Per què a Dínio sí, i a Camps ningú no li diu res?
Escrito por: jpolinya el 23 Dic 2007 - URL Permanente
Llegit al Levante:
"Un juez de Gandia ha condenado al personaje de la prensa del corazón Dinio García como autor de un delito de robo tentado al intentar ocultar en los bajos del carro a la salida de un centro comercial una televisión valorada en 700 euros."
I mentrestant el Molt Honorable (!) senyor Camps (de golf), continua tancant els nostres repetidors (pagats per subscripció popular) i furtant-nos la televisió als valencians que volem veure-la en el nostre idioma.
I després diran que hi ha justícia...!
diumenge, 23 de desembre del 2007
dimecres, 19 de desembre del 2007
El Corte Inglés retira un llibre
El Corte Inglés retira un llibre
Escrito por: jpolinya el 19 Dic 2007 - URL Permanente
El títol del llibre retirat "Zaplana, el brazo incorrupto del PP" sembla una ironia, ja que si haguérem de definir a don Eduardo amb una única paraula, tindríem seriosos dubtes entre els mots corrupte i gàngster.
Deixant a banda la llibertat en quant a política comercial a què qualsevol empresa té dret, no hauríem d'oblidar mai la llibertat dels lectors en elegir la botiga on comprar.
Hi han moltes altres llibreries, millors, més professionals, on acudir.
No he llegit mai res de Grimaldos, però mira per on, m'han entrat ganes de llegir el llibre segrestat.
Escrito por: jpolinya el 19 Dic 2007 - URL Permanente
El títol del llibre retirat "Zaplana, el brazo incorrupto del PP" sembla una ironia, ja que si haguérem de definir a don Eduardo amb una única paraula, tindríem seriosos dubtes entre els mots corrupte i gàngster.
Deixant a banda la llibertat en quant a política comercial a què qualsevol empresa té dret, no hauríem d'oblidar mai la llibertat dels lectors en elegir la botiga on comprar.
Hi han moltes altres llibreries, millors, més professionals, on acudir.
No he llegit mai res de Grimaldos, però mira per on, m'han entrat ganes de llegir el llibre segrestat.
dimarts, 18 de desembre del 2007
Sopar d'amics
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Dissabte passat sopàvem, la dona i jo, amb una parella d'amics, portuguès ell de naixença, i de cor supose, però espanyol consort, d'adopció, voluntari, furibund i desaforat.
Cadascú esdevé fill de la pròpia història, i em fa la impressió que els efectes de la revolució dels clavells sobre la seua família, l'han dut a unes postures radicalment dretanes, tal com els efectes del franquisme i les seqüeles de la postguerra sobre mi, la meua família i el meu país, m'han conduït a la meua visió profundament nacionalista i aproximadament esquerrana.
La combinació, explosiva, ens va arrossegar a que, com sempre i malgrat el disgust de les respectives senyores, no ens poguérem estar de discutir sobre tot allò que s'hi anava plantejant en la conversa, des de la gramàtica, fins a la política, passant pels costums i algunes notícies recents.
En un moment donat, i parlant sobre la prohibició de les bufetades, li vaig manifestar que, encara que no s'ho cregués, jo opinava d'una forma semblant a la seua, i que si no fós perquè aquest blog és escrit en català, ho podria comprovar.
La seua resposta, tanmateix, em va deixar descol·locat. Em va dir que entenia el català millor del que jo em podia suposar, però que es negava a llegir res escrit en aquest idioma.
Li vaig contestar que jo entenia el portuguès més del que ell suposava i molt menys del que jo voldria, i que intentava millorar els meus coneixements del seu idioma sempre que tenia ocasió, llegint textos en qualsevol de les seues variants.
I em va fer tanta llàstima...!
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Dissabte passat sopàvem, la dona i jo, amb una parella d'amics, portuguès ell de naixença, i de cor supose, però espanyol consort, d'adopció, voluntari, furibund i desaforat.
Cadascú esdevé fill de la pròpia història, i em fa la impressió que els efectes de la revolució dels clavells sobre la seua família, l'han dut a unes postures radicalment dretanes, tal com els efectes del franquisme i les seqüeles de la postguerra sobre mi, la meua família i el meu país, m'han conduït a la meua visió profundament nacionalista i aproximadament esquerrana.
La combinació, explosiva, ens va arrossegar a que, com sempre i malgrat el disgust de les respectives senyores, no ens poguérem estar de discutir sobre tot allò que s'hi anava plantejant en la conversa, des de la gramàtica, fins a la política, passant pels costums i algunes notícies recents.
En un moment donat, i parlant sobre la prohibició de les bufetades, li vaig manifestar que, encara que no s'ho cregués, jo opinava d'una forma semblant a la seua, i que si no fós perquè aquest blog és escrit en català, ho podria comprovar.
La seua resposta, tanmateix, em va deixar descol·locat. Em va dir que entenia el català millor del que jo em podia suposar, però que es negava a llegir res escrit en aquest idioma.
Li vaig contestar que jo entenia el portuguès més del que ell suposava i molt menys del que jo voldria, i que intentava millorar els meus coneixements del seu idioma sempre que tenia ocasió, llegint textos en qualsevol de les seues variants.
I em va fer tanta llàstima...!
García Calvo (Roberto)
Garcia Calvo (Roberto)
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Puntualitze, perquè no hi haja error de cap tipus.
No l'Agustin, filòsof, lingüista, àcrata, catedràtic estimat i admirat pels seus alumnes, sino el Roberto, actual component del tribunal constitucional, fustigador de la seua presidenta (m'enrecorde de les historietes d'Iznogoud el visir que volia ser califa en lloc del califa) i prestigiós feixista als seus anys de joventut (actitud que dubte enormement que mai l'haja abandonat)
Ara surt a la llum una denúncia per amenaces amb arma de foc durant una discusió de tràfic, incident que s'endevina ravaler per ambdues parts, si fem cas de l'historial del denunciant, i de les maniobres públiques protagonitzades recentment per l'interfecte, amb la clara intenció d'alterar la composició d'un organisme que, per les seues característiques d'arbitre qualificat, hauria de ser escrupulosament neutral.
Desitjaria que aquesta denúncia no patís les demores que s'observen en altres causes, com per exemple la de l'ínclit president de la diputació de Castelló, senyor Fabra, de la qual, el jutjat que en porta la instrucció ja va pel seu vuité jutge.
La justícia, si arriba tard, acaba sent totalment injusta, per un motiu o altre.
Escrito por: jpolinya el 18 Dic 2007 - URL Permanente
Puntualitze, perquè no hi haja error de cap tipus.
No l'Agustin, filòsof, lingüista, àcrata, catedràtic estimat i admirat pels seus alumnes, sino el Roberto, actual component del tribunal constitucional, fustigador de la seua presidenta (m'enrecorde de les historietes d'Iznogoud el visir que volia ser califa en lloc del califa) i prestigiós feixista als seus anys de joventut (actitud que dubte enormement que mai l'haja abandonat)
Ara surt a la llum una denúncia per amenaces amb arma de foc durant una discusió de tràfic, incident que s'endevina ravaler per ambdues parts, si fem cas de l'historial del denunciant, i de les maniobres públiques protagonitzades recentment per l'interfecte, amb la clara intenció d'alterar la composició d'un organisme que, per les seues característiques d'arbitre qualificat, hauria de ser escrupulosament neutral.
Desitjaria que aquesta denúncia no patís les demores que s'observen en altres causes, com per exemple la de l'ínclit president de la diputació de Castelló, senyor Fabra, de la qual, el jutjat que en porta la instrucció ja va pel seu vuité jutge.
La justícia, si arriba tard, acaba sent totalment injusta, per un motiu o altre.
divendres, 14 de desembre del 2007
Galtades, carxots, bescollades, bateculs...
Galtades, carxots, bescollades, bateculs...
Escrito por: jpolinya el 14 Dic 2007 - URL Permanente
Llegesc a El País que torna la polèmica sobre la prohibició absoluta o la permissivitat dels càstigs físics als xiquets.
Totalment d'acord en que la violència física és la mostra d'un fracàs previ en l'educació dels fills.
Però sense ser cap expert en temes d'educació, estic plenament convençut que la correcta combinació de premis i càstigs és una part indefugible de l'educació.
I parle de correcta combinació i de justícia en la seua aplicació, és a dir proporcionalitat i immediatesa (o al menys una suficient proximitat temporal que permeta el sancionat amb un qualsevol premi o càstig relacionar aquests amb l'acció sancionada)
Dit açò, i me n'adone que no estic parlant només de xiquets, l'actual sistema de justícia per als majors donaria molt que parlar, és més cruel un batecul que un silenci prolongat dels pares? No crec que siga gens convenient magnificar els traumes infantils. Tampoc menystenir-los, és clar.
Recorde un acudit del Forges, on el pare d'un xiquet que va amb una motoserra a la mà, li diu a un pobre home amb la cama tallada i xorrant sang, "no li cride al meu fill que me'l traumatitza"
Escrito por: jpolinya el 14 Dic 2007 - URL Permanente
Llegesc a El País que torna la polèmica sobre la prohibició absoluta o la permissivitat dels càstigs físics als xiquets.
Totalment d'acord en que la violència física és la mostra d'un fracàs previ en l'educació dels fills.
Però sense ser cap expert en temes d'educació, estic plenament convençut que la correcta combinació de premis i càstigs és una part indefugible de l'educació.
I parle de correcta combinació i de justícia en la seua aplicació, és a dir proporcionalitat i immediatesa (o al menys una suficient proximitat temporal que permeta el sancionat amb un qualsevol premi o càstig relacionar aquests amb l'acció sancionada)
Dit açò, i me n'adone que no estic parlant només de xiquets, l'actual sistema de justícia per als majors donaria molt que parlar, és més cruel un batecul que un silenci prolongat dels pares? No crec que siga gens convenient magnificar els traumes infantils. Tampoc menystenir-los, és clar.
Recorde un acudit del Forges, on el pare d'un xiquet que va amb una motoserra a la mà, li diu a un pobre home amb la cama tallada i xorrant sang, "no li cride al meu fill que me'l traumatitza"
dijous, 13 de desembre del 2007
Una pregunta (galega) al president. On eren els valencians?
Una pregunta (galega) al president. On eren els valencians?
Escrito por: jpolinya el 13 Dic 2007 - URL Permanente
Ahir, vaig veure, a CNN+, un trosset de la sessió de control al govern dels dimecres.
Anava a apagar la tele quan escolte una interpel·lació d'un diputat gallec, crec que del BNG, demanant la col·laboració del govern d'Espanya amb el gover gallec per aconseguir (a través de la concessió d'un multiplex) poder veure les televisions portugueses a la banda nord del Miño/Minho.
Els motius al·legats, claríssims: defensa de la cultura i la llengua galega, de la què el portugués no és sinó una variant no gaire diferenciada. I no només de la cultura i la llengua, sino de les relacions de tot tipus, incloses evidentment les econòmiques i comercials.
La resposta del president R. Zapatero, positiva -podia haver estat una altra?- encara que apuntant dificultats (espectre radiofònic molt ple (?), necessària col·laboració del govern portuguès (?), problemes econòmics per mor de la publicitat (?)...) més bé excuses vàries i variades. Ni sembla verosímil que l'espectre radiofònic estigui gaire ple, ni que un repetidor necessite del concurs de l'emisor per fer la seua funció, ni que les empreses que paguen publicitat, vagen a queixar-se d'arribar a més públic amb els mateixos diners.
I m'entrà no morrinha/saudade sinó ràbia, de no trobar cap diputat català ni balear, ni tan sols valencià, que denunciés el tancament el passat dia 9 a mitjanit d'un repetidor a Alacant (La Carrasqueta) que permetia la recepció dels senyals de TV3 i Canal 33 a les comarques del sud del País Valencià, i l'imminent tancament (ja anunciat) del repetidor a Castelló (El Bartolo) o el quasi segur tancament del de València (La Perenxissa).
Moltes gràcies BNG.
De res, PSC, CiU, ERC, IC, PSI, PSPV
Escrito por: jpolinya el 13 Dic 2007 - URL Permanente
Ahir, vaig veure, a CNN+, un trosset de la sessió de control al govern dels dimecres.
Anava a apagar la tele quan escolte una interpel·lació d'un diputat gallec, crec que del BNG, demanant la col·laboració del govern d'Espanya amb el gover gallec per aconseguir (a través de la concessió d'un multiplex) poder veure les televisions portugueses a la banda nord del Miño/Minho.
Els motius al·legats, claríssims: defensa de la cultura i la llengua galega, de la què el portugués no és sinó una variant no gaire diferenciada. I no només de la cultura i la llengua, sino de les relacions de tot tipus, incloses evidentment les econòmiques i comercials.
La resposta del president R. Zapatero, positiva -podia haver estat una altra?- encara que apuntant dificultats (espectre radiofònic molt ple (?), necessària col·laboració del govern portuguès (?), problemes econòmics per mor de la publicitat (?)...) més bé excuses vàries i variades. Ni sembla verosímil que l'espectre radiofònic estigui gaire ple, ni que un repetidor necessite del concurs de l'emisor per fer la seua funció, ni que les empreses que paguen publicitat, vagen a queixar-se d'arribar a més públic amb els mateixos diners.
I m'entrà no morrinha/saudade sinó ràbia, de no trobar cap diputat català ni balear, ni tan sols valencià, que denunciés el tancament el passat dia 9 a mitjanit d'un repetidor a Alacant (La Carrasqueta) que permetia la recepció dels senyals de TV3 i Canal 33 a les comarques del sud del País Valencià, i l'imminent tancament (ja anunciat) del repetidor a Castelló (El Bartolo) o el quasi segur tancament del de València (La Perenxissa).
Moltes gràcies BNG.
De res, PSC, CiU, ERC, IC, PSI, PSPV
dimarts, 11 de desembre del 2007
Sorolla, Renau, Alfaro...
Sorolla, Renau, Alfaro...
Escrito por: jpolinya el 11 Dic 2007 - URL Permanente
El passat divendres, set de desembre, el vaig dedicar a recórrer algunes exposicions a València.
Comencem per Sorolla. Seu Social de Bancaixa (actualment Bancaja únicament). Dues hores llargues de cua al carrer, sort dels 22 graus de temperatura. Curiós que en tot el temps d'espera no vaig veure entrar ningú de les visites concertades per internet. Molt interessant el motiu de l'encàrrec dels quadres per part de la Hispanic Society i la solució donada per Sorolla (parlem dels anys 20) no una sèrie de imatges tòpiques sobre una tòpica història d'Espanya (allò que li demanaven), sinó una sèrie d'imatges (no per això menys tòpiques o diríem típiques?) sobre les espanyes reals (andalusia, aragó, castella, catalunya, extremadura, galícia, país basc, valència...) Monumentals quadres, colofó de tota una vida. Reconec que no va ser genial, que estava fora del seu temps, però com pintava la llum, el punyetero!
Universitat literària, La Nau, claustre renaixentista auster, i a dins, la col·lecció Guerricabeitia. Quin gran mecenes, comunista esdevingut multimilionari a ran del seu exili, però mai oblidat del seu origen, mai renegat de les seues idees. I Renau, Renau que no només és el cartellisme, no només els fotogravats, també el muralisme mexicà, la mala llet sempre, sempre la cultura. I la dedicació al jovent, que li correspon amb un homenatge esplèndid.
Per acabar, l'IVAM. Jaume Plensa, interessant, Tono Sanmartin, irònic, Andreu Alfaro... Alfaro, "torsimany de metalls" com canta/diu Raimon, de metalls, i de pedra, i de fusta. Laocont, Fuster...què més dona! Alfaro indispensable.
Acabem cansats. Però què ben aprofitat el dia!
Escrito por: jpolinya el 11 Dic 2007 - URL Permanente
El passat divendres, set de desembre, el vaig dedicar a recórrer algunes exposicions a València.
Comencem per Sorolla. Seu Social de Bancaixa (actualment Bancaja únicament). Dues hores llargues de cua al carrer, sort dels 22 graus de temperatura. Curiós que en tot el temps d'espera no vaig veure entrar ningú de les visites concertades per internet. Molt interessant el motiu de l'encàrrec dels quadres per part de la Hispanic Society i la solució donada per Sorolla (parlem dels anys 20) no una sèrie de imatges tòpiques sobre una tòpica història d'Espanya (allò que li demanaven), sinó una sèrie d'imatges (no per això menys tòpiques o diríem típiques?) sobre les espanyes reals (andalusia, aragó, castella, catalunya, extremadura, galícia, país basc, valència...) Monumentals quadres, colofó de tota una vida. Reconec que no va ser genial, que estava fora del seu temps, però com pintava la llum, el punyetero!
Universitat literària, La Nau, claustre renaixentista auster, i a dins, la col·lecció Guerricabeitia. Quin gran mecenes, comunista esdevingut multimilionari a ran del seu exili, però mai oblidat del seu origen, mai renegat de les seues idees. I Renau, Renau que no només és el cartellisme, no només els fotogravats, també el muralisme mexicà, la mala llet sempre, sempre la cultura. I la dedicació al jovent, que li correspon amb un homenatge esplèndid.
Per acabar, l'IVAM. Jaume Plensa, interessant, Tono Sanmartin, irònic, Andreu Alfaro... Alfaro, "torsimany de metalls" com canta/diu Raimon, de metalls, i de pedra, i de fusta. Laocont, Fuster...què més dona! Alfaro indispensable.
Acabem cansats. Però què ben aprofitat el dia!
dilluns, 10 de desembre del 2007
Ja ho han fet, o el que significa la llibertat d'expressió per al Pp
Ja ho han fet, o el que significa la llibertat d'expressió per al PP
Escrito por: jpolinya el 10 Dic 2007 - URL Permanente
Ho havien anunciat tants cops (o colps com en diem ací, al País Valencià) que sempre ens quedava l'esperança de que no ho feren.
Des d'anit, les gents de les comarques del sud han deixat de poder seguir veient unes emissions de televisió en el seu idioma, l'únic pecat de les quals, era ser emeses des de Barcelona.
I tot això, després d'inacabables negociacions a dues i tres bandes, per aconseguir del "Gobierno de España" un multiplex extra i una reciprocitat de recepció a l'altra banda del Sènia concedida d'antuvi i sense cap problema.
Política de terra cremada se'n diu d'això. Però els cremats realment som nosaltres, els tristos usuaris perjudicats per la "burrera" -no sóc capaç ni vull de trobar la paraula equivalent- dels qui, a més, es permeten qualificar-nos d'antivalencians, per demanar poder veure una televisió mínimament digna i en la nostra llengua.
I vindran eleccions i, guanyi qui guanyi, molt em tem que seguirà la mateixa conya: a l'enemic -realment som l'enemic els valenciano parlants?- ni aigua.
Comunicat d'ACPV
10.12.2007
La Generalitat Valenciana tanca amb nocturnitat i sense avís el repetidor de la Carrasqueta
Des d'ahir els valencians i les valencianes del sud no poden veure TV3
Un dia abans del finalitzar el termini donat pel Contenciòs Administratiu d'Alacant, a les deu de la nit d'ahir diumenge, funcionaris de la Generalitat Valenciana van procedir al precintat i tancament del repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí). Avui es reunirà d'urgència la Junta Directiva d'ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d'expressió i al dret a la pluralitat informativa dels valencians.
Escrito por: jpolinya el 10 Dic 2007 - URL Permanente
Ho havien anunciat tants cops (o colps com en diem ací, al País Valencià) que sempre ens quedava l'esperança de que no ho feren.
Des d'anit, les gents de les comarques del sud han deixat de poder seguir veient unes emissions de televisió en el seu idioma, l'únic pecat de les quals, era ser emeses des de Barcelona.
I tot això, després d'inacabables negociacions a dues i tres bandes, per aconseguir del "Gobierno de España" un multiplex extra i una reciprocitat de recepció a l'altra banda del Sènia concedida d'antuvi i sense cap problema.
Política de terra cremada se'n diu d'això. Però els cremats realment som nosaltres, els tristos usuaris perjudicats per la "burrera" -no sóc capaç ni vull de trobar la paraula equivalent- dels qui, a més, es permeten qualificar-nos d'antivalencians, per demanar poder veure una televisió mínimament digna i en la nostra llengua.
I vindran eleccions i, guanyi qui guanyi, molt em tem que seguirà la mateixa conya: a l'enemic -realment som l'enemic els valenciano parlants?- ni aigua.
Comunicat d'ACPV
10.12.2007
La Generalitat Valenciana tanca amb nocturnitat i sense avís el repetidor de la Carrasqueta
Des d'ahir els valencians i les valencianes del sud no poden veure TV3
Un dia abans del finalitzar el termini donat pel Contenciòs Administratiu d'Alacant, a les deu de la nit d'ahir diumenge, funcionaris de la Generalitat Valenciana van procedir al precintat i tancament del repetidor que ACPV té a la Serra de la Carrasqueta (Alacantí). Avui es reunirà d'urgència la Junta Directiva d'ACPV per analitzar la situació creada, i respondre amb la contundència i la fermesa que requereix aquest atac antidemocràtic a la llibertat d'expressió i al dret a la pluralitat informativa dels valencians.
dimarts, 4 de desembre del 2007
Millor construir que destruir
Millor construir que destruir
Escrito por: jpolinya el 04 Dic 2007 - URL Permanente
Supose que tot lo món hi estarà d'acord, però aquest comentari té segona intenció. Fa una garbera d'anys, més de disset, dos arquitectes Grassi i Portaceli, van fer una intervenció al teatre romà de Sagunt, que molts van qualificar de modèlica.
No era una reconstrucció, sinó una rehabilitació. I com que en aquell moment hi manaven uns (els socialistes), els altres (els peperos) es van juramentar per destruir allò que hom havia re-construït. I van avisar que en quan arribaren al poder, tot allò aniria fora, i tornarien a haver només les quatre pedres que els del poble, al llarg dels segles anteriors, no s'havien endut.
I efectivament, en quan van pujar al poder, ho van portar a la justícia. Avui, després de disset anys, el tribunal suprem començarà a deliberar. I si n'hi ha sort, ja no ho assolaran. Això que ens haurem guanyat els qui volem saber com era un teatre romà, i no les ruïnes d'un teatre romà.
Aquests mateixos dies, l'ajuntament de València, ha derruït algunes parts de l'edifici de Tabacalera. Alguns valencians havien demanat una suspensió fins que la justícia dictaminés si calia conservar o no l'edifici. Encara que dins d'uns anys, el tribunal suprem li done la raó als conservacionistes, ja serà tard. Massa tard.
Millor construir encara que siga en forma heterodoxa, que destruir. Q.E.D.
Escrito por: jpolinya el 04 Dic 2007 - URL Permanente
Supose que tot lo món hi estarà d'acord, però aquest comentari té segona intenció. Fa una garbera d'anys, més de disset, dos arquitectes Grassi i Portaceli, van fer una intervenció al teatre romà de Sagunt, que molts van qualificar de modèlica.
No era una reconstrucció, sinó una rehabilitació. I com que en aquell moment hi manaven uns (els socialistes), els altres (els peperos) es van juramentar per destruir allò que hom havia re-construït. I van avisar que en quan arribaren al poder, tot allò aniria fora, i tornarien a haver només les quatre pedres que els del poble, al llarg dels segles anteriors, no s'havien endut.
I efectivament, en quan van pujar al poder, ho van portar a la justícia. Avui, després de disset anys, el tribunal suprem començarà a deliberar. I si n'hi ha sort, ja no ho assolaran. Això que ens haurem guanyat els qui volem saber com era un teatre romà, i no les ruïnes d'un teatre romà.
Aquests mateixos dies, l'ajuntament de València, ha derruït algunes parts de l'edifici de Tabacalera. Alguns valencians havien demanat una suspensió fins que la justícia dictaminés si calia conservar o no l'edifici. Encara que dins d'uns anys, el tribunal suprem li done la raó als conservacionistes, ja serà tard. Massa tard.
Millor construir encara que siga en forma heterodoxa, que destruir. Q.E.D.
dilluns, 3 de desembre del 2007
Noves accions de la Kale-Barraka
Noves accions de la Kale-Barraka
Escrito por: jpolinya el 03 Dic 2007 - URL Permanente
El GAV ha repartit pamflets a Meliana, denunciant dos professors d'un institut del poble, del greu delicte de ser "pancatalanistes"
El text inclou les fotografies dels interfectes (no sé si amb diana sobreimpressa o no), així com el seu correu electrònic.
La notícia no diu si, a més, dóna l'adreça dels dos verificats (res de suposats) delinqüents (no sé si per professors, o per conseqüents amb el seu idioma i el del poble on hi imparteixen classe) ni l'idioma en què estan redactats els pamflets que, supose, serà l'espanyol, com el nom dels nostres benvolguts benefactors (GAV = Grup d'acció valencianista) presuposa.
Tampoc no diu si han tingut res a veure amb la bomba de l'altre dia, encara que no seria d'estranyar, vist que enguany les falles van adelantades, i l'ambient està lleugerament escalfat.
Supose que "las autoridades, por supuesto, competentes" diran que no és més que una xiquillada, però que cansat que estic
"d'aquesta vella, trista, dissortada pàtria"
Escrito por: jpolinya el 03 Dic 2007 - URL Permanente
El GAV ha repartit pamflets a Meliana, denunciant dos professors d'un institut del poble, del greu delicte de ser "pancatalanistes"
El text inclou les fotografies dels interfectes (no sé si amb diana sobreimpressa o no), així com el seu correu electrònic.
La notícia no diu si, a més, dóna l'adreça dels dos verificats (res de suposats) delinqüents (no sé si per professors, o per conseqüents amb el seu idioma i el del poble on hi imparteixen classe) ni l'idioma en què estan redactats els pamflets que, supose, serà l'espanyol, com el nom dels nostres benvolguts benefactors (GAV = Grup d'acció valencianista) presuposa.
Tampoc no diu si han tingut res a veure amb la bomba de l'altre dia, encara que no seria d'estranyar, vist que enguany les falles van adelantades, i l'ambient està lleugerament escalfat.
Supose que "las autoridades, por supuesto, competentes" diran que no és més que una xiquillada, però que cansat que estic
"d'aquesta vella, trista, dissortada pàtria"
diumenge, 2 de desembre del 2007
Cediran al xantatge? Esperem que no
Cediran al xantatge? esperem que no.
Escrito por: jpolinya el 02 Dic 2007 - URL Permanente
La Biblioteca Nacional, sembla que, ja era hora!, està codificant els llibres escrits en català (encara que estiguen escrits per persones de la generalitat de baix) amb el preceptiu "cat", seguint la ISO 639-2 de la Library of Congress del Estats Units.
El Consell (està escrit aquest nom en català o en valencià?) per boca de la secretària autonòmica d'educació, Concha Gómez es queixa i exigeix «el cumplimiento de la ley de la denominación de nuestra lengua por encima de criterios tecnicistas»
Supose que ho haurà dit en espanyol, ja que d'haver utilitzat el que eufemísticament anomena nuestra lengua, s'hagués pogut adonar del ridícul de dir en perfecte català que allò que hom està dient no és català.
De totes formes si, com desgraciadament sol ser habitual, el govern espanyol cedeix un cop més al xantatge, seria convenient de començar a crear, i demanar, noves codificacions per les variants de l'únic idioma realment oficial a Espanya, com poden ser l'andalús (oriental i occidental), el canari (en totes les seues variants insulars), l'extremeny (no confondre amb el castuo) i la sèrie de variants americanes, com el xilè, el peruà, el bolivià, l'argentí, el mexicà, el cubà i tots els etzèteres que calguen.
O no caldria?
Escrito por: jpolinya el 02 Dic 2007 - URL Permanente
La Biblioteca Nacional, sembla que, ja era hora!, està codificant els llibres escrits en català (encara que estiguen escrits per persones de la generalitat de baix) amb el preceptiu "cat", seguint la ISO 639-2 de la Library of Congress del Estats Units.
El Consell (està escrit aquest nom en català o en valencià?) per boca de la secretària autonòmica d'educació, Concha Gómez es queixa i exigeix «el cumplimiento de la ley de la denominación de nuestra lengua por encima de criterios tecnicistas»
Supose que ho haurà dit en espanyol, ja que d'haver utilitzat el que eufemísticament anomena nuestra lengua, s'hagués pogut adonar del ridícul de dir en perfecte català que allò que hom està dient no és català.
De totes formes si, com desgraciadament sol ser habitual, el govern espanyol cedeix un cop més al xantatge, seria convenient de començar a crear, i demanar, noves codificacions per les variants de l'únic idioma realment oficial a Espanya, com poden ser l'andalús (oriental i occidental), el canari (en totes les seues variants insulars), l'extremeny (no confondre amb el castuo) i la sèrie de variants americanes, com el xilè, el peruà, el bolivià, l'argentí, el mexicà, el cubà i tots els etzèteres que calguen.
O no caldria?
dissabte, 1 de desembre del 2007
Assassins. Ja n'hi ha prou
Assassins. Ja n'hi ha prou.
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Un altre mort i un ferit molt greu a mans d'uns assassins que, quan seran capturats, gaudiran del avantatges d'aquestes democràcies occidentals, imperfectes, capitalistes, i tantes altres coses que se'n diuen.
Cap idea, cap ni una, per vàlida que puga ser, mereixerà mai una mort.
Però no oblidem que la gran majoria d'idees, d'ideals, llevat de molt escasses excepcions, no són criminals, són les persones (persones?) que maten en el seu nom, els criminals.
No crec que fóra res de l'altre món, res descabellat, que una de les dues últimes tribus europees (l'altra és la dels lapons) aconseguís la seua independència, o alguna de les graduals possibilitats entre una situació colonial com la que van tindre en algun moment ja fa anys, l'autonomia actual i una independència absoluta (???).
Però, ja està bé de pistoles, ja està bé de bombes, d'amenaces, de morts, de crims.
Ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou.
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Un altre mort i un ferit molt greu a mans d'uns assassins que, quan seran capturats, gaudiran del avantatges d'aquestes democràcies occidentals, imperfectes, capitalistes, i tantes altres coses que se'n diuen.
Cap idea, cap ni una, per vàlida que puga ser, mereixerà mai una mort.
Però no oblidem que la gran majoria d'idees, d'ideals, llevat de molt escasses excepcions, no són criminals, són les persones (persones?) que maten en el seu nom, els criminals.
No crec que fóra res de l'altre món, res descabellat, que una de les dues últimes tribus europees (l'altra és la dels lapons) aconseguís la seua independència, o alguna de les graduals possibilitats entre una situació colonial com la que van tindre en algun moment ja fa anys, l'autonomia actual i una independència absoluta (???).
Però, ja està bé de pistoles, ja està bé de bombes, d'amenaces, de morts, de crims.
Ja n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou.
Museu de Lleida
Museu de Lleida
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Avui visitem el Museu de Lleida, acabat d'inaugurar ahir mateix.
Deixant a banda la polèmica amb l'administració veïna d'Aragó, que el museu no refusa, per la col·lecció diocesana d'art religiós, iniciada pel bisbe Messeguer, una part de la qual va pertànyer en algun moment a parròquies de la franja, la col·lecció prehistòrica i històrica (ibers, romans, i en part també visigots, musulmans, cristians) de ceràmica és esplèndida.
En poques paraules, un museu a visitar.
Escrito por: jpolinya el 01 Dic 2007 - URL Permanente
Avui visitem el Museu de Lleida, acabat d'inaugurar ahir mateix.
Deixant a banda la polèmica amb l'administració veïna d'Aragó, que el museu no refusa, per la col·lecció diocesana d'art religiós, iniciada pel bisbe Messeguer, una part de la qual va pertànyer en algun moment a parròquies de la franja, la col·lecció prehistòrica i històrica (ibers, romans, i en part també visigots, musulmans, cristians) de ceràmica és esplèndida.
En poques paraules, un museu a visitar.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)