Sopar d'amics

Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente

Dissabte passat sopàvem, la dona i jo, amb una parella d'amics, portuguès ell de naixença, i de cor supose, però espanyol consort, d'adopció, voluntari, furibund i desaforat.

Cadascú esdevé fill de la pròpia història, i em fa la impressió que els efectes de la revolució dels clavells sobre la seua família, l'han dut a unes postures radicalment dretanes, tal com els efectes del franquisme i les seqüeles de la postguerra sobre mi, la meua família i el meu país, m'han conduït a la meua visió profundament nacionalista i aproximadament esquerrana.

La combinació, explosiva, ens va arrossegar a que, com sempre i malgrat el disgust de les respectives senyores, no ens poguérem estar de discutir sobre tot allò que s'hi anava plantejant en la conversa, des de la gramàtica, fins a la política, passant pels costums i algunes notícies recents.

En un moment donat, i parlant sobre la prohibició de les bufetades, li vaig manifestar que, encara que no s'ho cregués, jo opinava d'una forma semblant a la seua, i que si no fós perquè aquest blog és escrit en català, ho podria comprovar.

La seua resposta, tanmateix, em va deixar descol·locat. Em va dir que entenia el català millor del que jo em podia suposar, però que es negava a llegir res escrit en aquest idioma.

Li vaig contestar que jo entenia el portuguès més del que ell suposava i molt menys del que jo voldria, i que intentava millorar els meus coneixements del seu idioma sempre que tenia ocasió, llegint textos en qualsevol de les seues variants.

I em va fer tanta llàstima...!