Companys de viatge
Escrito por: jpolinya el 17 Nov 2007 - URL Permanente
Als meus, ja llunyans, temps d'universitat, era moda entre els qui aleshores manaven per la gràcia d'una guerra a la que tenien la barra de dir-li déu, anomenar companys de viatge aquells qui, tot i no pertànyer a cap dels múltiples partits comunistes, marxistes, marxistes-leninistes, maoistes, trotskistes, i un llarg etc. eixíem al carrer amb ells per dir prou, no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món.
Mai no m'ha agradat aquesta definició primària, l'única intenció de la qual era "rescatar de les forces del mal" aquells que, en no ser encara oficialment comunistes, podien ser contabilitzats dintre dels "seus".
És ben cert també, que la confiança amb que ens miraven els oficialment proscrits, tampoc no era una cosa de l'altre món. Sabien que la mirada crítica continuaria estan ahí, i que la nostra adhesió no seria mai tan total com voldrien.
Ara, passat el temps, hem assistit a migracions espectaculars d'una banda a l'altra de l'espectre polític, i em ratifique en la meua idea que som els antics companys de viatge els qui seguim mantenint aquella posició centrada, lleugerament esquerrana, que ens va permetre ingressar millor o pitjor en el club de les nacions occidentals demòcrates, amb un aterratge no excessivament accidentat.
En nom del antics companys de viatge, i per la poca dignitat que ens queda, m'agradaria que aquesta mal anomenada crisi del tribunal constitucional es resolgués de l'única forma sensata possible: amb una bona botifarra coral per part dels components. Una dimissió col·lectiva que deixés els polítics amb el cul a l'aire.
dissabte, 17 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
17-11-2007
finger39 dijo
Home seria l'ho millor una bona butifarra ..pero aixo ja saps que no ho faran mai
salud
Publica un comentari a l'entrada