Aznar, escritor o pobre Santiago si ho ha de llegir
Escrito por: jpolinya el 24 Oct 2007 - URL Permanente
Resulta alliçonador que aquells que acusen els nacionalismes de tots els mals que ens afligeixen siguen capaços de parir tal quantitat de bestieses, com les que el diari cita del llibre "Cartas a un joven español"
Experimentar el sentiment de pertànyer (per naixença, per educació rebuda, per adscripció voluntària) a una certa cultura més o menys important, a una certa nació (tinga o no tinga estat) no hauria de ser mai excloent.
Per què no es pot ser gitano i francès, o gitano i espanyol?
Per què Amin Maalouf no pot definir-se libanès, muntanyès, siri, turc, francès, i tot això al mateix temps? És realment aclaridor llegir "Orígens", i al mateix temps "Identitats assassines"
Per què jo no em puc considerar valencià, català, espanyol i europeu?
En tot cas, recorde que qui paga mana, i si no rep un bon servei amb els impostos que satisfaç, bé tinc el dret de demanar el canvi, individualment o col·lectiva.
Al cap i a la fi, val la pena recordar la cançó de l'Ovidi:
"Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer..."
dimecres, 24 d’octubre del 2007
dimarts, 23 d’octubre del 2007
El cosí d'en Rajoy i les prediccions
El cosí d'en Rajoy i les prediccions
Escrito por: jpolinya el 23 Oct 2007 - URL Permanente
Com a persona que, als setanta, va cursar estudis de física, em deixa bocabadat el comentari, si és cert, d'un professor de física, invalidant una predicció macro a llarg termini, amb una predicció micro a curt termini.
Sabem que els estius en aquesta latitud d'Europa són calents i secs (macro), però no podem assegurar que un dia en particular (micro) no ploga.
El problema és que la proposició "com s'atreveixen a predir l'oratge d'ací a tres-cents anys, quan no són capaços de predir quin oratge farà demà a Sevilla?" sembla tan lògica que induirà molta gent a desconfiar del greu futur que ens espera als homes.
Per cert, aquest futur és ben negre per als homes i altres animals de pèl i de ploma, no per a la terra, ni per a la vida en general, en aquest planeta que estem esgotant.
S'ho creu, realment Rajoy, o està fent un acudit?
Qui intenta enganyar Rajoy amb aquesta bestiesa?
Escrito por: jpolinya el 23 Oct 2007 - URL Permanente
Com a persona que, als setanta, va cursar estudis de física, em deixa bocabadat el comentari, si és cert, d'un professor de física, invalidant una predicció macro a llarg termini, amb una predicció micro a curt termini.
Sabem que els estius en aquesta latitud d'Europa són calents i secs (macro), però no podem assegurar que un dia en particular (micro) no ploga.
El problema és que la proposició "com s'atreveixen a predir l'oratge d'ací a tres-cents anys, quan no són capaços de predir quin oratge farà demà a Sevilla?" sembla tan lògica que induirà molta gent a desconfiar del greu futur que ens espera als homes.
Per cert, aquest futur és ben negre per als homes i altres animals de pèl i de ploma, no per a la terra, ni per a la vida en general, en aquest planeta que estem esgotant.
S'ho creu, realment Rajoy, o està fent un acudit?
Qui intenta enganyar Rajoy amb aquesta bestiesa?
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Solidaritat amb l'Honorable Maragall
Solidaritat amb l'Honorable Maragall
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
Ahir parlava de les teues declaracions, tot fent-les coincidir amb les d'un impressentable com és Mayor Oreja. Ho sent. Avui, llegesc unes altres declaracions en les que ens comuniques que fa uns pocs mesos t'han detectat alzheimer.
Ma mare, en pau descanse, també el va patir, ella, i tota la gent que l'envoltàvem. Et desitge que visques plenament el temps que et quede. I als teus familiars i amics, que disfruten el temps que encara els queda de que tu sigues encara tu.
Sort, Pasqual, molta sort.
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
Ahir parlava de les teues declaracions, tot fent-les coincidir amb les d'un impressentable com és Mayor Oreja. Ho sent. Avui, llegesc unes altres declaracions en les que ens comuniques que fa uns pocs mesos t'han detectat alzheimer.
Ma mare, en pau descanse, també el va patir, ella, i tota la gent que l'envoltàvem. Et desitge que visques plenament el temps que et quede. I als teus familiars i amics, que disfruten el temps que encara els queda de que tu sigues encara tu.
Sort, Pasqual, molta sort.
Mayor Oreja, Bermejo, Maragall. Tres declaracions
Mayor Oreja, Bermejo, Maragall. Tres declaracions
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
No he estat mai políticament correcte, o al menys ho intente amb totes les meues forces. D'aquí la meua admiració per aquells, les declaracions dels quals, qui més castiguen són precisament els companys de sempre.
I més, quan aquestes declaracions són les que han de ser, si atenem la trajectòria personal i ideològica del declarant.
Mayor Oreja, franquista. Qui ho ha dubtat mai? Que al temps de Franco tothom estava content i vivia bé? Recorde que jo, que vaig fer IMEC, vaig necessitar que un guàrdia civil, comandant del quarter del meu poble, i pare d'una amiga, es saltés les normes i es mullés al meu favor, perquè la meua fitxa (meua? no, possiblement de mon pare) no estava prou neta, i no arribava. I parle de principis dels setanta.
Bermejo, fiscal, acostumat al diàleg sobre la corda fluixa de les lleis, acostumat al pacte, diu una cosa òbvia. El final de la violència, l'últim moment, requerirà una decisió política i la intervenció del govern de torn, amb la conformitat del parlament de torn. Qui s'escandalitza és perquè és un hipòcrita. La història llunyana i recent ens ho demostra. O exterminació o pacte. No hi ha alternativa.
Maragall, nacionalista? Ho dubte. Però igual que comentava Carod l'altre dia, no se sent gens còmode en aquesta Espanya asfixiant, intolerant, separatista, menyspreadora. Ha fet un treball, millor o pitjor, i l'han arraconat. Aleshores què fer. Una cosa que molts faríem, deixar de pagar, i una altra que a molts se'ns oblidaria, pregonar-ho.
En uns casos hi coincidesc i en altres no, però crec que es preferible parlar i dir allò que hom pensa, i no com fan els Zapatero, Rajoy, Pepiño, Zaplana, i tuti quanti...
Escrito por: jpolinya el 20 Oct 2007 - URL Permanente
No he estat mai políticament correcte, o al menys ho intente amb totes les meues forces. D'aquí la meua admiració per aquells, les declaracions dels quals, qui més castiguen són precisament els companys de sempre.
I més, quan aquestes declaracions són les que han de ser, si atenem la trajectòria personal i ideològica del declarant.
Mayor Oreja, franquista. Qui ho ha dubtat mai? Que al temps de Franco tothom estava content i vivia bé? Recorde que jo, que vaig fer IMEC, vaig necessitar que un guàrdia civil, comandant del quarter del meu poble, i pare d'una amiga, es saltés les normes i es mullés al meu favor, perquè la meua fitxa (meua? no, possiblement de mon pare) no estava prou neta, i no arribava. I parle de principis dels setanta.
Bermejo, fiscal, acostumat al diàleg sobre la corda fluixa de les lleis, acostumat al pacte, diu una cosa òbvia. El final de la violència, l'últim moment, requerirà una decisió política i la intervenció del govern de torn, amb la conformitat del parlament de torn. Qui s'escandalitza és perquè és un hipòcrita. La història llunyana i recent ens ho demostra. O exterminació o pacte. No hi ha alternativa.
Maragall, nacionalista? Ho dubte. Però igual que comentava Carod l'altre dia, no se sent gens còmode en aquesta Espanya asfixiant, intolerant, separatista, menyspreadora. Ha fet un treball, millor o pitjor, i l'han arraconat. Aleshores què fer. Una cosa que molts faríem, deixar de pagar, i una altra que a molts se'ns oblidaria, pregonar-ho.
En uns casos hi coincidesc i en altres no, però crec que es preferible parlar i dir allò que hom pensa, i no com fan els Zapatero, Rajoy, Pepiño, Zaplana, i tuti quanti...
dijous, 18 d’octubre del 2007
Miscel·lània
Miscel·lània
Escrito por: jpolinya el 18 Oct 2007 - URL Permanente
El Valle de los Caídos, el gran mausoleu kitsch que el dictador es va manar construir en honor de la seua megalomania, passarà a ser un lloc despolititzat (art. 16), -que collons voldrà dir despolititzat?- i honorarà totes les víctimes de la guerra incivil muntada i ben aprofitada pel general Franquísimo i família. Dues bones notícies: el PP s'hi ha afegit i ha votat a favor, i queden prohibits els aquelarres que els fatxes muntaven cada 20-N. Ara que la policia no es tire enrere i faça complir la llei.
L'audiència nacional ha reconegut el dret dels apòstates a que l'església els reconega i anote en els llibres baptismals la seua nova situació. L'AN en la seua sentència dóna deu dies a l'arquebisbat de València perquè comuniquen al demandant que la seua petició de cancel·lació ha estat atesa. El flamant nou cardenal Garcia Gascó (perdó, Gasco) estarà content.
Quan dimarts, Carod Rovira va dir que ell no era nacionalista, em va venir al cap una anècdota d'un bon amic català, el senyor Lloret, represaliat i exiliat quan a la guerra, i que va aconseguir refer la seua vida a València una vegada el feren fora del camp de concentració on l'havien tancat.
Celebrava l'empresa on treballava, Bayer, els anys i feren una festa on, entre altres, hi era invitat el governador de València, Don Camulo (o era D. Camilo?) Quan el presentaren:
-El señor Lloret, catalán...
-Mucho gusto, probablemente será usted catalanista...
i la seua ràpida resposta en un castellà d'inconfusible accent:
-Probablemente, no, seguro.
-Mmmmm
-A Catalunya son catalanistas los que lo dicen, los que no lo dicen, y los que niegan serlo
-Bueno, en el buen sentido de la palabra...
-Buen sentido o mal sentido, es cuestión de matices, lo importante es serlo
I donant mitja volta se'n va anar.
El meu amic tampoc no era nacionalista. Simplement era català.
Escrito por: jpolinya el 18 Oct 2007 - URL Permanente
El Valle de los Caídos, el gran mausoleu kitsch que el dictador es va manar construir en honor de la seua megalomania, passarà a ser un lloc despolititzat (art. 16), -que collons voldrà dir despolititzat?- i honorarà totes les víctimes de la guerra incivil muntada i ben aprofitada pel general Franquísimo i família. Dues bones notícies: el PP s'hi ha afegit i ha votat a favor, i queden prohibits els aquelarres que els fatxes muntaven cada 20-N. Ara que la policia no es tire enrere i faça complir la llei.
L'audiència nacional ha reconegut el dret dels apòstates a que l'església els reconega i anote en els llibres baptismals la seua nova situació. L'AN en la seua sentència dóna deu dies a l'arquebisbat de València perquè comuniquen al demandant que la seua petició de cancel·lació ha estat atesa. El flamant nou cardenal Garcia Gascó (perdó, Gasco) estarà content.
Quan dimarts, Carod Rovira va dir que ell no era nacionalista, em va venir al cap una anècdota d'un bon amic català, el senyor Lloret, represaliat i exiliat quan a la guerra, i que va aconseguir refer la seua vida a València una vegada el feren fora del camp de concentració on l'havien tancat.
Celebrava l'empresa on treballava, Bayer, els anys i feren una festa on, entre altres, hi era invitat el governador de València, Don Camulo (o era D. Camilo?) Quan el presentaren:
-El señor Lloret, catalán...
-Mucho gusto, probablemente será usted catalanista...
i la seua ràpida resposta en un castellà d'inconfusible accent:
-Probablemente, no, seguro.
-Mmmmm
-A Catalunya son catalanistas los que lo dicen, los que no lo dicen, y los que niegan serlo
-Bueno, en el buen sentido de la palabra...
-Buen sentido o mal sentido, es cuestión de matices, lo importante es serlo
I donant mitja volta se'n va anar.
El meu amic tampoc no era nacionalista. Simplement era català.
dimecres, 17 d’octubre del 2007
De la importància dels fets
De la importància dels fets
Escrito por: jpolinya el 17 Oct 2007 - URL Permanente
Bush (Mr. George W.) rep oficialment el Dalai Lama, malgrat les pressions xineses. Confesse que no em cau gens bé el senyor Bush, però Bravo!
Zapatero (D. José Luís Rodríguez) rep oficialment Ibarretxe (Sr. Juan José) i li diu que d'allò que proposa Nasti de Nasti. Això sí, sembla que amb molta educació. Deu ser això el que no agrada al PP. Quanta demagògia per part de tots!
Una senyora de Valladolid li pregunta a Carod Rovira (D. Josep Lluís) no sé què exactament, i acaba confesant-li que ni és capaç ni li ve de gust anomenar-lo pel seu nom, ni té cap interès en aprendre català. Interprete menyspreu. Jo tampoc no em trobe còmode amb aquells (massa gent sospite, excesius) que pensen com la senyora de Castella. Quina pena!
Les darreres pluges ("Al meu país la pluja no sap ploure...") estan fent caure a trossos els murs del castell de Cullera, fruit d'una errònia i tardana restauració. Quina llàstima!.
Empresaris alacantins demanen que la senyora Narbona (Dª. Cristina) siga declarada persona "non grata", per acusar, entre altres, a la especulació immobiliaria dels últims desastres dels aiguats a les Marines. Quina barra!
Escrito por: jpolinya el 17 Oct 2007 - URL Permanente
Bush (Mr. George W.) rep oficialment el Dalai Lama, malgrat les pressions xineses. Confesse que no em cau gens bé el senyor Bush, però Bravo!
Zapatero (D. José Luís Rodríguez) rep oficialment Ibarretxe (Sr. Juan José) i li diu que d'allò que proposa Nasti de Nasti. Això sí, sembla que amb molta educació. Deu ser això el que no agrada al PP. Quanta demagògia per part de tots!
Una senyora de Valladolid li pregunta a Carod Rovira (D. Josep Lluís) no sé què exactament, i acaba confesant-li que ni és capaç ni li ve de gust anomenar-lo pel seu nom, ni té cap interès en aprendre català. Interprete menyspreu. Jo tampoc no em trobe còmode amb aquells (massa gent sospite, excesius) que pensen com la senyora de Castella. Quina pena!
Les darreres pluges ("Al meu país la pluja no sap ploure...") estan fent caure a trossos els murs del castell de Cullera, fruit d'una errònia i tardana restauració. Quina llàstima!.
Empresaris alacantins demanen que la senyora Narbona (Dª. Cristina) siga declarada persona "non grata", per acusar, entre altres, a la especulació immobiliaria dels últims desastres dels aiguats a les Marines. Quina barra!
dimarts, 16 d’octubre del 2007
Enhorabona, Juanjo
Enhorabona, Juanjo
Escrito por: jpolinya el 16 Oct 2007 - URL Permanente
M'he despertat amb la grata notícia de que J.J. Millás ha guanyat el Planeta amb "El mundo". Tota una declaració de principis (o de coincidències).
Reconec que la seua vessant de novel·lista no és la que més m'agrada.
Els seus articles, però, a Levante, a El País, són impagables, meravellosos, insuperables. O al menys així m'ho semblen.
Enhorabona, Juanjo. Llegiré la teua novel·la, amb l'esperança de que aquesta vegada sí, hages fet el gran llibre que ens mereixem els teus lectors.
Escrito por: jpolinya el 16 Oct 2007 - URL Permanente
M'he despertat amb la grata notícia de que J.J. Millás ha guanyat el Planeta amb "El mundo". Tota una declaració de principis (o de coincidències).
Reconec que la seua vessant de novel·lista no és la que més m'agrada.
Els seus articles, però, a Levante, a El País, són impagables, meravellosos, insuperables. O al menys així m'ho semblen.
Enhorabona, Juanjo. Llegiré la teua novel·la, amb l'esperança de que aquesta vegada sí, hages fet el gran llibre que ens mereixem els teus lectors.
dilluns, 15 d’octubre del 2007
Dia del medi ambient
Dia del medi ambient
Escrito por: jpolinya el 15 Oct 2007 - URL Permanente
La gota freda està fent-se resident a la mediterrània, i nosaltres continuem construint a les rambles, a les rieres, a la costa. No deixem un pam net.
Aquest cap de setmana, El Verger, el riu Girona, Calp...
Però dir açò és ser un traïdor, i dir-ho en el nostre idioma és ser un català.
He sentit dir que els indis d'Amèrica tenien el concepte de que tenim en usdefruit la terra que realment pertany al nostres nets. Ho hem oblidat. Estem cremant-ho tot. Estem acabant amb tot.
Quina merda!
Escrito por: jpolinya el 15 Oct 2007 - URL Permanente
La gota freda està fent-se resident a la mediterrània, i nosaltres continuem construint a les rambles, a les rieres, a la costa. No deixem un pam net.
Aquest cap de setmana, El Verger, el riu Girona, Calp...
Però dir açò és ser un traïdor, i dir-ho en el nostre idioma és ser un català.
He sentit dir que els indis d'Amèrica tenien el concepte de que tenim en usdefruit la terra que realment pertany al nostres nets. Ho hem oblidat. Estem cremant-ho tot. Estem acabant amb tot.
Quina merda!
diumenge, 14 d’octubre del 2007
Fira de Frankfurt, adéu
Fira de Frankfurt, adéu
Escrito por: jpolinya el 14 Oct 2007 - URL Permanente
Sembla que ha estat un èxit, me n'alegre. Encara que siga relatiu. No som tres-cents milions, ni quatre-cents. Possiblement uns deu o onze, si som optimistes.
Llegesc els papers, continua la polèmica.
És literatura catalana la que s'escriu en castellà? Segurament.
És literatura catalana la que s'escriu en català encara que des de fora de Catalunya? Sens dubte.
De què es queixen, doncs, els espanyols?
Tots ho sabem, o ho hauríem d'assumir, triar és trair.
Deixant de banda les meues preferències, quan les alternatives són les abans descrites, o hi posem el punt sobre la paraula literatura o sobre el mot catalana.
Discriminació positiva crec que se'n diu d'això.
Ritornello:
Segons els papers, sembla que ha estat un èxit. Me n'alegre.
Escrito por: jpolinya el 14 Oct 2007 - URL Permanente
Sembla que ha estat un èxit, me n'alegre. Encara que siga relatiu. No som tres-cents milions, ni quatre-cents. Possiblement uns deu o onze, si som optimistes.
Llegesc els papers, continua la polèmica.
És literatura catalana la que s'escriu en castellà? Segurament.
És literatura catalana la que s'escriu en català encara que des de fora de Catalunya? Sens dubte.
De què es queixen, doncs, els espanyols?
Tots ho sabem, o ho hauríem d'assumir, triar és trair.
Deixant de banda les meues preferències, quan les alternatives són les abans descrites, o hi posem el punt sobre la paraula literatura o sobre el mot catalana.
Discriminació positiva crec que se'n diu d'això.
Ritornello:
Segons els papers, sembla que ha estat un èxit. Me n'alegre.
dijous, 11 d’octubre del 2007
Festa de la Hispanitat i "Fiesta Nacional"
Festa de la Hispanitat i "Fiesta Nacional"
Escrito por: jpolinya el 11 Oct 2007 - URL Permanente
Per qualsevol que em conega una mica, o que haja llegit els meus comentaris, deu ser evident que no tinc res contra Hispània, la península ibèrica, la comunitat hispanoparlant, ni tan sols contra la nació espanyola, que intente no confondre en cap moment amb l'estat espanyol que inclou a banda d'aquesta nació, unes quantes més.
El meu problema, com a catalanoparlant, és el continu, permanent atac, tant per acció com per omissió a la meua llengua, a la meua cultura, a la meua forma de vida.
No em sent gens còmode quan, des d'instàncies oficials hom intenta fragmentar el meu idioma, quan hom beneeix l'intent d'impedir la lliure transmissió de la informació, amb el tancament programat d'uns repetidors que ens permeten veure una televisió en la nostra llengua, quan hom intenta diluir la nostra presència a la fira del llibre de Frankfurt, amb la inclusió de escriptors que escriuen en una altra llengua, quan una jutgessa impedeix parlar en la nostra llengua, perquè l'altra part (a més d'ella, supose) és castellanoparlant.
I vist això, torne a recordar la dita del meu poble: "Forasters vindran que de casa ens trauran"
Agraesc al Sr. Rajoy (D. Mariano) les seues impagables declaracions, sobre tot quan acaba amb un magnífic "Viva la fiesta nacional".
I jo que sóc radicalment contrari als toros per la tortura que s'infligeix als pobres animals...
Escrito por: jpolinya el 11 Oct 2007 - URL Permanente
Per qualsevol que em conega una mica, o que haja llegit els meus comentaris, deu ser evident que no tinc res contra Hispània, la península ibèrica, la comunitat hispanoparlant, ni tan sols contra la nació espanyola, que intente no confondre en cap moment amb l'estat espanyol que inclou a banda d'aquesta nació, unes quantes més.
El meu problema, com a catalanoparlant, és el continu, permanent atac, tant per acció com per omissió a la meua llengua, a la meua cultura, a la meua forma de vida.
No em sent gens còmode quan, des d'instàncies oficials hom intenta fragmentar el meu idioma, quan hom beneeix l'intent d'impedir la lliure transmissió de la informació, amb el tancament programat d'uns repetidors que ens permeten veure una televisió en la nostra llengua, quan hom intenta diluir la nostra presència a la fira del llibre de Frankfurt, amb la inclusió de escriptors que escriuen en una altra llengua, quan una jutgessa impedeix parlar en la nostra llengua, perquè l'altra part (a més d'ella, supose) és castellanoparlant.
I vist això, torne a recordar la dita del meu poble: "Forasters vindran que de casa ens trauran"
Agraesc al Sr. Rajoy (D. Mariano) les seues impagables declaracions, sobre tot quan acaba amb un magnífic "Viva la fiesta nacional".
I jo que sóc radicalment contrari als toros per la tortura que s'infligeix als pobres animals...
dimecres, 10 d’octubre del 2007
Rajoy assumeix i promou el nacionalisme. Benvingut
Rajoy assumeix i promou el nacionalisme. Benvingut
Escrito por: jpolinya el 10 Oct 2007 - URL Permanente
Llegida la proclama de Rajoy en favor de l'orgull de ser espanyol, en defensa de manifestar aquest orgull posant i portant banderes, amb tots els tòpics amb que contínuament ens acusen als que no combreguem amb la seua idea d'Espanya, em congratule de que, per fi, adquiresca la sensatesa que sempre ha mostrat, i reconega que les nacions existeixen a pesar dels esforços per amagar-les i que, per tant, no paga la pena anar contra corrent.
Com que supose que no és dels que muntaria una guerra, ni es llançaria al maquis, per defendre unes colònies que ni li van ni li venen, (encara que ara que hi pense, ell és nascut a una nació distinta de l'espanyola, però cadascú té tot el dret a elegir la nació a la que vol pertànyer) li done la benvinguda al club.
Per cert, tranquil·lament, sense angoixes, l'única cosa que demane és que els nacionalistes espanyols recorden que el segle passat i aquí al costat, a Europa, hi ha hagut una sèrie de nacions que han aconseguit reeixir i lliurar-se'n millor o pitjor de la potència colonitzadora, com ara, Irlanda, Polònia, Malta, Letònia, Lituània, Estònia, i segur que me'n deixe.
Escrito por: jpolinya el 10 Oct 2007 - URL Permanente
Llegida la proclama de Rajoy en favor de l'orgull de ser espanyol, en defensa de manifestar aquest orgull posant i portant banderes, amb tots els tòpics amb que contínuament ens acusen als que no combreguem amb la seua idea d'Espanya, em congratule de que, per fi, adquiresca la sensatesa que sempre ha mostrat, i reconega que les nacions existeixen a pesar dels esforços per amagar-les i que, per tant, no paga la pena anar contra corrent.
Com que supose que no és dels que muntaria una guerra, ni es llançaria al maquis, per defendre unes colònies que ni li van ni li venen, (encara que ara que hi pense, ell és nascut a una nació distinta de l'espanyola, però cadascú té tot el dret a elegir la nació a la que vol pertànyer) li done la benvinguda al club.
Per cert, tranquil·lament, sense angoixes, l'única cosa que demane és que els nacionalistes espanyols recorden que el segle passat i aquí al costat, a Europa, hi ha hagut una sèrie de nacions que han aconseguit reeixir i lliurar-se'n millor o pitjor de la potència colonitzadora, com ara, Irlanda, Polònia, Malta, Letònia, Lituània, Estònia, i segur que me'n deixe.
dimarts, 9 d’octubre del 2007
9 d'Octubre, Sant Dionís
9 d'octubre, sant Dionís
Escrito por: jpolinya el 09 Oct 2007 - URL Permanente
Fora de València, avui celebre la diada en la seua vessant més festiva, -dia dels enamorats, "mocadorà"- i li regale un ram de flors a la meua dona.
No puc deixar de pensar, però, en la pròxima supressió de la recepció de TV3 sota la indiferència dels espanyols, trist, molt trist.
Tanmateix, a Espanya, es munta el gran escàndol perquè a la Fira del llibre de Frankfurt que s'ha inaugurat avui i on ha estat invitada la cultura catalana, el govern de la generalitat de dalt ha decidit presentar només escriptors en català, hagen nascut o visquen on vulguen (o puguen que això és una altra).
Pertany Blanco White a la cultura espanyola, o a l'anglesa?
Pertany Borges a la cultura espanyola?
Només pregunte, innocentment... (tururú)
Escrito por: jpolinya el 09 Oct 2007 - URL Permanente
Fora de València, avui celebre la diada en la seua vessant més festiva, -dia dels enamorats, "mocadorà"- i li regale un ram de flors a la meua dona.
No puc deixar de pensar, però, en la pròxima supressió de la recepció de TV3 sota la indiferència dels espanyols, trist, molt trist.
Tanmateix, a Espanya, es munta el gran escàndol perquè a la Fira del llibre de Frankfurt que s'ha inaugurat avui i on ha estat invitada la cultura catalana, el govern de la generalitat de dalt ha decidit presentar només escriptors en català, hagen nascut o visquen on vulguen (o puguen que això és una altra).
Pertany Blanco White a la cultura espanyola, o a l'anglesa?
Pertany Borges a la cultura espanyola?
Només pregunte, innocentment... (tururú)
dilluns, 8 d’octubre del 2007
Com a casa
Com a casa
Escrito por: jpolinya el 08 Oct 2007 - URL Permanente
He escoltat aquesta nit, a la plaça del Pilar a Saragossa, el grup Aires de albada, cantant i ballant jotes i altres mostres del folklore aragonès.
Deixant de banda la tendència a exagerar implícita en quasi tots els cantants d'arrel, les cançons són semblants a les del meu país.
Tot canvia, però, quan mamprenen balls tradicionals, una dansa de la vall d'Ansó més bolero que jota, una altra de la vall de Chistau, dos danses de bastons, un ball compost de seguidilla i jota d'Albalate del Arzobispo. Aleshores era com si estiguera a casa, ni el diferent idioma emprat era capaç d'esborrar-me el sentiment de pertinència, de comunitat.
Desgraciadament quan el folklore és viu, exagera. Només el reconeixes quan es queda congelat en el temps, però aleshores està pràcticament mort.
Mala sort la nostra
Escrito por: jpolinya el 08 Oct 2007 - URL Permanente
He escoltat aquesta nit, a la plaça del Pilar a Saragossa, el grup Aires de albada, cantant i ballant jotes i altres mostres del folklore aragonès.
Deixant de banda la tendència a exagerar implícita en quasi tots els cantants d'arrel, les cançons són semblants a les del meu país.
Tot canvia, però, quan mamprenen balls tradicionals, una dansa de la vall d'Ansó més bolero que jota, una altra de la vall de Chistau, dos danses de bastons, un ball compost de seguidilla i jota d'Albalate del Arzobispo. Aleshores era com si estiguera a casa, ni el diferent idioma emprat era capaç d'esborrar-me el sentiment de pertinència, de comunitat.
Desgraciadament quan el folklore és viu, exagera. Només el reconeixes quan es queda congelat en el temps, però aleshores està pràcticament mort.
Mala sort la nostra
dissabte, 6 d’octubre del 2007
Una persona més a recordar i enyorar
Una persona més a recordar i enyorar
Escrito por: jpolinya el 06 Oct 2007 - URL Permanente
Ha mort, als 89 anys, Matilde Salvador
L'enterraran avui, a Castelló, sense cerimònies religioses, i amb la nostra bandera, la de les quatre barres sense afegitons, sobre el taüt.
Llarga vida en la memòria. Em quedarà, ja per sempre, entre altres, La filla del rei Barbut.
Avui, sóc una mica més orfe.
Escrito por: jpolinya el 06 Oct 2007 - URL Permanente
Ha mort, als 89 anys, Matilde Salvador
L'enterraran avui, a Castelló, sense cerimònies religioses, i amb la nostra bandera, la de les quatre barres sense afegitons, sobre el taüt.
Llarga vida en la memòria. Em quedarà, ja per sempre, entre altres, La filla del rei Barbut.
Avui, sóc una mica més orfe.
divendres, 5 d’octubre del 2007
Visca la "burrera"
Visca la "burrera"
Escrito por: jpolinya el 05 Oct 2007 - URL Permanente
A les Corts del País Valencià, el portant-veu del PP, davant una interpel·lació sobre la burrera (i perdoneu el castellanisme) del consell de la Generalitat de baix, exigint el tancament dels repetidors que permeten la recepció de TV3 als valencians que volen tenir una altra televisió en la seua llengua (parle de punt2 ja que a canal9 és pràcticament impossible sentir el nostre idioma) explica que Jaume I no parlava català sinó bajo latín o romance.
Realment deliciós si no fóra tan trist.
Per fer-se un fart de riure si no hi hagués un tancament immediat dels repetidors i una multa de 300.000€ a la societat ACPV propietària.
Com diuen a Sueca, Fills d'una puta!
Escrito por: jpolinya el 05 Oct 2007 - URL Permanente
A les Corts del País Valencià, el portant-veu del PP, davant una interpel·lació sobre la burrera (i perdoneu el castellanisme) del consell de la Generalitat de baix, exigint el tancament dels repetidors que permeten la recepció de TV3 als valencians que volen tenir una altra televisió en la seua llengua (parle de punt2 ja que a canal9 és pràcticament impossible sentir el nostre idioma) explica que Jaume I no parlava català sinó bajo latín o romance.
Realment deliciós si no fóra tan trist.
Per fer-se un fart de riure si no hi hagués un tancament immediat dels repetidors i una multa de 300.000€ a la societat ACPV propietària.
Com diuen a Sueca, Fills d'una puta!
dijous, 4 d’octubre del 2007
Ja era hora
Ja era hora
Escrito por: jpolinya el 04 Oct 2007 - URL Permanente
Per fi, el Congrés de Diputats ha aprovat una proposició de llei que penalitzarà els terroristes i homicides que circulen per les carreteres i vies urbanes d'Espanya.
Un representant de no sé quina associació de conductors explicava a la televisió que si el projecte segueix avant, no hi haurà prou lloc per a la quantitat de gent que hauria d'ingressar en presó.
Supose que no té cap amic o familiar de la banda de les víctimes. D'altra forma no ens vindria amb cançons.
Per cert, el PP ha votat en contra. Com sempre. I la veritat, no ho acabe d'entendre. Tinc la impressió que el possibles afectats per la futura llei, formen part de totes les opcions polítiques o socials.
Escrito por: jpolinya el 04 Oct 2007 - URL Permanente
Per fi, el Congrés de Diputats ha aprovat una proposició de llei que penalitzarà els terroristes i homicides que circulen per les carreteres i vies urbanes d'Espanya.
Un representant de no sé quina associació de conductors explicava a la televisió que si el projecte segueix avant, no hi haurà prou lloc per a la quantitat de gent que hauria d'ingressar en presó.
Supose que no té cap amic o familiar de la banda de les víctimes. D'altra forma no ens vindria amb cançons.
Per cert, el PP ha votat en contra. Com sempre. I la veritat, no ho acabe d'entendre. Tinc la impressió que el possibles afectats per la futura llei, formen part de totes les opcions polítiques o socials.
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Estranyes sentències
Estranyes sentències
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Sentit avui a la tele, el jove que va empentar una jove a les vies del metro, a Madrid, fa ara dos anys (!!!), ha estat condemnat (???) pel jutge a 11 anys de permanència en un psiquiàtric.
No conec el text de la sentència, però hi han algunes coses estranyes en la notícia:
Si per la seua malaltia (esquizofrènia, sembla) no pot ser declarat culpable, no crec que siga just "condemnar-lo" a 11 anys privat de llibertat. En tot cas, el jutge hauria d'haver recomanat l'ingrés en un establiment psiquiàtric fins a la seua curació, és a dir, sense posar-hi límits a la permanència.
Evidentment si no té dret a aquesta opció, no crec que l'hi tinga a substituir l'establiment on acomplir la seua condemna, si no hi ha prèviament una condemna.
I, de totes formes, 2 anys no semblen massa?
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Sentit avui a la tele, el jove que va empentar una jove a les vies del metro, a Madrid, fa ara dos anys (!!!), ha estat condemnat (???) pel jutge a 11 anys de permanència en un psiquiàtric.
No conec el text de la sentència, però hi han algunes coses estranyes en la notícia:
Si per la seua malaltia (esquizofrènia, sembla) no pot ser declarat culpable, no crec que siga just "condemnar-lo" a 11 anys privat de llibertat. En tot cas, el jutge hauria d'haver recomanat l'ingrés en un establiment psiquiàtric fins a la seua curació, és a dir, sense posar-hi límits a la permanència.
Evidentment si no té dret a aquesta opció, no crec que l'hi tinga a substituir l'establiment on acomplir la seua condemna, si no hi ha prèviament una condemna.
I, de totes formes, 2 anys no semblen massa?
El millor escenari
El millor escenari
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Passege per l'avinguda de la Independència de Saragossa. En cartells penjats als porxos del carrer, hi ha anunciats els diferents espectacles programats per a les festes del Pilar.
En llegesc un que, francament, em sorprèn per l'oportunitat de l'escenari:
"Mágica confusión. Plaza del Pilar. Escenario de la delegación del gobierno"
Qui s'atreviria a negar que l'escenari elegit és ben apropiat?
Jo, no.
Escrito por: jpolinya el 03 Oct 2007 - URL Permanente
Passege per l'avinguda de la Independència de Saragossa. En cartells penjats als porxos del carrer, hi ha anunciats els diferents espectacles programats per a les festes del Pilar.
En llegesc un que, francament, em sorprèn per l'oportunitat de l'escenari:
"Mágica confusión. Plaza del Pilar. Escenario de la delegación del gobierno"
Qui s'atreviria a negar que l'escenari elegit és ben apropiat?
Jo, no.
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Desembarcaments
Desembarcaments
Escrito por: jpolinya el 02 Oct 2007 - URL Permanente
Els papers parlen del gran interès que el partit actualment al govern d'Espanya mostra pel meu maldestre País Valencià.
Van plens de travesses sobre on es podrien presentar a les properes eleccions Pere Solbes, Mª Teresa Fdez de la Vega, Bernat Sória, abans hi van enviar Jordi Sevilla...
Redéu quants ministres de procedència valenciana hem tingut en poc temps. I lamente dir que no crec que ens haja servit de gaire.
Tinc la impressió que els valencians en quan ixen de la terra deixen d'exercir -si és que algun cop han exercit, que aquesta és una altra història-.
A Madrid estant, quan era jove, m'era més senzill trobar valencians al centre català de la plaça d'Espanya que a la casa de València. Almenys valencians amb els que poder parlar el meu idioma.
He sentit dir que això també els va passar als exiliats a Amèrica.
I és que ja ho deia el Conde Duque de Olivares: Los valencianos son más muelles.
Quina sort que tenim!
Escrito por: jpolinya el 02 Oct 2007 - URL Permanente
Els papers parlen del gran interès que el partit actualment al govern d'Espanya mostra pel meu maldestre País Valencià.
Van plens de travesses sobre on es podrien presentar a les properes eleccions Pere Solbes, Mª Teresa Fdez de la Vega, Bernat Sória, abans hi van enviar Jordi Sevilla...
Redéu quants ministres de procedència valenciana hem tingut en poc temps. I lamente dir que no crec que ens haja servit de gaire.
Tinc la impressió que els valencians en quan ixen de la terra deixen d'exercir -si és que algun cop han exercit, que aquesta és una altra història-.
A Madrid estant, quan era jove, m'era més senzill trobar valencians al centre català de la plaça d'Espanya que a la casa de València. Almenys valencians amb els que poder parlar el meu idioma.
He sentit dir que això també els va passar als exiliats a Amèrica.
I és que ja ho deia el Conde Duque de Olivares: Los valencianos son más muelles.
Quina sort que tenim!
dilluns, 1 d’octubre del 2007
Referèndums, consultes i informació
Referèndums, consultes i informació
Escrito por: jpolinya el 01 Oct 2007 - URL Permanente
No sóc advocat, i per tant, la meua opinió sobre la legalitat o no, del referèndum que el govern d'Euskadi pensa convocar, no està gens qualificada. Més encara, no vull opinar sobre la conveniència o no, sobre l'oportunitat o no.
Però em ve a la memòria una anècdota que em va contar mon pare.
Als ja llunyans temps de la república, arribà al poble un mestre, el mestre Ivanyes (o Ibáñez, no ho sé), un bon mestre, un magnífic mestre.
Un dels rics del poble, segurament un dels Cebolla, hi va anar a dir-li: "No ensenyes tantes coses als xiquets, que sabran massa"
No estarà passant açò mateix a aquest poble anomenat Espanya, on els del barri principal (els rics) no volen saber, ni que se sàpiga, el que opinen les gents dels diferents barris perifèrics?
No fa tants anys intentaren, de la mateix manera, impedir un referèndum a Gibraltar.
Sortosament no se'n sortiren. I tots hi vam guanyar, al menys quant a informació.
Escrito por: jpolinya el 01 Oct 2007 - URL Permanente
No sóc advocat, i per tant, la meua opinió sobre la legalitat o no, del referèndum que el govern d'Euskadi pensa convocar, no està gens qualificada. Més encara, no vull opinar sobre la conveniència o no, sobre l'oportunitat o no.
Però em ve a la memòria una anècdota que em va contar mon pare.
Als ja llunyans temps de la república, arribà al poble un mestre, el mestre Ivanyes (o Ibáñez, no ho sé), un bon mestre, un magnífic mestre.
Un dels rics del poble, segurament un dels Cebolla, hi va anar a dir-li: "No ensenyes tantes coses als xiquets, que sabran massa"
No estarà passant açò mateix a aquest poble anomenat Espanya, on els del barri principal (els rics) no volen saber, ni que se sàpiga, el que opinen les gents dels diferents barris perifèrics?
No fa tants anys intentaren, de la mateix manera, impedir un referèndum a Gibraltar.
Sortosament no se'n sortiren. I tots hi vam guanyar, al menys quant a informació.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)