Galtades, carxots, bescollades, bateculs...
Escrito por: jpolinya el 14 Dic 2007 - URL Permanente
Llegesc a El País que torna la polèmica sobre la prohibició absoluta o la permissivitat dels càstigs físics als xiquets.
Totalment d'acord en que la violència física és la mostra d'un fracàs previ en l'educació dels fills.
Però sense ser cap expert en temes d'educació, estic plenament convençut que la correcta combinació de premis i càstigs és una part indefugible de l'educació.
I parle de correcta combinació i de justícia en la seua aplicació, és a dir proporcionalitat i immediatesa (o al menys una suficient proximitat temporal que permeta el sancionat amb un qualsevol premi o càstig relacionar aquests amb l'acció sancionada)
Dit açò, i me n'adone que no estic parlant només de xiquets, l'actual sistema de justícia per als majors donaria molt que parlar, és més cruel un batecul que un silenci prolongat dels pares? No crec que siga gens convenient magnificar els traumes infantils. Tampoc menystenir-los, és clar.
Recorde un acudit del Forges, on el pare d'un xiquet que va amb una motoserra a la mà, li diu a un pobre home amb la cama tallada i xorrant sang, "no li cride al meu fill que me'l traumatitza"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada