Quin país, quina vergonya!
Escrito por: jpolinya el 30 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir hi hagué un atemptat, afortunadament sense víctimes, l'objectiu del qual era la seu d'ERPV a la ciutat de València.
La notícia ha originat una sèrie de comentaris (30) al diari Levante en la seua edició digital.
Llegits els comentaris:
vint dels trenta (67%) condemnen clarament l'atemptat, la majoria des d'una posició d'esquerres i nacionalista, si bé he de reconèixer que en algunes d'aquestes condemnes s'endevina que un atemptat en sentit contrari no hagués estat tan clarament condemnat.
cinc dels trenta (17%) justifiquen l'atemptat donat el caràcter suposadament català de les víctimes
Tres (10%) es reconeixen anticatalans, però condemnen l'atemptat, defenent que no és el camí.
Dos (7%) no tenen massa a veure amb el tema i són més atacs personals que altra cosa.
Em preocupa molt aquest 17% partidari de la Kale Barraka, i sobretot em preocupa la tradicional ineficàcia de la policia, i la postura oficial del partit dominant quan parla de que, TOTAL, la metralla no eren més que uns quants claus i unes quantes boles de rodament.
A què esperen? a que hi hagen morts?
divendres, 30 de novembre del 2007
dijous, 29 de novembre del 2007
Pleonasme necessari?
Pleonasme necessari?
Escrito por: jpolinya el 29 Nov 2007 - URL Permanente
Un artefacte ha esclatat davant la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià a la ciutat de València. No és el primer. Desgraciadament no serà l'últim.
Encara que molt casolà, primitiu i imperfecte, la intenció criminal en forma de tatxes, cargols i altra metralla estava garantida.
Joan Fuster va patir dos atemptats, Sanchis Guarner un, la llibreria 3i4 uns quants, la llibreria Àmbit uns quants més, la Universitat, i tants etcèteres
ERPV sap de què (i sobre tot de qui) parla quan acusa l'ultra dreta blavera anticatalana.
Hi hauria prou si hagués parlat senzillament de la dreta?, possiblement.
Desafortunadament, a València, és quasi equivalent.
ERPV incurreix en un pleonasme: acumulació d'adjectius per donar més força a la idea que hom vol expressar.
Ara, esperem (no confondre esperar amb confiar) que la policia, per una vegada, actue i detinga els qui (tot lo món a València sap qui són) ho han fet.
Quant al autors intel·lectuals (ara que s'ha posat de moda la parauleta) són intocables, els podrien buscar al Consell (o Consejo donada la seua tendència a no soltar-ne ni una en l'idioma oficial del País)
Escrito por: jpolinya el 29 Nov 2007 - URL Permanente
Un artefacte ha esclatat davant la seu d'Esquerra Republicana del País Valencià a la ciutat de València. No és el primer. Desgraciadament no serà l'últim.
Encara que molt casolà, primitiu i imperfecte, la intenció criminal en forma de tatxes, cargols i altra metralla estava garantida.
Joan Fuster va patir dos atemptats, Sanchis Guarner un, la llibreria 3i4 uns quants, la llibreria Àmbit uns quants més, la Universitat, i tants etcèteres
ERPV sap de què (i sobre tot de qui) parla quan acusa l'ultra dreta blavera anticatalana.
Hi hauria prou si hagués parlat senzillament de la dreta?, possiblement.
Desafortunadament, a València, és quasi equivalent.
ERPV incurreix en un pleonasme: acumulació d'adjectius per donar més força a la idea que hom vol expressar.
Ara, esperem (no confondre esperar amb confiar) que la policia, per una vegada, actue i detinga els qui (tot lo món a València sap qui són) ho han fet.
Quant al autors intel·lectuals (ara que s'ha posat de moda la parauleta) són intocables, els podrien buscar al Consell (o Consejo donada la seua tendència a no soltar-ne ni una en l'idioma oficial del País)
dimecres, 28 de novembre del 2007
El Ppaís Valencià i la informació que ens neguen
El Ppaís Valencià i la informació que ens neguen
Escrito por: jpolinya el 28 Nov 2007 - URL Permanente
No és només l'escandalosa pressió (multes astronòmiques incloses) per impedir que ens arribe la TV3, avui llegesc que l'ajuntament de València ha decidit impedir que els del Fòrum per la memòria del País Valencià puguen accedir als llibres de registre d'enterraments dipositats a l'oficina d'informació del Cementiri General de la ciutat de València.
El buidat d'aquests llibres, que la gent del Fòrum porta realitzant des de fa uns dos anys, ha permés conéixer a moltes famílies la fossa comuna (hi han unes quantes al Cementiri General de la ciutat de València) on van ser soterrats els seus parents assassinats o simplement podrits a les infectes pressons franquistes de la postguerra.
Segons sembla, la base legal d'aquesta nova cacicada és la sentència del TSJ a favor de que una de les fosses a la secció setena del CG sigui coberta de ciment, per edificar sobre ella un grapat més de nínxols. En la citada sentència, el tribunal superior de justícia es permet recriminar a l'ajuntament el haver consentit l'accés als llibres «sin que haya adoptado siquiera las debidas medidas de protección a los datos que con excesiva facilidad ha expuesto sin las previas cautelas que en ocasiones el propio ordenamiento jurídico establece».
Increïble?
NO,
senzillament PP, València, Justícia
Escrito por: jpolinya el 28 Nov 2007 - URL Permanente
No és només l'escandalosa pressió (multes astronòmiques incloses) per impedir que ens arribe la TV3, avui llegesc que l'ajuntament de València ha decidit impedir que els del Fòrum per la memòria del País Valencià puguen accedir als llibres de registre d'enterraments dipositats a l'oficina d'informació del Cementiri General de la ciutat de València.
El buidat d'aquests llibres, que la gent del Fòrum porta realitzant des de fa uns dos anys, ha permés conéixer a moltes famílies la fossa comuna (hi han unes quantes al Cementiri General de la ciutat de València) on van ser soterrats els seus parents assassinats o simplement podrits a les infectes pressons franquistes de la postguerra.
Segons sembla, la base legal d'aquesta nova cacicada és la sentència del TSJ a favor de que una de les fosses a la secció setena del CG sigui coberta de ciment, per edificar sobre ella un grapat més de nínxols. En la citada sentència, el tribunal superior de justícia es permet recriminar a l'ajuntament el haver consentit l'accés als llibres «sin que haya adoptado siquiera las debidas medidas de protección a los datos que con excesiva facilidad ha expuesto sin las previas cautelas que en ocasiones el propio ordenamiento jurídico establece».
Increïble?
NO,
senzillament PP, València, Justícia
dimarts, 27 de novembre del 2007
El jutge Vázquez Honrubia i l'article 3.1 de la constitució espanyola
El jutge Vázquez Honrubia i l'article 3.1 de la constitució espanyola
Escrito por: jpolinya el 27 Nov 2007 - URL Permanente
Llegesc a la sentència de la foto del rei cremada a Girona, l'explicació de per què no hi ha hagut indefensió dels acusats al no admetre un traductor de català al judici.
El senyor jutge Vázquez Honrubia, que va tractar d'impedir que els dos joves s'expressaren en català (cosa en la que no va a reeixir, sota el meu punt de vista, afortunadament) diu que no existí indefensió, ja que els acusats en la seua qualitat d'espanyols i d'acord amb l'article 3.1 de la constitució tenen l'obligació de conéixer el castellà i el dret d'usar-lo
Em fa la impressió, després de llegir el text de la sentència, de que en cap moment els acusats ni directament ni a través dels seus advocats, van negar que conegueren i comprengueren l'espanyol, ni li van exigir al jutge que parlés català, ni que traduís les seues paraules al repetit idioma.
Però em sembla també que el dret a usar una certa cosa (per exemple un idioma) porta implícit el dret de no fer-ne us, d'altra forma no seria dret sinó deure, i no és això el que diu l'article citat.
La indefensió, més bé, sorgeix de la probable falta de comprensió del jutge qui, evidentment, no tenia cap obligació de conèixer el català, però que malgrat el seu monolingüisme, no hi va posar els mitjans adequats per solucionar aquesta carència, mitjançant la utilització d'un traductor competent.
I em sembla ben pobra l'excusa de que el tribunal no radicava a la comunitat autònoma dels acusats, on sí que els hagués pogut permetre la utilització del seu (de ells) idioma. No eren pas els acusats els que havien elegit el lloc del judici.
Escrito por: jpolinya el 27 Nov 2007 - URL Permanente
Llegesc a la sentència de la foto del rei cremada a Girona, l'explicació de per què no hi ha hagut indefensió dels acusats al no admetre un traductor de català al judici.
El senyor jutge Vázquez Honrubia, que va tractar d'impedir que els dos joves s'expressaren en català (cosa en la que no va a reeixir, sota el meu punt de vista, afortunadament) diu que no existí indefensió, ja que els acusats en la seua qualitat d'espanyols i d'acord amb l'article 3.1 de la constitució tenen l'obligació de conéixer el castellà i el dret d'usar-lo
Em fa la impressió, després de llegir el text de la sentència, de que en cap moment els acusats ni directament ni a través dels seus advocats, van negar que conegueren i comprengueren l'espanyol, ni li van exigir al jutge que parlés català, ni que traduís les seues paraules al repetit idioma.
Però em sembla també que el dret a usar una certa cosa (per exemple un idioma) porta implícit el dret de no fer-ne us, d'altra forma no seria dret sinó deure, i no és això el que diu l'article citat.
La indefensió, més bé, sorgeix de la probable falta de comprensió del jutge qui, evidentment, no tenia cap obligació de conèixer el català, però que malgrat el seu monolingüisme, no hi va posar els mitjans adequats per solucionar aquesta carència, mitjançant la utilització d'un traductor competent.
I em sembla ben pobra l'excusa de que el tribunal no radicava a la comunitat autònoma dels acusats, on sí que els hagués pogut permetre la utilització del seu (de ells) idioma. No eren pas els acusats els que havien elegit el lloc del judici.
I, en capella, Serra Perenxisa
I, en capella, Serra Perenxisa
Escrito por: jpolinya el 27 Nov 2007 - URL Permanente
TANCAMENT IMMINENT DEL REPETIDOR
DE TV3 D'ACPV
SITUAT A LA SERRA
CARRASQUETA (XIXONA- ALACANT)
ESTIGAU ALERTA!!!!
ES POT PRODUIR AQUESTA SETMANA
EIXIRAN AUTOBUSOS DES DE:
ALACANT: tlf:
ALCOI: tlf:
ELX: tlf:
GANDIA: tlf:
VALÈNCIA: tlf:
CASTELLÓ“: tlf:
VILA-REAL: tlf:
PER RESERVAR LA VOSTRA PLAÇA:
Podeu posar-vos en contacte als telèfons dalt indicats o bé a:
campanyatv3@acpv.cat (pregunteu per Irina)
dilluns, 26 de novembre del 2007
A quatre mesos de les eleccions
A quatre mesos de les eleccions
Escrito por: jpolinya el 26 Nov 2007 - URL Permanente
Aquest matí, a les set, la SER informa que el PSOE incrementa distància amb el PP i que, segons el "Pulsómetro", s'aproximen a una majoria absoluta.
Llegesc el País, i me n'assabente que el senyor Rodríguez Zapatero demana una majoria suficient que l'ajude (ens ajude) a desbloquejar la situació creada per la postura del PP.
Cristo!, com diria el meu paisà Joan Fuster, que no puguen arribar més que a una minoria majoritària, confortable si voleu, però minoria. Que necessiten pactar, perquè si no és així, mal anirem.
D'absolut, ni el vodka.
Escrito por: jpolinya el 26 Nov 2007 - URL Permanente
Aquest matí, a les set, la SER informa que el PSOE incrementa distància amb el PP i que, segons el "Pulsómetro", s'aproximen a una majoria absoluta.
Llegesc el País, i me n'assabente que el senyor Rodríguez Zapatero demana una majoria suficient que l'ajude (ens ajude) a desbloquejar la situació creada per la postura del PP.
Cristo!, com diria el meu paisà Joan Fuster, que no puguen arribar més que a una minoria majoritària, confortable si voleu, però minoria. Que necessiten pactar, perquè si no és així, mal anirem.
D'absolut, ni el vodka.
diumenge, 25 de novembre del 2007
Una mica de turisme
Una mica de turisme
Escrito por: jpolinya el 25 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir i avui dedicat a Aragó. Quin descans!
Ahir dissabte Valle del Tena, Piedrafita de Jaca, La Cuniacha. Un petit parc amb uns quants grups d'animals que disposen de suficient espai vital. Daines, rens, cérvols, linx, cabres, bisons, cavalls, llops. Esquirols en llibertat, una rabosa per la carretera... i un paisatge senzillament esplèndid. El trajecte dins del parc, una passejada de aproximadament dues hores, amb algun desnivell que als mes cinquanta tants ja comence a notar.
A la tornada, ens aturem a Ipiés a comprar xocalata a "Chocolates de la abuela", petit obrador regentat per un argentí i la seua dona.
Avui, Monegros, Lanaja, Cartoixa de las fuentes. Celebració del 500 anys de la seua fundació. Malgrat la desamortització, la guerra i la postguerra, no solament continua en peu sinó que presenta una col·lecció de frescos de Fra Manuel Bayeu, cunyat de Goya, realment genial. I on la humitat no ha arribat, els colors es conserven amb una puresa meravellosa.
Només una queixa, haurien d'actualitzar la informació a Internet, ja que no es correspon a la realitat. Es pot visitar cada diumenge, i no un sol dia a l'any com figura a les pàgines visitades. Si algú llegeix açò i hi vol arribar, hi ha d'anar a Lanaja, prop de Sariñena, i des d'allí, prendre la carretera 1221. A uns quatre quilòmetres trobarà el monestir.
Tornant a Saragossa ens parem a dinar a Leciñena al santuari de "Nuestra Señora de Magallón". Una mostra de com restaurar, conservar i aprofitar el patrimoni d'un poble, transformant en alberg i restaurant a preus mòdics, un lloc de culte i pelegrinatge, tot conservant la seua funció primera. Recomanable.
Escrito por: jpolinya el 25 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir i avui dedicat a Aragó. Quin descans!
Ahir dissabte Valle del Tena, Piedrafita de Jaca, La Cuniacha. Un petit parc amb uns quants grups d'animals que disposen de suficient espai vital. Daines, rens, cérvols, linx, cabres, bisons, cavalls, llops. Esquirols en llibertat, una rabosa per la carretera... i un paisatge senzillament esplèndid. El trajecte dins del parc, una passejada de aproximadament dues hores, amb algun desnivell que als mes cinquanta tants ja comence a notar.
A la tornada, ens aturem a Ipiés a comprar xocalata a "Chocolates de la abuela", petit obrador regentat per un argentí i la seua dona.
Avui, Monegros, Lanaja, Cartoixa de las fuentes. Celebració del 500 anys de la seua fundació. Malgrat la desamortització, la guerra i la postguerra, no solament continua en peu sinó que presenta una col·lecció de frescos de Fra Manuel Bayeu, cunyat de Goya, realment genial. I on la humitat no ha arribat, els colors es conserven amb una puresa meravellosa.
Només una queixa, haurien d'actualitzar la informació a Internet, ja que no es correspon a la realitat. Es pot visitar cada diumenge, i no un sol dia a l'any com figura a les pàgines visitades. Si algú llegeix açò i hi vol arribar, hi ha d'anar a Lanaja, prop de Sariñena, i des d'allí, prendre la carretera 1221. A uns quatre quilòmetres trobarà el monestir.
Tornant a Saragossa ens parem a dinar a Leciñena al santuari de "Nuestra Señora de Magallón". Una mostra de com restaurar, conservar i aprofitar el patrimoni d'un poble, transformant en alberg i restaurant a preus mòdics, un lloc de culte i pelegrinatge, tot conservant la seua funció primera. Recomanable.
dissabte, 24 de novembre del 2007
I ara un llibre
I ara un llibre
Escrito por: jpolinya el 24 Nov 2007 - URL Permanente
M'entere de que Pilar Manjón s'ha sentit perjudicada per una informació apareguda al llibre de la dona del jutge Bermúdez, el de l'11 M
Sembla que s'hi parla de la denúncia que, en nom d'una altra persona, i com a testimoni protegit, va fer a través del jutge Bermúdez. I que això l'ha deixada en evidència, i en perill per tant, davant dels terroristes islamistes que, com tots els terroristes, tenen fluix el cervell i fàcil la bomba.
Lector empedreït com sóc, segurament ni compraré ni llegiré aquest llibre. M'interessen més bé poc les xafarderies, i tinc en molt bona estima tant a Pilar Manjón, el discurs de la qual davant de la comissió del parlament que tractava sobre l'atemptat va ser extraordinari, com al jutge Bermúdez, el comportament del qual pilotant un dels judicis més importants del nostre temps, ha de ser qualificat com a modèlic.
Em fa la impressió que el llibre era prescindible, i que la dona del jutge, si volia escriure de res, podria haver elegit qualsevol altre tema.
Escrito por: jpolinya el 24 Nov 2007 - URL Permanente
M'entere de que Pilar Manjón s'ha sentit perjudicada per una informació apareguda al llibre de la dona del jutge Bermúdez, el de l'11 M
Sembla que s'hi parla de la denúncia que, en nom d'una altra persona, i com a testimoni protegit, va fer a través del jutge Bermúdez. I que això l'ha deixada en evidència, i en perill per tant, davant dels terroristes islamistes que, com tots els terroristes, tenen fluix el cervell i fàcil la bomba.
Lector empedreït com sóc, segurament ni compraré ni llegiré aquest llibre. M'interessen més bé poc les xafarderies, i tinc en molt bona estima tant a Pilar Manjón, el discurs de la qual davant de la comissió del parlament que tractava sobre l'atemptat va ser extraordinari, com al jutge Bermúdez, el comportament del qual pilotant un dels judicis més importants del nostre temps, ha de ser qualificat com a modèlic.
Em fa la impressió que el llibre era prescindible, i que la dona del jutge, si volia escriure de res, podria haver elegit qualsevol altre tema.
divendres, 23 de novembre del 2007
L'església (catòlica) contra els llocs de culte (no catòlics)
L'església (catòlica) contra el llocs de culte (no catòlics)
Escrito por: jpolinya el 23 Nov 2007 - URL Permanente
El govern de la generalitat de dalt ha aprovat una llei que pretén regular la concessió municipal d'espais dedicats al culte, i les condicions mínimes que aquests hauran de tindre.
Just i necessari, si atenem a les queixes del veïns per la falta d'insonorització dels que actualment utilitza la comunitat musulmana.
L'església catòlica fent honor a les ensenyances evangèliques ha aplaudit la llei, i mentre aquesta no estiga en vigor, ofereix els seus locals perquè puguen ser utilitzats pels creients practicants d'altres confessions.
NO, que era broma.
On aniríem a parar si els capitostos d'aquesta església catòlica (universal vol dir el nom) feren cas del missatge de pau i amor d'aquell tal Jesús el Crist de qui cada any, pel solstici d'hivern, els catòlics celebren el seu aniversari.
Escrito por: jpolinya el 23 Nov 2007 - URL Permanente
El govern de la generalitat de dalt ha aprovat una llei que pretén regular la concessió municipal d'espais dedicats al culte, i les condicions mínimes que aquests hauran de tindre.
Just i necessari, si atenem a les queixes del veïns per la falta d'insonorització dels que actualment utilitza la comunitat musulmana.
L'església catòlica fent honor a les ensenyances evangèliques ha aplaudit la llei, i mentre aquesta no estiga en vigor, ofereix els seus locals perquè puguen ser utilitzats pels creients practicants d'altres confessions.
NO, que era broma.
On aniríem a parar si els capitostos d'aquesta església catòlica (universal vol dir el nom) feren cas del missatge de pau i amor d'aquell tal Jesús el Crist de qui cada any, pel solstici d'hivern, els catòlics celebren el seu aniversari.
dimecres, 21 de novembre del 2007
Vaya por Dios! senyor bisbe Amigo...
Vaya por Dios! senyor bisbe Amigo...
Escrito por: jpolinya el 21 Nov 2007 - URL Permanente
Per una punyetera vegada que trobem un bisbe, que s'atreveix a dir que no tot va ser tal com durant una pila d'anys ens ho han contat, i que a la guerra incivil espanyola, i a la postguerra, l'actuació de l'església no va ser gaire correcta, per ser suaus, i que potser convinga demanar perdó als perjudicats, que en van ser molts, surt immediatament un senyor bisbe de Sevilla dient que l'opinió d'aquell senyor bisbe Blázquez no representa l'opinió de l'Església, i que potser l'hem mal interpretat.
Aquest senyor bisbe Amigo (no és cap broma, és el seu cognom) fa bé en defensar l'indefensable. Afortunadament viu a Sevilla, molt lluny d'aquell país heretge i salvatge on li ha pertocat viure i pastorejar al senyor Blázquez i que segurament l'ha contaminat posant-lo a favor de totes les etes, i dels rojos, i ...
Amb "amigos" així, qui necessita enemics?
Escrito por: jpolinya el 21 Nov 2007 - URL Permanente
Per una punyetera vegada que trobem un bisbe, que s'atreveix a dir que no tot va ser tal com durant una pila d'anys ens ho han contat, i que a la guerra incivil espanyola, i a la postguerra, l'actuació de l'església no va ser gaire correcta, per ser suaus, i que potser convinga demanar perdó als perjudicats, que en van ser molts, surt immediatament un senyor bisbe de Sevilla dient que l'opinió d'aquell senyor bisbe Blázquez no representa l'opinió de l'Església, i que potser l'hem mal interpretat.
Aquest senyor bisbe Amigo (no és cap broma, és el seu cognom) fa bé en defensar l'indefensable. Afortunadament viu a Sevilla, molt lluny d'aquell país heretge i salvatge on li ha pertocat viure i pastorejar al senyor Blázquez i que segurament l'ha contaminat posant-lo a favor de totes les etes, i dels rojos, i ...
Amb "amigos" així, qui necessita enemics?
dimarts, 20 de novembre del 2007
A qualsevol cosa li diuen universitat
A qualsevol cosa li diuen universitat
Escrito por: jpolinya el 20 Nov 2007 - URL Permanente
Notícia llegida avui, i que transcric tal qual:
"El Observatorio de Bioética de la Universidad Católica San Vicente Mártir de Valencia tiene su propia visión sobre la lucha contra el sida, según se desprende de las intervenciones del VI Congreso Nacional de Bioética que acogió hasta el sábado la institución dependiente del Arzobispado. Primera conclusión: los condones no sirven. Segunda: las únicas protecciones verdaderas son la monogamia y la castidad."
Supose que si, els guants metàlics que porten els qui netegen el peix als mercats, tinguessin algun significat mínimament sexual, eixiria qualsevol professor (millor no dir noms) de qualsevol universitat religiosa (millor no citar religions, totes venen a ser més o menys iguals) a dir-nos que no serveixen (els guants) i que no ofereixen cap protecció segura. Que allò millor i més correcte si volem anar al cel és no netejar, ni menjar peix.
I tenen públic els bandarres.
Ja ho sé que també existeix el Club de la Comedia, però el seu humor no és tan heavy
Escrito por: jpolinya el 20 Nov 2007 - URL Permanente
Notícia llegida avui, i que transcric tal qual:
"El Observatorio de Bioética de la Universidad Católica San Vicente Mártir de Valencia tiene su propia visión sobre la lucha contra el sida, según se desprende de las intervenciones del VI Congreso Nacional de Bioética que acogió hasta el sábado la institución dependiente del Arzobispado. Primera conclusión: los condones no sirven. Segunda: las únicas protecciones verdaderas son la monogamia y la castidad."
Supose que si, els guants metàlics que porten els qui netegen el peix als mercats, tinguessin algun significat mínimament sexual, eixiria qualsevol professor (millor no dir noms) de qualsevol universitat religiosa (millor no citar religions, totes venen a ser més o menys iguals) a dir-nos que no serveixen (els guants) i que no ofereixen cap protecció segura. Que allò millor i més correcte si volem anar al cel és no netejar, ni menjar peix.
I tenen públic els bandarres.
Ja ho sé que també existeix el Club de la Comedia, però el seu humor no és tan heavy
dilluns, 19 de novembre del 2007
Tots a la Carrasqueta
Tots a la Carrasqueta
Escrito por: jpolinya el 19 Nov 2007 - URL Permanente
El govern pepero de la CAV o comunitat anònima (sense nom) de València, territori conegut antigament i per uns pocs resistents sense dret a representació política, per País Valencià, ha aconseguit que un jutge els permeta tancar un dels repetidors que ens deixen veure una televisió en el nostre idioma emesa des de la generalitat de dalt, altrament coneguda com Catalunya.
Tot això malgrat les notícies de conversacions a tres bandes entre la generalitat de dalt, la de baix i el govern espanyol, i les concessions en forma de multiplexos addicionals.
Acció Cultural del País Valencià ens convoca a manifestar la nostra oposició a aquestes mesures amb una concentració que els dificulte al màxim l'accés.
http://www.scribd.com/doc//carta-socis-concentracio-Serra-Carrasqueta
Tots contra aquest retall de la nostra llibertat de informació
Escrito por: jpolinya el 19 Nov 2007 - URL Permanente
El govern pepero de la CAV o comunitat anònima (sense nom) de València, territori conegut antigament i per uns pocs resistents sense dret a representació política, per País Valencià, ha aconseguit que un jutge els permeta tancar un dels repetidors que ens deixen veure una televisió en el nostre idioma emesa des de la generalitat de dalt, altrament coneguda com Catalunya.
Tot això malgrat les notícies de conversacions a tres bandes entre la generalitat de dalt, la de baix i el govern espanyol, i les concessions en forma de multiplexos addicionals.
Acció Cultural del País Valencià ens convoca a manifestar la nostra oposició a aquestes mesures amb una concentració que els dificulte al màxim l'accés.
http://www.scribd.com/doc//carta-socis-concentracio-Serra-Carrasqueta
Tots contra aquest retall de la nostra llibertat de informació
dissabte, 17 de novembre del 2007
Companys de viatge
Companys de viatge
Escrito por: jpolinya el 17 Nov 2007 - URL Permanente
Als meus, ja llunyans, temps d'universitat, era moda entre els qui aleshores manaven per la gràcia d'una guerra a la que tenien la barra de dir-li déu, anomenar companys de viatge aquells qui, tot i no pertànyer a cap dels múltiples partits comunistes, marxistes, marxistes-leninistes, maoistes, trotskistes, i un llarg etc. eixíem al carrer amb ells per dir prou, no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món.
Mai no m'ha agradat aquesta definició primària, l'única intenció de la qual era "rescatar de les forces del mal" aquells que, en no ser encara oficialment comunistes, podien ser contabilitzats dintre dels "seus".
És ben cert també, que la confiança amb que ens miraven els oficialment proscrits, tampoc no era una cosa de l'altre món. Sabien que la mirada crítica continuaria estan ahí, i que la nostra adhesió no seria mai tan total com voldrien.
Ara, passat el temps, hem assistit a migracions espectaculars d'una banda a l'altra de l'espectre polític, i em ratifique en la meua idea que som els antics companys de viatge els qui seguim mantenint aquella posició centrada, lleugerament esquerrana, que ens va permetre ingressar millor o pitjor en el club de les nacions occidentals demòcrates, amb un aterratge no excessivament accidentat.
En nom del antics companys de viatge, i per la poca dignitat que ens queda, m'agradaria que aquesta mal anomenada crisi del tribunal constitucional es resolgués de l'única forma sensata possible: amb una bona botifarra coral per part dels components. Una dimissió col·lectiva que deixés els polítics amb el cul a l'aire.
Escrito por: jpolinya el 17 Nov 2007 - URL Permanente
Als meus, ja llunyans, temps d'universitat, era moda entre els qui aleshores manaven per la gràcia d'una guerra a la que tenien la barra de dir-li déu, anomenar companys de viatge aquells qui, tot i no pertànyer a cap dels múltiples partits comunistes, marxistes, marxistes-leninistes, maoistes, trotskistes, i un llarg etc. eixíem al carrer amb ells per dir prou, no, diguem no, nosaltres no som d'eixe món.
Mai no m'ha agradat aquesta definició primària, l'única intenció de la qual era "rescatar de les forces del mal" aquells que, en no ser encara oficialment comunistes, podien ser contabilitzats dintre dels "seus".
És ben cert també, que la confiança amb que ens miraven els oficialment proscrits, tampoc no era una cosa de l'altre món. Sabien que la mirada crítica continuaria estan ahí, i que la nostra adhesió no seria mai tan total com voldrien.
Ara, passat el temps, hem assistit a migracions espectaculars d'una banda a l'altra de l'espectre polític, i em ratifique en la meua idea que som els antics companys de viatge els qui seguim mantenint aquella posició centrada, lleugerament esquerrana, que ens va permetre ingressar millor o pitjor en el club de les nacions occidentals demòcrates, amb un aterratge no excessivament accidentat.
En nom del antics companys de viatge, i per la poca dignitat que ens queda, m'agradaria que aquesta mal anomenada crisi del tribunal constitucional es resolgués de l'única forma sensata possible: amb una bona botifarra coral per part dels components. Una dimissió col·lectiva que deixés els polítics amb el cul a l'aire.
dijous, 15 de novembre del 2007
Benimaclet, califat independent
Benimaclet, califat independent
Escrito por: jpolinya el 15 Nov 2007 - URL Permanente
Antic habitant del barri, la notícia de la insigne alcaldessa de València ensopegant contra un rastell llargament denunciat pels veïns, m'ha retornat com la magdalena de Proust, la flaire d'aquells temps en que tot era possible, on l'alegria de la llibertat en recuperació, ens portava a inventar-nos banderes, com la senyera pirata, o la de Benimaclet, califat independent.
Després desembarcà l'Abril Martorell, i s'inventaren, amb l'aquiescència del socialistes, una guerra de banderes, i una guerra de llengües, que ens ha portat a allò que som en aquests moments, l'única comunitat sense nom, on l'únic projecte polític consisteix en un anticatalanisme primari com a senyal d'identitat.
Anys de Zaplanes, de Camps (de golf), de Rites
I així ens va. I, previsiblement així ens anirà en el pròxim futur, si un miracle no ho arregla.
Fa molt temps que no hi crec en miracles!
Escrito por: jpolinya el 15 Nov 2007 - URL Permanente
Antic habitant del barri, la notícia de la insigne alcaldessa de València ensopegant contra un rastell llargament denunciat pels veïns, m'ha retornat com la magdalena de Proust, la flaire d'aquells temps en que tot era possible, on l'alegria de la llibertat en recuperació, ens portava a inventar-nos banderes, com la senyera pirata, o la de Benimaclet, califat independent.
Després desembarcà l'Abril Martorell, i s'inventaren, amb l'aquiescència del socialistes, una guerra de banderes, i una guerra de llengües, que ens ha portat a allò que som en aquests moments, l'única comunitat sense nom, on l'únic projecte polític consisteix en un anticatalanisme primari com a senyal d'identitat.
Anys de Zaplanes, de Camps (de golf), de Rites
I així ens va. I, previsiblement així ens anirà en el pròxim futur, si un miracle no ho arregla.
Fa molt temps que no hi crec en miracles!
dimecres, 14 de novembre del 2007
Cuneros i altres paracaigudistes
Cuneros i altres paracaigudistes
Escrito por: jpolinya el 14 Nov 2007 - URL Permanente
El Pp de València (sóc incapaç de creure'l valencià) es despenja amb l'acusació de que Mª Teresa de la Vega, vicepresidenta del govern d'Espanya, i futura encapçaladora de la llista del Psoe de València (tampoc no crec que siga un partit gaire valencià) no pot ser considerada valenciana.
Tinc entès que és nascuda a València. Per circumstàncies familiars, és cert, però nascuda. No crec que excercesca molt, però nascuda.
I que això ho diga el partit de Zaplana, Trillo, i tuti quanti, és si més no, estrambòtic.
Les maquinàries dels partits s'han posat en marxa, i ens aixafaran a tots els qui caiguem sota les seues botes.
Però candidat per candidat, preferesc la vice de la Vega, executiva, treballadora, correcta, als inefables Zaplana, Trillo, Martínez Pujalte, Camps, Fabra, de España..., gent de denúncia fàcil que millor no qualificar.
Com diuen al poble: "Quants en cria la farina, i ella fina que fina..."
Escrito por: jpolinya el 14 Nov 2007 - URL Permanente
El Pp de València (sóc incapaç de creure'l valencià) es despenja amb l'acusació de que Mª Teresa de la Vega, vicepresidenta del govern d'Espanya, i futura encapçaladora de la llista del Psoe de València (tampoc no crec que siga un partit gaire valencià) no pot ser considerada valenciana.
Tinc entès que és nascuda a València. Per circumstàncies familiars, és cert, però nascuda. No crec que excercesca molt, però nascuda.
I que això ho diga el partit de Zaplana, Trillo, i tuti quanti, és si més no, estrambòtic.
Les maquinàries dels partits s'han posat en marxa, i ens aixafaran a tots els qui caiguem sota les seues botes.
Però candidat per candidat, preferesc la vice de la Vega, executiva, treballadora, correcta, als inefables Zaplana, Trillo, Martínez Pujalte, Camps, Fabra, de España..., gent de denúncia fàcil que millor no qualificar.
Com diuen al poble: "Quants en cria la farina, i ella fina que fina..."
dimarts, 13 de novembre del 2007
Justícia i temps. Els casos eterns.
Justícia i temps. Els casos eterns.
Escrito por: jpolinya el 13 Nov 2007 - URL Permanente
Cinc anys des del desastre del Prestige, i vuit jutges ja, per ara, que han passat pel cas.
Quatre anys del cas Fabra, i ignore quants jutges han passat pel cas.
Que la justícia tardana és molt semblant, si no equivalent, a la injustícia, crec que és acceptat per la majoria de la gent.
Però pitjor encara quan la sentència no arriba mai perquè hi ha que recomençar cada vegada la instrucció.
L'altre dia algú comentava que els jutges viuen en un altre món. No m'ho crec.
Senzillament, alguns d'ells, massa al meu entendre, es creuen d'una classe superior, no admeten que potser necessiten conèixer una mica la llengua del país on viuen, ignoren les seues carències, es creuen per damunt de les lleis.
I tot perquè creuen que tenen immunitat. O realment la tenen?.
Comence a pensar que en la immensa majoria dels casos, efectivament la tenen.
Escrito por: jpolinya el 13 Nov 2007 - URL Permanente
Cinc anys des del desastre del Prestige, i vuit jutges ja, per ara, que han passat pel cas.
Quatre anys del cas Fabra, i ignore quants jutges han passat pel cas.
Que la justícia tardana és molt semblant, si no equivalent, a la injustícia, crec que és acceptat per la majoria de la gent.
Però pitjor encara quan la sentència no arriba mai perquè hi ha que recomençar cada vegada la instrucció.
L'altre dia algú comentava que els jutges viuen en un altre món. No m'ho crec.
Senzillament, alguns d'ells, massa al meu entendre, es creuen d'una classe superior, no admeten que potser necessiten conèixer una mica la llengua del país on viuen, ignoren les seues carències, es creuen per damunt de les lleis.
I tot perquè creuen que tenen immunitat. O realment la tenen?.
Comence a pensar que en la immensa majoria dels casos, efectivament la tenen.
dilluns, 12 de novembre del 2007
¿Por qué no te callas?
¿por qué no te callas?
Escrito por: jpolinya el 12 Nov 2007 - URL Permanente
Vist l'èxit de la frase, -ja ha estat transformada en "rei-ggaton", i aquest en politonos- voldria afegir alguns comentaris no exactament innocents:
Alguns malpensats, entre la gent que conec, quan allò del colp d'estat a Venezuela, vam sospitar que el govern espanyol dirigit pel senyor Aznar no només se n'alegrava, sino que a més, no hi era ni aliè ni totalment neutral.
El que més em preocupa és que Daniel Ortega pense i diga que la diplomàcia espanyola ha fet quelcom semblant a Nicaragua quan a les eleccions.
Sembla que la funció de mitjancer exercida pel senyor rei don Juan Carlos I, no és gaire ben acollida, vistos els resultats finals i els comentaris haguts. Per cert, qui és qui li encomana aquestes funcions polítiques? el govern?, les empreses?
He quedat bocabadat de que el senyor Aznar haja agraït al senyor Rodríguez Zapatero la defensa rebuda. Supose que això li haurà incrementat alguns punts més -si cap- el seu dipòsit d'odi que ja deu ser ple a vessar.
Evidentment, el senyor Acebes i altres co-religionaris, han saltat immediatament a dir que tota la culpa és de Zp, tot oblidant la humiliació del seu cap honorífic en agrair -imagine que amb la boca més torta encara que de costum- la defensa rebuda.
En resum. Deixant a banda que Zapatero ha dit el que havia de dir, i que J. Carlos ha fet el que havia de fer, una cosa és clara: ni els països de parla hispana són la Commonwealth, ni el rei J. Carlos I és the queen Elizabeth II
Escrito por: jpolinya el 12 Nov 2007 - URL Permanente
Vist l'èxit de la frase, -ja ha estat transformada en "rei-ggaton", i aquest en politonos- voldria afegir alguns comentaris no exactament innocents:
Alguns malpensats, entre la gent que conec, quan allò del colp d'estat a Venezuela, vam sospitar que el govern espanyol dirigit pel senyor Aznar no només se n'alegrava, sino que a més, no hi era ni aliè ni totalment neutral.
El que més em preocupa és que Daniel Ortega pense i diga que la diplomàcia espanyola ha fet quelcom semblant a Nicaragua quan a les eleccions.
Sembla que la funció de mitjancer exercida pel senyor rei don Juan Carlos I, no és gaire ben acollida, vistos els resultats finals i els comentaris haguts. Per cert, qui és qui li encomana aquestes funcions polítiques? el govern?, les empreses?
He quedat bocabadat de que el senyor Aznar haja agraït al senyor Rodríguez Zapatero la defensa rebuda. Supose que això li haurà incrementat alguns punts més -si cap- el seu dipòsit d'odi que ja deu ser ple a vessar.
Evidentment, el senyor Acebes i altres co-religionaris, han saltat immediatament a dir que tota la culpa és de Zp, tot oblidant la humiliació del seu cap honorífic en agrair -imagine que amb la boca més torta encara que de costum- la defensa rebuda.
En resum. Deixant a banda que Zapatero ha dit el que havia de dir, i que J. Carlos ha fet el que havia de fer, una cosa és clara: ni els països de parla hispana són la Commonwealth, ni el rei J. Carlos I és the queen Elizabeth II
divendres, 9 de novembre del 2007
Millor tard que mai o els avantatges de les eleccions cada quatre anys
Millor tard que mai o els avantatges de les eleccions cada quatre anys
Escrito por: jpolinya el 09 Nov 2007 - URL Permanente
Llegit avui a Levante.
"Los secretarios generales del PP de la Comunitat Valenciana, Cataluña, Andalucía y Murcia se reunieron ayer en Castelló en la Cumbre por el Corredor Mediterráneo de alta velocidad y aseguraron que esta conexión ferroviaria entre el sur de España y Europa «será una realidad cuando gobierne Mariano Rajoy en la próxima legislatura». "
Ara només queda que l'altre partit estatal hi prenga nota.
Per cert, Múrcia, Andalusia: benvigudes, welcome, bienvenues, bienvenidas, benvindas (disculpeu que no ho sàpiga dir en euskera)
Escrito por: jpolinya el 09 Nov 2007 - URL Permanente
Llegit avui a Levante.
"Los secretarios generales del PP de la Comunitat Valenciana, Cataluña, Andalucía y Murcia se reunieron ayer en Castelló en la Cumbre por el Corredor Mediterráneo de alta velocidad y aseguraron que esta conexión ferroviaria entre el sur de España y Europa «será una realidad cuando gobierne Mariano Rajoy en la próxima legislatura». "
Ara només queda que l'altre partit estatal hi prenga nota.
Per cert, Múrcia, Andalusia: benvigudes, welcome, bienvenues, bienvenidas, benvindas (disculpeu que no ho sàpiga dir en euskera)
dijous, 8 de novembre del 2007
Justícia i olé!
justícia i olé!
Escrito por: jpolinya el 08 Nov 2007 - URL Permanente
Llegisc horroritzat que una jutgessa denega la custòdia compartida a una parella divorciada, adjudicant-la únicament a la mare, basant-se en la "incapacitat" per disminució física d'un esportista d'elit.
La minusvalidesa al·ludida sembla que consisteix en una lleugera coixesa que no li ha impedit guanyar diverses medalles en natació, ni menys encara tenir un treball estable.
A més a més, durant un temps, i mentre la parella tramitava el divorci, han estat compartint la custòdia del fill, sense cap problema.
Per a més inri la jutgessa diu que, si el pare desitjava la custòdia compartida, hauria d'haver demanat la custòdia exclusiva.
Continue preguntant-me, qui collons jutja els jutges?
Com aturar aquestes sentències absurdes?
Escrito por: jpolinya el 08 Nov 2007 - URL Permanente
Llegisc horroritzat que una jutgessa denega la custòdia compartida a una parella divorciada, adjudicant-la únicament a la mare, basant-se en la "incapacitat" per disminució física d'un esportista d'elit.
La minusvalidesa al·ludida sembla que consisteix en una lleugera coixesa que no li ha impedit guanyar diverses medalles en natació, ni menys encara tenir un treball estable.
A més a més, durant un temps, i mentre la parella tramitava el divorci, han estat compartint la custòdia del fill, sense cap problema.
Per a més inri la jutgessa diu que, si el pare desitjava la custòdia compartida, hauria d'haver demanat la custòdia exclusiva.
Continue preguntant-me, qui collons jutja els jutges?
Com aturar aquestes sentències absurdes?
dimarts, 6 de novembre del 2007
Aznar i les vergonyes
Aznar i les vergonyes
Escrito por: jpolinya el 06 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir ho va tornar a fer.
Acabada l'entrevista en la COPE, i a propòsit del viatge de Sarkozy i la seua tornada amb les hostesses espanyoles, va declarar que se sentia profundament avergonyit.
Recorde quan també es va avergonyir quan Felipe González va aconseguir els fons de cohesió, i va dir públicament que es comportava com un pidolaire demanant almoina.
I tot això amb un mig somriure, sota el bigoti, boca torta i mirada guenya.
Com diem al meu poble, no em fotràs tort, que t'hi veus.
Escrito por: jpolinya el 06 Nov 2007 - URL Permanente
Ahir ho va tornar a fer.
Acabada l'entrevista en la COPE, i a propòsit del viatge de Sarkozy i la seua tornada amb les hostesses espanyoles, va declarar que se sentia profundament avergonyit.
Recorde quan també es va avergonyir quan Felipe González va aconseguir els fons de cohesió, i va dir públicament que es comportava com un pidolaire demanant almoina.
I tot això amb un mig somriure, sota el bigoti, boca torta i mirada guenya.
Com diem al meu poble, no em fotràs tort, que t'hi veus.
dilluns, 5 de novembre del 2007
Super Sarko o falta de memòria?
Super Sarko o falta de memòria?
Escrito por: jpolinya el 05 Nov 2007 - URL Permanente
Tot el món va ple de l'actuació de monsieur Sarkozy, president del país veí, agafant un avió, desembarcant en el Txad, i tornant no només amb súbdits francesos, sinó també amb hostesses espanyoles.
Super Sarko li diuen, però hem oblidat que Mitterrand va fer el mateix, aterrant a Atenes, rescatant el condemnat a mort Mikis Theodorakis i duent-lo -afortunadament per a nosaltres i sobretot per ell mateix- a París?.
La grandeur per qui la mereix, però sobretot per qui la cultiva.
Escrito por: jpolinya el 05 Nov 2007 - URL Permanente
Tot el món va ple de l'actuació de monsieur Sarkozy, president del país veí, agafant un avió, desembarcant en el Txad, i tornant no només amb súbdits francesos, sinó també amb hostesses espanyoles.
Super Sarko li diuen, però hem oblidat que Mitterrand va fer el mateix, aterrant a Atenes, rescatant el condemnat a mort Mikis Theodorakis i duent-lo -afortunadament per a nosaltres i sobretot per ell mateix- a París?.
La grandeur per qui la mereix, però sobretot per qui la cultiva.
dijous, 1 de novembre del 2007
La conspiració ha mort, visca la conspiració!
La conspiració ha mort, visca la conspiració!
Escrito por: jpolinya el 01 Nov 2007 - URL Permanente
Després d'uns dies de vacances, allunyat del treball, de les notícies, de les polítiques, la publicació de la sentència de l'11 M em fa tornar a la realitat.
Escolte el programa 59" i em cau l'ànima als peus.
Quina mala llet!, quina falta de decència!
Hi ha hagut una claredat abassegadora sobre qui va fer què, i qui no.
Han absolt per falta de proves qui a un estat de dret no podria mai ser condemnat, mal que ens pesi, a partir d'una conversa telefònica que, si és certa una de les dues versions discrepants, només indicava una voluntat de posar-se medalles davant dels amigassos.
I aquest "not guilty" ens servirà -li servirà al pamflet i al partit que l'utilitza i n'és utilitzat- per vendre més i seguir emmerdant-nos la vida.
Seria per enviar al director de la cosa a prendre pel cul, si no fós que, pel que sembla, li agradava.
Recorde l'Exuperància... també va ser una bona conspiració aquella...
Escrito por: jpolinya el 01 Nov 2007 - URL Permanente
Després d'uns dies de vacances, allunyat del treball, de les notícies, de les polítiques, la publicació de la sentència de l'11 M em fa tornar a la realitat.
Escolte el programa 59" i em cau l'ànima als peus.
Quina mala llet!, quina falta de decència!
Hi ha hagut una claredat abassegadora sobre qui va fer què, i qui no.
Han absolt per falta de proves qui a un estat de dret no podria mai ser condemnat, mal que ens pesi, a partir d'una conversa telefònica que, si és certa una de les dues versions discrepants, només indicava una voluntat de posar-se medalles davant dels amigassos.
I aquest "not guilty" ens servirà -li servirà al pamflet i al partit que l'utilitza i n'és utilitzat- per vendre més i seguir emmerdant-nos la vida.
Seria per enviar al director de la cosa a prendre pel cul, si no fós que, pel que sembla, li agradava.
Recorde l'Exuperància... també va ser una bona conspiració aquella...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)