Miscel·lània
Escrito por: jpolinya el 18 Oct 2007 - URL Permanente
El Valle de los Caídos, el gran mausoleu kitsch que el dictador es va manar construir en honor de la seua megalomania, passarà a ser un lloc despolititzat (art. 16), -que collons voldrà dir despolititzat?- i honorarà totes les víctimes de la guerra incivil muntada i ben aprofitada pel general Franquísimo i família. Dues bones notícies: el PP s'hi ha afegit i ha votat a favor, i queden prohibits els aquelarres que els fatxes muntaven cada 20-N. Ara que la policia no es tire enrere i faça complir la llei.
L'audiència nacional ha reconegut el dret dels apòstates a que l'església els reconega i anote en els llibres baptismals la seua nova situació. L'AN en la seua sentència dóna deu dies a l'arquebisbat de València perquè comuniquen al demandant que la seua petició de cancel·lació ha estat atesa. El flamant nou cardenal Garcia Gascó (perdó, Gasco) estarà content.
Quan dimarts, Carod Rovira va dir que ell no era nacionalista, em va venir al cap una anècdota d'un bon amic català, el senyor Lloret, represaliat i exiliat quan a la guerra, i que va aconseguir refer la seua vida a València una vegada el feren fora del camp de concentració on l'havien tancat.
Celebrava l'empresa on treballava, Bayer, els anys i feren una festa on, entre altres, hi era invitat el governador de València, Don Camulo (o era D. Camilo?) Quan el presentaren:
-El señor Lloret, catalán...
-Mucho gusto, probablemente será usted catalanista...
i la seua ràpida resposta en un castellà d'inconfusible accent:
-Probablemente, no, seguro.
-Mmmmm
-A Catalunya son catalanistas los que lo dicen, los que no lo dicen, y los que niegan serlo
-Bueno, en el buen sentido de la palabra...
-Buen sentido o mal sentido, es cuestión de matices, lo importante es serlo
I donant mitja volta se'n va anar.
El meu amic tampoc no era nacionalista. Simplement era català.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada