Com a casa
Escrito por: jpolinya el 08 Oct 2007 - URL Permanente
He escoltat aquesta nit, a la plaça del Pilar a Saragossa, el grup Aires de albada, cantant i ballant jotes i altres mostres del folklore aragonès.
Deixant de banda la tendència a exagerar implícita en quasi tots els cantants d'arrel, les cançons són semblants a les del meu país.
Tot canvia, però, quan mamprenen balls tradicionals, una dansa de la vall d'Ansó més bolero que jota, una altra de la vall de Chistau, dos danses de bastons, un ball compost de seguidilla i jota d'Albalate del Arzobispo. Aleshores era com si estiguera a casa, ni el diferent idioma emprat era capaç d'esborrar-me el sentiment de pertinència, de comunitat.
Desgraciadament quan el folklore és viu, exagera. Només el reconeixes quan es queda congelat en el temps, però aleshores està pràcticament mort.
Mala sort la nostra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada