tenen.
dilluns, 12 de novembre del 2007
¿Por qué no te callas?
¿por qué no te callas?
Escrito por: jpolinya el 12 Nov 2007 - URL Permanente
Vist l'èxit de la frase, -ja ha estat transformada en "rei-ggaton", i aquest en politonos- voldria afegir alguns comentaris no exactament innocents:
Alguns malpensats, entre la gent que conec, quan allò del colp d'estat a Venezuela, vam sospitar que el govern espanyol dirigit pel senyor Aznar no només se n'alegrava, sino que a més, no hi era ni aliè ni totalment neutral.
El que més em preocupa és que Daniel Ortega pense i diga que la diplomàcia espanyola ha fet quelcom semblant a Nicaragua quan a les eleccions.
Sembla que la funció de mitjancer exercida pel senyor rei don Juan Carlos I, no és gaire ben acollida, vistos els resultats finals i els comentaris haguts. Per cert, qui és qui li encomana aquestes funcions polítiques? el govern?, les empreses?
He quedat bocabadat de que el senyor Aznar haja agraït al senyor Rodríguez Zapatero la defensa rebuda. Supose que això li haurà incrementat alguns punts més -si cap- el seu dipòsit d'odi que ja deu ser ple a vessar.
Evidentment, el senyor Acebes i altres co-religionaris, han saltat immediatament a dir que tota la culpa és de Zp, tot oblidant la humiliació del seu cap honorífic en agrair -imagine que amb la boca més torta encara que de costum- la defensa rebuda.
En resum. Deixant a banda que Zapatero ha dit el que havia de dir, i que J. Carlos ha fet el que havia de fer, una cosa és clara: ni els països de parla hispana són la Commonwealth, ni el rei J. Carlos I és the queen Elizabeth II
Escrito por: jpolinya el 12 Nov 2007 - URL Permanente
Vist l'èxit de la frase, -ja ha estat transformada en "rei-ggaton", i aquest en politonos- voldria afegir alguns comentaris no exactament innocents:
Alguns malpensats, entre la gent que conec, quan allò del colp d'estat a Venezuela, vam sospitar que el govern espanyol dirigit pel senyor Aznar no només se n'alegrava, sino que a més, no hi era ni aliè ni totalment neutral.
El que més em preocupa és que Daniel Ortega pense i diga que la diplomàcia espanyola ha fet quelcom semblant a Nicaragua quan a les eleccions.
Sembla que la funció de mitjancer exercida pel senyor rei don Juan Carlos I, no és gaire ben acollida, vistos els resultats finals i els comentaris haguts. Per cert, qui és qui li encomana aquestes funcions polítiques? el govern?, les empreses?
He quedat bocabadat de que el senyor Aznar haja agraït al senyor Rodríguez Zapatero la defensa rebuda. Supose que això li haurà incrementat alguns punts més -si cap- el seu dipòsit d'odi que ja deu ser ple a vessar.
Evidentment, el senyor Acebes i altres co-religionaris, han saltat immediatament a dir que tota la culpa és de Zp, tot oblidant la humiliació del seu cap honorífic en agrair -imagine que amb la boca més torta encara que de costum- la defensa rebuda.
En resum. Deixant a banda que Zapatero ha dit el que havia de dir, i que J. Carlos ha fet el que havia de fer, una cosa és clara: ni els països de parla hispana són la Commonwealth, ni el rei J. Carlos I és the queen Elizabeth II
divendres, 9 de novembre del 2007
Millor tard que mai o els avantatges de les eleccions cada quatre anys
Millor tard que mai o els avantatges de les eleccions cada quatre anys
Escrito por: jpolinya el 09 Nov 2007 - URL Permanente
Llegit avui a Levante.
"Los secretarios generales del PP de la Comunitat Valenciana, Cataluña, Andalucía y Murcia se reunieron ayer en Castelló en la Cumbre por el Corredor Mediterráneo de alta velocidad y aseguraron que esta conexión ferroviaria entre el sur de España y Europa «será una realidad cuando gobierne Mariano Rajoy en la próxima legislatura». "
Ara només queda que l'altre partit estatal hi prenga nota.
Per cert, Múrcia, Andalusia: benvigudes, welcome, bienvenues, bienvenidas, benvindas (disculpeu que no ho sàpiga dir en euskera)
Escrito por: jpolinya el 09 Nov 2007 - URL Permanente
Llegit avui a Levante.
"Los secretarios generales del PP de la Comunitat Valenciana, Cataluña, Andalucía y Murcia se reunieron ayer en Castelló en la Cumbre por el Corredor Mediterráneo de alta velocidad y aseguraron que esta conexión ferroviaria entre el sur de España y Europa «será una realidad cuando gobierne Mariano Rajoy en la próxima legislatura». "
Ara només queda que l'altre partit estatal hi prenga nota.
Per cert, Múrcia, Andalusia: benvigudes, welcome, bienvenues, bienvenidas, benvindas (disculpeu que no ho sàpiga dir en euskera)
dijous, 8 de novembre del 2007
Justícia i olé!
justícia i olé!
Escrito por: jpolinya el 08 Nov 2007 - URL Permanente
Llegisc horroritzat que una jutgessa denega la custòdia compartida a una parella divorciada, adjudicant-la únicament a la mare, basant-se en la "incapacitat" per disminució física d'un esportista d'elit.
La minusvalidesa al·ludida sembla que consisteix en una lleugera coixesa que no li ha impedit guanyar diverses medalles en natació, ni menys encara tenir un treball estable.
A més a més, durant un temps, i mentre la parella tramitava el divorci, han estat compartint la custòdia del fill, sense cap problema.
Per a més inri la jutgessa diu que, si el pare desitjava la custòdia compartida, hauria d'haver demanat la custòdia exclusiva.
Continue preguntant-me, qui collons jutja els jutges?
Com aturar aquestes sentències absurdes?
Escrito por: jpolinya el 08 Nov 2007 - URL Permanente
Llegisc horroritzat que una jutgessa denega la custòdia compartida a una parella divorciada, adjudicant-la únicament a la mare, basant-se en la "incapacitat" per disminució física d'un esportista d'elit.
La minusvalidesa al·ludida sembla que consisteix en una lleugera coixesa que no li ha impedit guanyar diverses medalles en natació, ni menys encara tenir un treball estable.
A més a més, durant un temps, i mentre la parella tramitava el divorci, han estat compartint la custòdia del fill, sense cap problema.
Per a més inri la jutgessa diu que, si el pare desitjava la custòdia compartida, hauria d'haver demanat la custòdia exclusiva.
Continue preguntant-me, qui collons jutja els jutges?
Com aturar aquestes sentències absurdes?
dimarts, 6 de novembre del 2007
Aznar i les vergonyes
Aznar i les vergonyes
Escrito por: jpolinya el 06 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir ho va tornar a fer.
Acabada l'entrevista en la COPE, i a propòsit del viatge de Sarkozy i la seua tornada amb les hostesses espanyoles, va declarar que se sentia profundament avergonyit.
Recorde quan també es va avergonyir quan Felipe González va aconseguir els fons de cohesió, i va dir públicament que es comportava com un pidolaire demanant almoina.
I tot això amb un mig somriure, sota el bigoti, boca torta i mirada guenya.
Com diem al meu poble, no em fotràs tort, que t'hi veus.
Escrito por: jpolinya el 06 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir ho va tornar a fer.
Acabada l'entrevista en la COPE, i a propòsit del viatge de Sarkozy i la seua tornada amb les hostesses espanyoles, va declarar que se sentia profundament avergonyit.
Recorde quan també es va avergonyir quan Felipe González va aconseguir els fons de cohesió, i va dir públicament que es comportava com un pidolaire demanant almoina.
I tot això amb un mig somriure, sota el bigoti, boca torta i mirada guenya.
Com diem al meu poble, no em fotràs tort, que t'hi veus.
dilluns, 5 de novembre del 2007
Super Sarko o falta de memòria?
Super Sarko o falta de memòria?
Escrito por: jpolinya el 05 Nov 2007 - URL Permanente
Tot el món va ple de l'actuació de monsieur Sarkozy, president del país veí, agafant un avió, desembarcant en el Txad, i tornant no només amb súbdits francesos, sinó també amb hostesses espanyoles.
Super Sarko li diuen, però hem oblidat que Mitterrand va fer el mateix, aterrant a Atenes, rescatant el condemnat a mort Mikis Theodorakis i duent-lo -afortunadament per a nosaltres i sobretot per ell mateix- a París?.
La grandeur per qui la mereix, però sobretot per qui la cultiva.
Escrito por: jpolinya el 05 Nov 2007 - URL Permanente
Tot el món va ple de l'actuació de monsieur Sarkozy, president del país veí, agafant un avió, desembarcant en el Txad, i tornant no només amb súbdits francesos, sinó també amb hostesses espanyoles.
Super Sarko li diuen, però hem oblidat que Mitterrand va fer el mateix, aterrant a Atenes, rescatant el condemnat a mort Mikis Theodorakis i duent-lo -afortunadament per a nosaltres i sobretot per ell mateix- a París?.
La grandeur per qui la mereix, però sobretot per qui la cultiva.
dijous, 1 de novembre del 2007
La conspiració ha mort, visca la conspiració!
La conspiració ha mort, visca la conspiració!
Escrito por: jpolinya el 01 Nov 2007 - URL Permanente
Després d'uns dies de vacances, allunyat del treball, de les notícies, de les polítiques, la publicació de la sentència de l'11 M em fa tornar a la realitat.
Escolte el programa 59" i em cau l'ànima als peus.
Quina mala llet!, quina falta de decència!
Hi ha hagut una claredat abassegadora sobre qui va fer què, i qui no.
Han absolt per falta de proves qui a un estat de dret no podria mai ser condemnat, mal que ens pesi, a partir d'una conversa telefònica que, si és certa una de les dues versions discrepants, només indicava una voluntat de posar-se medalles davant dels amigassos.
I aquest "not guilty" ens servirà -li servirà al pamflet i al partit que l'utilitza i n'és utilitzat- per vendre més i seguir emmerdant-nos la vida.
Seria per enviar al director de la cosa a prendre pel cul, si no fós que, pel que sembla, li agradava.
Recorde l'Exuperància... també va ser una bona conspiració aquella...
Escrito por: jpolinya el 01 Nov 2007 - URL Permanente
Després d'uns dies de vacances, allunyat del treball, de les notícies, de les polítiques, la publicació de la sentència de l'11 M em fa tornar a la realitat.
Escolte el programa 59" i em cau l'ànima als peus.
Quina mala llet!, quina falta de decència!
Hi ha hagut una claredat abassegadora sobre qui va fer què, i qui no.
Han absolt per falta de proves qui a un estat de dret no podria mai ser condemnat, mal que ens pesi, a partir d'una conversa telefònica que, si és certa una de les dues versions discrepants, només indicava una voluntat de posar-se medalles davant dels amigassos.
I aquest "not guilty" ens servirà -li servirà al pamflet i al partit que l'utilitza i n'és utilitzat- per vendre més i seguir emmerdant-nos la vida.
Seria per enviar al director de la cosa a prendre pel cul, si no fós que, pel que sembla, li agradava.
Recorde l'Exuperància... també va ser una bona conspiració aquella...
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Aznar, escritor o pobre Santiago si ho ha de llegir
Aznar, escritor o pobre Santiago si ho ha de llegir
Escrito por: jpolinya el 24 Oct 2007 - URL Permanente
Resulta alliçonador que aquells que acusen els nacionalismes de tots els mals que ens afligeixen siguen capaços de parir tal quantitat de bestieses, com les que el diari cita del llibre "Cartas a un joven español"
Experimentar el sentiment de pertànyer (per naixença, per educació rebuda, per adscripció voluntària) a una certa cultura més o menys important, a una certa nació (tinga o no tinga estat) no hauria de ser mai excloent.
Per què no es pot ser gitano i francès, o gitano i espanyol?
Per què Amin Maalouf no pot definir-se libanès, muntanyès, siri, turc, francès, i tot això al mateix temps? És realment aclaridor llegir "Orígens", i al mateix temps "Identitats assassines"
Per què jo no em puc considerar valencià, català, espanyol i europeu?
En tot cas, recorde que qui paga mana, i si no rep un bon servei amb els impostos que satisfaç, bé tinc el dret de demanar el canvi, individualment o col·lectiva.
Al cap i a la fi, val la pena recordar la cançó de l'Ovidi:
"Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer..."
Escrito por: jpolinya el 24 Oct 2007 - URL Permanente
Resulta alliçonador que aquells que acusen els nacionalismes de tots els mals que ens afligeixen siguen capaços de parir tal quantitat de bestieses, com les que el diari cita del llibre "Cartas a un joven español"
Experimentar el sentiment de pertànyer (per naixença, per educació rebuda, per adscripció voluntària) a una certa cultura més o menys important, a una certa nació (tinga o no tinga estat) no hauria de ser mai excloent.
Per què no es pot ser gitano i francès, o gitano i espanyol?
Per què Amin Maalouf no pot definir-se libanès, muntanyès, siri, turc, francès, i tot això al mateix temps? És realment aclaridor llegir "Orígens", i al mateix temps "Identitats assassines"
Per què jo no em puc considerar valencià, català, espanyol i europeu?
En tot cas, recorde que qui paga mana, i si no rep un bon servei amb els impostos que satisfaç, bé tinc el dret de demanar el canvi, individualment o col·lectiva.
Al cap i a la fi, val la pena recordar la cançó de l'Ovidi:
"Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer..."
dimarts, 23 d’octubre del 2007
El cosí d'en Rajoy i les prediccions
El cosí d'en Rajoy i les prediccions
Escrito por: jpolinya el 23 Oct 2007 - URL Permanente
Com a persona que, als setanta, va cursar estudis de física, em deixa bocabadat el comentari, si és cert, d'un professor de física, invalidant una predicció macro a llarg termini, amb una predicció micro a curt termini.
Sabem que els estius en aquesta latitud d'Europa són calents i secs (macro), però no podem assegurar que un dia en particular (micro) no ploga.
El problema és que la proposició "com s'atreveixen a predir l'oratge d'ací a tres-cents anys, quan no són capaços de predir quin oratge farà demà a Sevilla?" sembla tan lògica que induirà molta gent a desconfiar del greu futur que ens espera als homes.
Per cert, aquest futur és ben negre per als homes i altres animals de pèl i de ploma, no per a la terra, ni per a la vida en general, en aquest planeta que estem esgotant.
S'ho creu, realment Rajoy, o està fent un acudit?
Qui intenta enganyar Rajoy amb aquesta bestiesa?
Escrito por: jpolinya el 23 Oct 2007 - URL Permanente
Com a persona que, als setanta, va cursar estudis de física, em deixa bocabadat el comentari, si és cert, d'un professor de física, invalidant una predicció macro a llarg termini, amb una predicció micro a curt termini.
Sabem que els estius en aquesta latitud d'Europa són calents i secs (macro), però no podem assegurar que un dia en particular (micro) no ploga.
El problema és que la proposició "com s'atreveixen a predir l'oratge d'ací a tres-cents anys, quan no són capaços de predir quin oratge farà demà a Sevilla?" sembla tan lògica que induirà molta gent a desconfiar del greu futur que ens espera als homes.
Per cert, aquest futur és ben negre per als homes i altres animals de pèl i de ploma, no per a la terra, ni per a la vida en general, en aquest planeta que estem esgotant.
S'ho creu, realment Rajoy, o està fent un acudit?
Qui intenta enganyar Rajoy amb aquesta bestiesa?
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Solidaritat amb l'Honorable Maragall
Solidaritat amb l'Honorable Maragall
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
Ahir parlava de les teues declaracions, tot fent-les coincidir amb les d'un impressentable com és Mayor Oreja. Ho sent. Avui, llegesc unes altres declaracions en les que ens comuniques que fa uns pocs mesos t'han detectat alzheimer.
Ma mare, en pau descanse, també el va patir, ella, i tota la gent que l'envoltàvem. Et desitge que visques plenament el temps que et quede. I als teus familiars i amics, que disfruten el temps que encara els queda de que tu sigues encara tu.
Sort, Pasqual, molta sort.
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
Ahir parlava de les teues declaracions, tot fent-les coincidir amb les d'un impressentable com és Mayor Oreja. Ho sent. Avui, llegesc unes altres declaracions en les que ens comuniques que fa uns pocs mesos t'han detectat alzheimer.
Ma mare, en pau descanse, també el va patir, ella, i tota la gent que l'envoltàvem. Et desitge que visques plenament el temps que et quede. I als teus familiars i amics, que disfruten el temps que encara els queda de que tu sigues encara tu.
Sort, Pasqual, molta sort.
Mayor Oreja, Bermejo, Maragall. Tres declaracions
Mayor Oreja, Bermejo, Maragall. Tres declaracions
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
No he estat mai políticament correcte, o al menys ho intente amb totes les meues forces. D'aquí la meua admiració per aquells, les declaracions dels quals, qui més castiguen són precisament els companys de sempre.
I més, quan aquestes declaracions són les que han de ser, si atenem la trajectòria personal i ideològica del declarant.
Mayor Oreja, franquista. Qui ho ha dubtat mai? Que al temps de Franco tothom estava content i vivia bé? Recorde que jo, que vaig fer IMEC, vaig necessitar que un guàrdia civil, comandant del quarter del meu poble, i pare d'una amiga, es saltés les normes i es mullés al meu favor, perquè la meua fitxa (meua? no, possiblement de mon pare) no estava prou neta, i no arribava. I parle de principis dels setanta.
Bermejo, fiscal, acostumat al diàleg sobre la corda fluixa de les lleis, acostumat al pacte, diu una cosa òbvia. El final de la violència, l'últim moment, requerirà una decisió política i la intervenció del govern de torn, amb la conformitat del parlament de torn. Qui s'escandalitza és perquè és un hipòcrita. La història llunyana i recent ens ho demostra. O exterminació o pacte. No hi ha alternativa.
Maragall, nacionalista? Ho dubte. Però igual que comentava Carod l'altre dia, no se sent gens còmode en aquesta Espanya asfixiant, intolerant, separatista, menyspreadora. Ha fet un treball, millor o pitjor, i l'han arraconat. Aleshores què fer. Una cosa que molts faríem, deixar de pagar, i una altra que a molts se'ns oblidaria, pregonar-ho.
En uns casos hi coincidesc i en altres no, però crec que es preferible parlar i dir allò que hom pensa, i no com fan els Zapatero, Rajoy, Pepiño, Zaplana, i tuti quanti...
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
No he estat mai políticament correcte, o al menys ho intente amb totes les meues forces. D'aquí la meua admiració per aquells, les declaracions dels quals, qui més castiguen són precisament els companys de sempre.
I més, quan aquestes declaracions són les que han de ser, si atenem la trajectòria personal i ideològica del declarant.
Mayor Oreja, franquista. Qui ho ha dubtat mai? Que al temps de Franco tothom estava content i vivia bé? Recorde que jo, que vaig fer IMEC, vaig necessitar que un guàrdia civil, comandant del quarter del meu poble, i pare d'una amiga, es saltés les normes i es mullés al meu favor, perquè la meua fitxa (meua? no, possiblement de mon pare) no estava prou neta, i no arribava. I parle de principis dels setanta.
Bermejo, fiscal, acostumat al diàleg sobre la corda fluixa de les lleis, acostumat al pacte, diu una cosa òbvia. El final de la violència, l'últim moment, requerirà una decisió política i la intervenció del govern de torn, amb la conformitat del parlament de torn. Qui s'escandalitza és perquè és un hipòcrita. La història llunyana i recent ens ho demostra. O exterminació o pacte. No hi ha alternativa.
Maragall, nacionalista? Ho dubte. Però igual que comentava Carod l'altre dia, no se sent gens còmode en aquesta Espanya asfixiant, intolerant, separatista, menyspreadora. Ha fet un treball, millor o pitjor, i l'han arraconat. Aleshores què fer. Una cosa que molts faríem, deixar de pagar, i una altra que a molts se'ns oblidaria, pregonar-ho.
En uns casos hi coincidesc i en altres no, però crec que es preferible parlar i dir allò que hom pensa, i no com fan els Zapatero, Rajoy, Pepiño, Zaplana, i tuti quanti...
dijous, 18 d’octubre del 2007
Miscel·lània
Miscel·lània
Escrito por: jpolinya el 18 Oct 2007 - URL Permanente
El Valle de los Caídos, el gran mausoleu kitsch que el dictador es va manar construir en honor de la seua megalomania, passarà a ser un lloc despolititzat (art. 16), -que collons voldrà dir despolititzat?- i honorarà totes les víctimes de la guerra incivil muntada i ben aprofitada pel general Franquísimo i família. Dues bones notícies: el PP s'hi ha afegit i ha votat a favor, i queden prohibits els aquelarres que els fatxes muntaven cada 20-N. Ara que la policia no es tire enrere i faça complir la llei.
L'audiència nacional ha reconegut el dret dels apòstates a que l'església els reconega i anote en els llibres baptismals la seua nova situació. L'AN en la seua sentència dóna deu dies a l'arquebisbat de València perquè comuniquen al demandant que la seua petició de cancel·lació ha estat atesa. El flamant nou cardenal Garcia Gascó (perdó, Gasco) estarà content.
Quan dimarts, Carod Rovira va dir que ell no era nacionalista, em va venir al cap una anècdota d'un bon amic català, el senyor Lloret, represaliat i exiliat quan a la guerra, i que va aconseguir refer la seua vida a València una vegada el feren fora del camp de concentració on l'havien tancat.
Celebrava l'empresa on treballava, Bayer, els anys i feren una festa on, entre altres, hi era invitat el governador de València, Don Camulo (o era D. Camilo?) Quan el presentaren:
-El señor Lloret, catalán...
-Mucho gusto, probablemente será usted catalanista...
i la seua ràpida resposta en un castellà d'inconfusible accent:
-Probablemente, no, seguro.
-Mmmmm
-A Catalunya son catalanistas los que lo dicen, los que no lo dicen, y los que niegan serlo
-Bueno, en el buen sentido de la palabra...
-Buen sentido o mal sentido, es cuestión de matices, lo importante es serlo
I donant mitja volta se'n va anar.
El meu amic tampoc no era nacionalista. Simplement era català.
Escrito por: jpolinya el 18 Oct 2007 - URL Permanente
El Valle de los Caídos, el gran mausoleu kitsch que el dictador es va manar construir en honor de la seua megalomania, passarà a ser un lloc despolititzat (art. 16), -que collons voldrà dir despolititzat?- i honorarà totes les víctimes de la guerra incivil muntada i ben aprofitada pel general Franquísimo i família. Dues bones notícies: el PP s'hi ha afegit i ha votat a favor, i queden prohibits els aquelarres que els fatxes muntaven cada 20-N. Ara que la policia no es tire enrere i faça complir la llei.
L'audiència nacional ha reconegut el dret dels apòstates a que l'església els reconega i anote en els llibres baptismals la seua nova situació. L'AN en la seua sentència dóna deu dies a l'arquebisbat de València perquè comuniquen al demandant que la seua petició de cancel·lació ha estat atesa. El flamant nou cardenal Garcia Gascó (perdó, Gasco) estarà content.
Quan dimarts, Carod Rovira va dir que ell no era nacionalista, em va venir al cap una anècdota d'un bon amic català, el senyor Lloret, represaliat i exiliat quan a la guerra, i que va aconseguir refer la seua vida a València una vegada el feren fora del camp de concentració on l'havien tancat.
Celebrava l'empresa on treballava, Bayer, els anys i feren una festa on, entre altres, hi era invitat el governador de València, Don Camulo (o era D. Camilo?) Quan el presentaren:
-El señor Lloret, catalán...
-Mucho gusto, probablemente será usted catalanista...
i la seua ràpida resposta en un castellà d'inconfusible accent:
-Probablemente, no, seguro.
-Mmmmm
-A Catalunya son catalanistas los que lo dicen, los que no lo dicen, y los que niegan serlo
-Bueno, en el buen sentido de la palabra...
-Buen sentido o mal sentido, es cuestión de matices, lo importante es serlo
I donant mitja volta se'n va anar.
El meu amic tampoc no era nacionalista. Simplement era català.
dimecres, 17 d’octubre del 2007
De la importància dels fets
De la importància dels fets
Escrito por: jpolinya el 17 Oct 2007 - URL Permanente
Bush (Mr. George W.) rep oficialment el Dalai Lama, malgrat les pressions xineses. Confesse que no em cau gens bé el senyor Bush, però Bravo!
Zapatero (D. José Luís Rodríguez) rep oficialment Ibarretxe (Sr. Juan José) i li diu que d'allò que proposa Nasti de Nasti. Això sí, sembla que amb molta educació. Deu ser això el que no agrada al PP. Quanta demagògia per part de tots!
Una senyora de Valladolid li pregunta a Carod Rovira (D. Josep Lluís) no sé què exactament, i acaba confesant-li que ni és capaç ni li ve de gust anomenar-lo pel seu nom, ni té cap interès en aprendre català. Interprete menyspreu. Jo tampoc no em trobe còmode amb aquells (massa gent sospite, excesius) que pensen com la senyora de Castella. Quina pena!
Les darreres pluges ("Al meu país la pluja no sap ploure...") estan fent caure a trossos els murs del castell de Cullera, fruit d'una errònia i tardana restauració. Quina llàstima!.
Empresaris alacantins demanen que la senyora Narbona (Dª. Cristina) siga declarada persona "non grata", per acusar, entre altres, a la especulació immobiliaria dels últims desastres dels aiguats a les Marines. Quina barra!
Escrito por: jpolinya el 17 Oct 2007 - URL Permanente
Bush (Mr. George W.) rep oficialment el Dalai Lama, malgrat les pressions xineses. Confesse que no em cau gens bé el senyor Bush, però Bravo!
Zapatero (D. José Luís Rodríguez) rep oficialment Ibarretxe (Sr. Juan José) i li diu que d'allò que proposa Nasti de Nasti. Això sí, sembla que amb molta educació. Deu ser això el que no agrada al PP. Quanta demagògia per part de tots!
Una senyora de Valladolid li pregunta a Carod Rovira (D. Josep Lluís) no sé què exactament, i acaba confesant-li que ni és capaç ni li ve de gust anomenar-lo pel seu nom, ni té cap interès en aprendre català. Interprete menyspreu. Jo tampoc no em trobe còmode amb aquells (massa gent sospite, excesius) que pensen com la senyora de Castella. Quina pena!
Les darreres pluges ("Al meu país la pluja no sap ploure...") estan fent caure a trossos els murs del castell de Cullera, fruit d'una errònia i tardana restauració. Quina llàstima!.
Empresaris alacantins demanen que la senyora Narbona (Dª. Cristina) siga declarada persona "non grata", per acusar, entre altres, a la especulació immobiliaria dels últims desastres dels aiguats a les Marines. Quina barra!
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Enhorabona, Juanjo
Enhorabona, Juanjo
Escrito por: jpolinya el 16 Oct 2007 - URL Permanente
M'he despertat amb la grata notícia de que J.J. Millás ha guanyat el Planeta amb "El mundo". Tota una declaració de principis (o de coincidències).
Reconec que la seua vessant de novel·lista no és la que més m'agrada.
Els seus articles, però, a Levante, a El País, són impagables, meravellosos, insuperables. O al menys així m'ho semblen.
Enhorabona, Juanjo. Llegiré la teua novel·la, amb l'esperança de que aquesta vegada sí, hages fet el gran llibre que ens mereixem els teus lectors.
Escrito por: jpolinya el 16 Oct 2007 - URL Permanente
M'he despertat amb la grata notícia de que J.J. Millás ha guanyat el Planeta amb "El mundo". Tota una declaració de principis (o de coincidències).
Reconec que la seua vessant de novel·lista no és la que més m'agrada.
Els seus articles, però, a Levante, a El País, són impagables, meravellosos, insuperables. O al menys així m'ho semblen.
Enhorabona, Juanjo. Llegiré la teua novel·la, amb l'esperança de que aquesta vegada sí, hages fet el gran llibre que ens mereixem els teus lectors.
dilluns, 15 d’octubre del 2007
Dia del medi ambient
Dia del medi ambient
Escrito por: jpolinya el 15 Oct 2007 - URL Permanente
La gota freda està fent-se resident a la mediterrània, i nosaltres continuem construint a les rambles, a les rieres, a la costa. No deixem un pam net.
Aquest cap de setmana, El Verger, el riu Girona, Calp...
Però dir açò és ser un traïdor, i dir-ho en el nostre idioma és ser un català.
He sentit dir que els indis d'Amèrica tenien el concepte de que tenim en usdefruit la terra que realment pertany al nostres nets. Ho hem oblidat. Estem cremant-ho tot. Estem acabant amb tot.
Quina merda!
Escrito por: jpolinya el 15 Oct 2007 - URL Permanente
La gota freda està fent-se resident a la mediterrània, i nosaltres continuem construint a les rambles, a les rieres, a la costa. No deixem un pam net.
Aquest cap de setmana, El Verger, el riu Girona, Calp...
Però dir açò és ser un traïdor, i dir-ho en el nostre idioma és ser un català.
He sentit dir que els indis d'Amèrica tenien el concepte de que tenim en usdefruit la terra que realment pertany al nostres nets. Ho hem oblidat. Estem cremant-ho tot. Estem acabant amb tot.
Quina merda!
diumenge, 14 d’octubre del 2007
Fira de Frankfurt, adéu
Fira de Frankfurt, adéu
Escrito por: jpolinya el 14 Oct 2007 - URL Permanente
Sembla que ha estat un èxit, me n'alegre. Encara que siga relatiu. No som tres-cents milions, ni quatre-cents. Possiblement uns deu o onze, si som optimistes.
Llegesc els papers, continua la polèmica.
És literatura catalana la que s'escriu en castellà? Segurament.
És literatura catalana la que s'escriu en català encara que des de fora de Catalunya? Sens dubte.
De què es queixen, doncs, els espanyols?
Tots ho sabem, o ho hauríem d'assumir, triar és trair.
Deixant de banda les meues preferències, quan les alternatives són les abans descrites, o hi posem el punt sobre la paraula literatura o sobre el mot catalana.
Discriminació positiva crec que se'n diu d'això.
Ritornello:
Segons els papers, sembla que ha estat un èxit. Me n'alegre.
Escrito por: jpolinya el 14 Oct 2007 - URL Permanente
Sembla que ha estat un èxit, me n'alegre. Encara que siga relatiu. No som tres-cents milions, ni quatre-cents. Possiblement uns deu o onze, si som optimistes.
Llegesc els papers, continua la polèmica.
És literatura catalana la que s'escriu en castellà? Segurament.
És literatura catalana la que s'escriu en català encara que des de fora de Catalunya? Sens dubte.
De què es queixen, doncs, els espanyols?
Tots ho sabem, o ho hauríem d'assumir, triar és trair.
Deixant de banda les meues preferències, quan les alternatives són les abans descrites, o hi posem el punt sobre la paraula literatura o sobre el mot catalana.
Discriminació positiva crec que se'n diu d'això.
Ritornello:
Segons els papers, sembla que ha estat un èxit. Me n'alegre.
dijous, 11 d’octubre del 2007
Festa de la Hispanitat i "Fiesta Nacional"
Festa de la Hispanitat i "Fiesta Nacional"
Escrito por: jpolinya el 11 Oct 2007 - URL Permanente
Per qualsevol que em conega una mica, o que haja llegit els meus comentaris, deu ser evident que no tinc res contra Hispània, la península ibèrica, la comunitat hispanoparlant, ni tan sols contra la nació espanyola, que intente no confondre en cap moment amb l'estat espanyol que inclou a banda d'aquesta nació, unes quantes més.
El meu problema, com a catalanoparlant, és el continu, permanent atac, tant per acció com per omissió a la meua llengua, a la meua cultura, a la meua forma de vida.
No em sent gens còmode quan, des d'instàncies oficials hom intenta fragmentar el meu idioma, quan hom beneeix l'intent d'impedir la lliure transmissió de la informació, amb el tancament programat d'uns repetidors que ens permeten veure una televisió en la nostra llengua, quan hom intenta diluir la nostra presència a la fira del llibre de Frankfurt, amb la inclusió de escriptors que escriuen en una altra llengua, quan una jutgessa impedeix parlar en la nostra llengua, perquè l'altra part (a més d'ella, supose) és castellanoparlant.
I vist això, torne a recordar la dita del meu poble: "Forasters vindran que de casa ens trauran"
Agraesc al Sr. Rajoy (D. Mariano) les seues impagables declaracions, sobre tot quan acaba amb un magnífic "Viva la fiesta nacional".
I jo que sóc radicalment contrari als toros per la tortura que s'infligeix als pobres animals...
Escrito por: jpolinya el 11 Oct 2007 - URL Permanente
Per qualsevol que em conega una mica, o que haja llegit els meus comentaris, deu ser evident que no tinc res contra Hispània, la península ibèrica, la comunitat hispanoparlant, ni tan sols contra la nació espanyola, que intente no confondre en cap moment amb l'estat espanyol que inclou a banda d'aquesta nació, unes quantes més.
El meu problema, com a catalanoparlant, és el continu, permanent atac, tant per acció com per omissió a la meua llengua, a la meua cultura, a la meua forma de vida.
No em sent gens còmode quan, des d'instàncies oficials hom intenta fragmentar el meu idioma, quan hom beneeix l'intent d'impedir la lliure transmissió de la informació, amb el tancament programat d'uns repetidors que ens permeten veure una televisió en la nostra llengua, quan hom intenta diluir la nostra presència a la fira del llibre de Frankfurt, amb la inclusió de escriptors que escriuen en una altra llengua, quan una jutgessa impedeix parlar en la nostra llengua, perquè l'altra part (a més d'ella, supose) és castellanoparlant.
I vist això, torne a recordar la dita del meu poble: "Forasters vindran que de casa ens trauran"
Agraesc al Sr. Rajoy (D. Mariano) les seues impagables declaracions, sobre tot quan acaba amb un magnífic "Viva la fiesta nacional".
I jo que sóc radicalment contrari als toros per la tortura que s'infligeix als pobres animals...
dimecres, 10 d’octubre del 2007
Rajoy assumeix i promou el nacionalisme. Benvingut
Rajoy assumeix i promou el nacionalisme. Benvingut
Escrito por: jpolinya el 10 Oct 2007 - URL Permanente
Llegida la proclama de Rajoy en favor de l'orgull de ser espanyol, en defensa de manifestar aquest orgull posant i portant banderes, amb tots els tòpics amb que contínuament ens acusen als que no combreguem amb la seua idea d'Espanya, em congratule de que, per fi, adquiresca la sensatesa que sempre ha mostrat, i reconega que les nacions existeixen a pesar dels esforços per amagar-les i que, per tant, no paga la pena anar contra corrent.
Com que supose que no és dels que muntaria una guerra, ni es llançaria al maquis, per defendre unes colònies que ni li van ni li venen, (encara que ara que hi pense, ell és nascut a una nació distinta de l'espanyola, però cadascú té tot el dret a elegir la nació a la que vol pertànyer) li done la benvinguda al club.
Per cert, tranquil·lament, sense angoixes, l'única cosa que demane és que els nacionalistes espanyols recorden que el segle passat i aquí al costat, a Europa, hi ha hagut una sèrie de nacions que han aconseguit reeixir i lliurar-se'n millor o pitjor de la potència colonitzadora, com ara, Irlanda, Polònia, Malta, Letònia, Lituània, Estònia, i segur que me'n deixe.
Escrito por: jpolinya el 10 Oct 2007 - URL Permanente
Llegida la proclama de Rajoy en favor de l'orgull de ser espanyol, en defensa de manifestar aquest orgull posant i portant banderes, amb tots els tòpics amb que contínuament ens acusen als que no combreguem amb la seua idea d'Espanya, em congratule de que, per fi, adquiresca la sensatesa que sempre ha mostrat, i reconega que les nacions existeixen a pesar dels esforços per amagar-les i que, per tant, no paga la pena anar contra corrent.
Com que supose que no és dels que muntaria una guerra, ni es llançaria al maquis, per defendre unes colònies que ni li van ni li venen, (encara que ara que hi pense, ell és nascut a una nació distinta de l'espanyola, però cadascú té tot el dret a elegir la nació a la que vol pertànyer) li done la benvinguda al club.
Per cert, tranquil·lament, sense angoixes, l'única cosa que demane és que els nacionalistes espanyols recorden que el segle passat i aquí al costat, a Europa, hi ha hagut una sèrie de nacions que han aconseguit reeixir i lliurar-se'n millor o pitjor de la potència colonitzadora, com ara, Irlanda, Polònia, Malta, Letònia, Lituània, Estònia, i segur que me'n deixe.
dimarts, 9 d’octubre del 2007
9 d'Octubre, Sant Dionís
9 d'octubre, sant Dionís
Escrito por: jpolinya el 09 Oct 2007 - URL Permanente
Fora de València, avui celebre la diada en la seua vessant més festiva, -dia dels enamorats, "mocadorà"- i li regale un ram de flors a la meua dona.
No puc deixar de pensar, però, en la pròxima supressió de la recepció de TV3 sota la indiferència dels espanyols, trist, molt trist.
Tanmateix, a Espanya, es munta el gran escàndol perquè a la Fira del llibre de Frankfurt que s'ha inaugurat avui i on ha estat invitada la cultura catalana, el govern de la generalitat de dalt ha decidit presentar només escriptors en català, hagen nascut o visquen on vulguen (o puguen que això és una altra).
Pertany Blanco White a la cultura espanyola, o a l'anglesa?
Pertany Borges a la cultura espanyola?
Només pregunte, innocentment... (tururú)
Escrito por: jpolinya el 09 Oct 2007 - URL Permanente
Fora de València, avui celebre la diada en la seua vessant més festiva, -dia dels enamorats, "mocadorà"- i li regale un ram de flors a la meua dona.
No puc deixar de pensar, però, en la pròxima supressió de la recepció de TV3 sota la indiferència dels espanyols, trist, molt trist.
Tanmateix, a Espanya, es munta el gran escàndol perquè a la Fira del llibre de Frankfurt que s'ha inaugurat avui i on ha estat invitada la cultura catalana, el govern de la generalitat de dalt ha decidit presentar només escriptors en català, hagen nascut o visquen on vulguen (o puguen que això és una altra).
Pertany Blanco White a la cultura espanyola, o a l'anglesa?
Pertany Borges a la cultura espanyola?
Només pregunte, innocentment... (tururú)
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Com a casa
Com a casa
Escrito por: jpolinya el 08 Oct 2007 - URL Permanente
He escoltat aquesta nit, a la plaça del Pilar a Saragossa, el grup Aires de albada, cantant i ballant jotes i altres mostres del folklore aragonès.
Deixant de banda la tendència a exagerar implícita en quasi tots els cantants d'arrel, les cançons són semblants a les del meu país.
Tot canvia, però, quan mamprenen balls tradicionals, una dansa de la vall d'Ansó més bolero que jota, una altra de la vall de Chistau, dos danses de bastons, un ball compost de seguidilla i jota d'Albalate del Arzobispo. Aleshores era com si estiguera a casa, ni el diferent idioma emprat era capaç d'esborrar-me el sentiment de pertinència, de comunitat.
Desgraciadament quan el folklore és viu, exagera. Només el reconeixes quan es queda congelat en el temps, però aleshores està pràcticament mort.
Mala sort la nostra
Escrito por: jpolinya el 08 Oct 2007 - URL Permanente
He escoltat aquesta nit, a la plaça del Pilar a Saragossa, el grup Aires de albada, cantant i ballant jotes i altres mostres del folklore aragonès.
Deixant de banda la tendència a exagerar implícita en quasi tots els cantants d'arrel, les cançons són semblants a les del meu país.
Tot canvia, però, quan mamprenen balls tradicionals, una dansa de la vall d'Ansó més bolero que jota, una altra de la vall de Chistau, dos danses de bastons, un ball compost de seguidilla i jota d'Albalate del Arzobispo. Aleshores era com si estiguera a casa, ni el diferent idioma emprat era capaç d'esborrar-me el sentiment de pertinència, de comunitat.
Desgraciadament quan el folklore és viu, exagera. Només el reconeixes quan es queda congelat en el temps, però aleshores està pràcticament mort.
Mala sort la nostra
dissabte, 6 d’octubre del 2007
Una persona més a recordar i enyorar
Una persona més a recordar i enyorar
Escrito por: jpolinya el 06 Oct 2007 - URL Permanente
Ha mort, als 89 anys, Matilde Salvador
L'enterraran avui, a Castelló, sense cerimònies religioses, i amb la nostra bandera, la de les quatre barres sense afegitons, sobre el taüt.
Llarga vida en la memòria. Em quedarà, ja per sempre, entre altres, La filla del rei Barbut.
Avui, sóc una mica més orfe.
Escrito por: jpolinya el 06 Oct 2007 - URL Permanente
Ha mort, als 89 anys, Matilde Salvador
L'enterraran avui, a Castelló, sense cerimònies religioses, i amb la nostra bandera, la de les quatre barres sense afegitons, sobre el taüt.
Llarga vida en la memòria. Em quedarà, ja per sempre, entre altres, La filla del rei Barbut.
Avui, sóc una mica més orfe.
divendres, 5 d’octubre del 2007
Visca la "burrera"
Visca la "burrera"
Escrito por: jpolinya el 05 Oct 2007 - URL Permanente
A les Corts del País Valencià, el portant-veu del PP, davant una interpel·lació sobre la burrera (i perdoneu el castellanisme) del consell de la Generalitat de baix, exigint el tancament dels repetidors que permeten la recepció de TV3 als valencians que volen tenir una altra televisió en la seua llengua (parle de punt2 ja que a canal9 és pràcticament impossible sentir el nostre idioma) explica que Jaume I no parlava català sinó bajo latín o romance.
Realment deliciós si no fóra tan trist.
Per fer-se un fart de riure si no hi hagués un tancament immediat dels repetidors i una multa de 300.000€ a la societat ACPV propietària.
Com diuen a Sueca, Fills d'una puta!
Escrito por: jpolinya el 05 Oct 2007 - URL Permanente
A les Corts del País Valencià, el portant-veu del PP, davant una interpel·lació sobre la burrera (i perdoneu el castellanisme) del consell de la Generalitat de baix, exigint el tancament dels repetidors que permeten la recepció de TV3 als valencians que volen tenir una altra televisió en la seua llengua (parle de punt2 ja que a canal9 és pràcticament impossible sentir el nostre idioma) explica que Jaume I no parlava català sinó bajo latín o romance.
Realment deliciós si no fóra tan trist.
Per fer-se un fart de riure si no hi hagués un tancament immediat dels repetidors i una multa de 300.000€ a la societat ACPV propietària.
Com diuen a Sueca, Fills d'una puta!
dijous, 4 d’octubre del 2007
Ja era hora
Ja era hora
Escrito por: jpolinya el 04 Oct 2007 - URL Permanente
Per fi, el Congrés de Diputats ha aprovat una proposició de llei que penalitzarà els terroristes i homicides que circulen per les carreteres i vies urbanes d'Espanya.
Un representant de no sé quina associació de conductors explicava a la televisió que si el projecte segueix avant, no hi haurà prou lloc per a la quantitat de gent que hauria d'ingressar en presó.
Supose que no té cap amic o familiar de la banda de les víctimes. D'altra forma no ens vindria amb cançons.
Per cert, el PP ha votat en contra. Com sempre. I la veritat, no ho acabe d'entendre. Tinc la impressió que el possibles afectats per la futura llei, formen part de totes les opcions polítiques o socials.
Escrito por: jpolinya el 04 Oct 2007 - URL Permanente
Per fi, el Congrés de Diputats ha aprovat una proposició de llei que penalitzarà els terroristes i homicides que circulen per les carreteres i vies urbanes d'Espanya.
Un representant de no sé quina associació de conductors explicava a la televisió que si el projecte segueix avant, no hi haurà prou lloc per a la quantitat de gent que hauria d'ingressar en presó.
Supose que no té cap amic o familiar de la banda de les víctimes. D'altra forma no ens vindria amb cançons.
Per cert, el PP ha votat en contra. Com sempre. I la veritat, no ho acabe d'entendre. Tinc la impressió que el possibles afectats per la futura llei, formen part de totes les opcions polítiques o socials.
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Estranyes sentències
Estranyes sentències
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Sentit avui a la tele, el jove que va empentar una jove a les vies del metro, a Madrid, fa ara dos anys (!!!), ha estat condemnat (???) pel jutge a 11 anys de permanència en un psiquiàtric.
No conec el text de la sentència, però hi han algunes coses estranyes en la notícia:
Si per la seua malaltia (esquizofrènia, sembla) no pot ser declarat culpable, no crec que siga just "condemnar-lo" a 11 anys privat de llibertat. En tot cas, el jutge hauria d'haver recomanat l'ingrés en un establiment psiquiàtric fins a la seua curació, és a dir, sense posar-hi límits a la permanència.
Evidentment si no té dret a aquesta opció, no crec que l'hi tinga a substituir l'establiment on acomplir la seua condemna, si no hi ha prèviament una condemna.
I, de totes formes, 2 anys no semblen massa?
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Sentit avui a la tele, el jove que va empentar una jove a les vies del metro, a Madrid, fa ara dos anys (!!!), ha estat condemnat (???) pel jutge a 11 anys de permanència en un psiquiàtric.
No conec el text de la sentència, però hi han algunes coses estranyes en la notícia:
Si per la seua malaltia (esquizofrènia, sembla) no pot ser declarat culpable, no crec que siga just "condemnar-lo" a 11 anys privat de llibertat. En tot cas, el jutge hauria d'haver recomanat l'ingrés en un establiment psiquiàtric fins a la seua curació, és a dir, sense posar-hi límits a la permanència.
Evidentment si no té dret a aquesta opció, no crec que l'hi tinga a substituir l'establiment on acomplir la seua condemna, si no hi ha prèviament una condemna.
I, de totes formes, 2 anys no semblen massa?
El millor escenari
El millor escenari
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Passege per l'avinguda de la Independència de Saragossa. En cartells penjats als porxos del carrer, hi ha anunciats els diferents espectacles programats per a les festes del Pilar.
En llegesc un que, francament, em sorprèn per l'oportunitat de l'escenari:
"Mágica confusión. Plaza del Pilar. Escenario de la delegación del gobierno"
Qui s'atreviria a negar que l'escenari elegit és ben apropiat?
Jo, no.
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Passege per l'avinguda de la Independència de Saragossa. En cartells penjats als porxos del carrer, hi ha anunciats els diferents espectacles programats per a les festes del Pilar.
En llegesc un que, francament, em sorprèn per l'oportunitat de l'escenari:
"Mágica confusión. Plaza del Pilar. Escenario de la delegación del gobierno"
Qui s'atreviria a negar que l'escenari elegit és ben apropiat?
Jo, no.
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Desembarcaments
Desembarcaments
Escrito por: jpolinya el 02 Oct 2007 - URL Permanente
Els papers parlen del gran interès que el partit actualment al govern d'Espanya mostra pel meu maldestre País Valencià.
Van plens de travesses sobre on es podrien presentar a les properes eleccions Pere Solbes, Mª Teresa Fdez de la Vega, Bernat Sória, abans hi van enviar Jordi Sevilla...
Redéu quants ministres de procedència valenciana hem tingut en poc temps. I lamente dir que no crec que ens haja servit de gaire.
Tinc la impressió que els valencians en quan ixen de la terra deixen d'exercir -si és que algun cop han exercit, que aquesta és una altra història-.
A Madrid estant, quan era jove, m'era més senzill trobar valencians al centre català de la plaça d'Espanya que a la casa de València. Almenys valencians amb els que poder parlar el meu idioma.
He sentit dir que això també els va passar als exiliats a Amèrica.
I és que ja ho deia el Conde Duque de Olivares: Los valencianos son más muelles.
Quina sort que tenim!
Escrito por: jpolinya el 02 Oct 2007 - URL Permanente
Els papers parlen del gran interès que el partit actualment al govern d'Espanya mostra pel meu maldestre País Valencià.
Van plens de travesses sobre on es podrien presentar a les properes eleccions Pere Solbes, Mª Teresa Fdez de la Vega, Bernat Sória, abans hi van enviar Jordi Sevilla...
Redéu quants ministres de procedència valenciana hem tingut en poc temps. I lamente dir que no crec que ens haja servit de gaire.
Tinc la impressió que els valencians en quan ixen de la terra deixen d'exercir -si és que algun cop han exercit, que aquesta és una altra història-.
A Madrid estant, quan era jove, m'era més senzill trobar valencians al centre català de la plaça d'Espanya que a la casa de València. Almenys valencians amb els que poder parlar el meu idioma.
He sentit dir que això també els va passar als exiliats a Amèrica.
I és que ja ho deia el Conde Duque de Olivares: Los valencianos son más muelles.
Quina sort que tenim!
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Referèndums, consultes i informació
Referèndums, consultes i informació
Escrito por: jpolinya el 01 Oct 2007 - URL Permanente
No sóc advocat, i per tant, la meua opinió sobre la legalitat o no, del referèndum que el govern d'Euskadi pensa convocar, no està gens qualificada. Més encara, no vull opinar sobre la conveniència o no, sobre l'oportunitat o no.
Però em ve a la memòria una anècdota que em va contar mon pare.
Als ja llunyans temps de la república, arribà al poble un mestre, el mestre Ivanyes (o Ibáñez, no ho sé), un bon mestre, un magnífic mestre.
Un dels rics del poble, segurament un dels Cebolla, hi va anar a dir-li: "No ensenyes tantes coses als xiquets, que sabran massa"
No estarà passant açò mateix a aquest poble anomenat Espanya, on els del barri principal (els rics) no volen saber, ni que se sàpiga, el que opinen les gents dels diferents barris perifèrics?
No fa tants anys intentaren, de la mateix manera, impedir un referèndum a Gibraltar.
Sortosament no se'n sortiren. I tots hi vam guanyar, al menys quant a informació.
Escrito por: jpolinya el 01 Oct 2007 - URL Permanente
No sóc advocat, i per tant, la meua opinió sobre la legalitat o no, del referèndum que el govern d'Euskadi pensa convocar, no està gens qualificada. Més encara, no vull opinar sobre la conveniència o no, sobre l'oportunitat o no.
Però em ve a la memòria una anècdota que em va contar mon pare.
Als ja llunyans temps de la república, arribà al poble un mestre, el mestre Ivanyes (o Ibáñez, no ho sé), un bon mestre, un magnífic mestre.
Un dels rics del poble, segurament un dels Cebolla, hi va anar a dir-li: "No ensenyes tantes coses als xiquets, que sabran massa"
No estarà passant açò mateix a aquest poble anomenat Espanya, on els del barri principal (els rics) no volen saber, ni que se sàpiga, el que opinen les gents dels diferents barris perifèrics?
No fa tants anys intentaren, de la mateix manera, impedir un referèndum a Gibraltar.
Sortosament no se'n sortiren. I tots hi vam guanyar, al menys quant a informació.
dissabte, 29 de setembre del 2007
divendres, 28 de setembre del 2007
dijous, 27 de setembre del 2007
dimecres, 26 de setembre del 2007
dimarts, 25 de setembre del 2007
dilluns, 24 de setembre del 2007
diumenge, 23 de setembre del 2007
dissabte, 22 de setembre del 2007
divendres, 21 de setembre del 2007
dijous, 20 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)